El tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir l’operatiu de l’1-O a Fonollosa i Castellgalí diu que no va ordenar les càrregues
L’oficial afirma que els agents van decidir les accions en funció d’allò que es trobaven i defensa l’ús de la força va ser “proporcional” a “la resistència dels veïns”
L’acusació particular considera que el testimoni intenta espolsar-se responsabilitats
El tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir l’operatiu policial de l’1-O als col·legis electorals de Fonollosa i Castellgalí ha declarat aquest dimecres davant la magistrada que investiga les càrregues policialsal Bages. Segons han explicat des del Col·legi d’Advocats de Manresa, que han estat presents en la declaració, en el seu relat el tinent hauria intentat treure’s responsabilitats, justificant que ell “no ho podia controlar tot”.
En la seva declaració davant la magistrada del jutjat d’instrucció número 2 de Manresa, el policia ha explicat que fins a l’últim moment no va saber que estaria al capdavant dels dispositius ni on actuarien.
Segons ha explicat el lletrat del Col·legi d’Advocats de Manresa, David Casellas, present en la declaració, ha el tinent ha indicat que inicialment existien dos grups: un que es faria càrrec de donar suport als agents que actuaven com a policia judicial i havien de retirar les urnes i l’altre que s’encarregaria d’acordonar l’indret. El comandament hauria assegurat que finalment “tots es van barrejar” i que a molts agents “ni tan sols els coneixia”.
Evitar responsabilitats
Per Casellas, en la seva declaració el tinent s’ha intentat “escapolir de les accions dels seus subordinats”. Així, hauria dit que “no ho podia controlar tot” i que les accions “ell no les decideix sinó que ho feia cada agent” en funció “d’allò que es trobava”.
No obstant això, en la línia de la resta de membres del cos que han passat per davant la magistrada de Manresa, el testimoni hauria negat “un excés policial” o un ús “desproporcionat” de la força. L’advocat ha assenyalat que el testimoni ha vinculat el grau de contundència de l’operatiu “amb la resistència dels veïns”. Segons Casellas, el guàrdia civil “entén que no aixecar-se i marxar és resistència activa, cosa que no és el que diu la jurisprudència dels tribunals”.
En primera línia
El tinent també hauria explicat que, en el cas de Castellgalí, malgrat saber que hi havia una entrada sense veïns, en constatar que la porta era tancada va optar per intentar accedir per les dues vies simultàniament “sense prioritzar la integritat física de les persones”. Finalment, després de les càrregues policials, l’operatiu va accedir per una tercera porta que era oberta i sense oposició.
El comandament ha relatat que no va mantenir-se a distància sinó que va estar en primera línia, com la resta d’agents, intentant desallotjar. “Quan li hem preguntat si això és habitual, ell ha dit que també és guàrdia civil i que res li impedeix”, ha explicat el lletrat manresà.
Pel que fa a l’ús dels escuts contra els veïns, hauria negat que s’utilitzessin per “picar a la gent”. L’advocat, però, replica que “les imatges són clares”. El comandament hauria defensat igualment que els escuts “es van fer servir per apartar la gent” i hauria negat que s’utilitzessin elements punxants. “Tot i que hi ha vídeos i lesions compatibles amb aquests mitjans”, ha insistit l’advocat.
En el cas del veí de Fonollosa que, segons el Col·legi d’Advocats va ser detingut il·legalment, el tinent hauria afirmat que la decisió d’emmanillar-lo no va ser seva sinó de l’agent que ho va fer. De fet, ha afirmat que, quan va poder deixar sense efecte la presumpta detenció, ho va fer.
De les explicacions de l’actuació a Fonollosa, Casellas ha remarcat que el tinent hauria assegurat que una veïna, que va patir lesions, va caure “producte de la inèrcia en agafar-se a la mà de l’agent que la tibava” i no, segons sosté l’acusació, “per ser tibada del lloc”.
Sense comunicacions
El comandament hauria reconegut que un agent de la seva unitat sabia que l’urna de Fonollosa havia estat retirada abans que l’operatiu carregués contra la gent amb l’objectiu d’entrar dins de l’Ajuntament però que ell “no ho va saber fins que eren dins”. En aquest sentit, el tinent hauria reconegut que si ho hagués sabut “s’hagués actuat d’una altra manera”.
Declaració suspesa
El tinent havia de declarar el passat 12 de març però la declaració va ser suspesa al mig de l’interrogatori quan els advocats del Col·legi d’Advocats de Manresa, en considerar que s’estava “autoinculpant”, van demanar que se’l cridés com a investigat i no com a testimoni. La jutge, però, finalment ho ha rebutjat i ha estat cridat com a testimoni.
En la seva primera declaració, el comandament va fer servir el terme “exquisidesa” per definir l’actuació de la Guàrdia Civil. En aquesta ocasió, no ha fet servir aquest terme encara que sí que hauria respost amb “certa prepotència” i a la “defensiva”, segons Casellas. A més, hauria utilitzat expressions i termes que han fet servir els altres membres del cos que han passat abans a declarar davant de la jutge, fet que mostra “que havia parlat amb ells”.
En els propers dies encara queden veïns i membres del cos policial que han de declarar davant la magistrada. La darrera de les declaracions previstes és el proper 26 de juliol. Així, com a mínim, la instrucció del cas no es podrà tancar abans d’aquella data. El Col·legi d’Advocats i la Fiscalia havien demanat que es declarés la complexitat de la causa i es perllongués aquesta primera part del procés. La jutge, però, ho va rebutjar i ara la decisió és en mans de l’Audiència de Barcelona que, a hores d’ara, no s’ha pronunciat al respecte.