Les consultes de la consolidació
L'organització del 28-F concep els vuitanta referèndums d'avui com un «pont» cap a l'onada del 25 d'abril
D'ençà del 13-D hi ha hagut elements distorsionadors de l'èxit popular: personalismes, intents de capitalitzar políticament el ressò mediàtic, divisió mostrada l'endemà mateix de la primera onada entre el membre de la coordinadora Uriel Bertran i l'organitzador de la jornada a Osona, Alfons López Tena (després reconciliats públicament), l'anunci d'una ILP per un referèndum vinculant per part de l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra (ara de Reagrupament), aprofitant la proclamació dels resultats, la retirada de la Plataforma pel Dret a Decidir de l'organització després d'unes crides a la refundació de la coordinadora, la substitució de Móra com a portaveu, el rebuig de la junta de portaveus del Parlament al fet que el ple doni suport a les consultes... Oficialment, la coordinadora nega que hi hagi hagut friccions o divisions, i recorda que tant Móra com López Tena han participat activament en la campanya, intervenint en l'acte central i en el de cloenda, respectivament. Però més enllà de la complexitat organitzativa de la iniciativa popular, hi ha hagut també elements positius. En primer lloc, un entusiasme per part de les comissions locals, constituïdes sovint en punts poc avesats a l'independentisme com ara el Baix Llobregat o en indrets on encara es resisteixen a implicar-s'hi, com és el cas de les Terres de l'Ebre. També s'hi han adherit una vintena d'escriptors i representants del món de les lletres, s'han fet jornades de formació i campanyes per a la participació.
La coordinadora ha pres nota dels aspectes a potenciar i ha posat l'accent en la bossa de vots del col·lectiu immigrat (cal estar empadronat) i dels joves (es pot votar a partir dels 16 anys). Així, els resultats, que es podran seguir a www.elpunt.cat, es recomptaran separadament en el cas dels nouvinguts i dels menors d'edat, cosa que no es va fer el 13-D, per poder conèixer el grau d'implicació d'ambdós sectors i poder-ho comparar amb futures conteses.
També es posarà en marxa una prova pilot de vot electrònic que a la llarga ha de permetre fer augmentar els índex de participació, amb la possibilitat de votar des de casa per internet. Concretament, el posaran en pràctica Vilassar de Mar, Caldes de Montbui i el Vendrell, mentre que a Alella es provarà un sistema electrònic diferent de la mà de la plataforma de càrrecs electes de Decidim.cat. En les últimes setmanes, diversos alcaldes d'aquest col·lectiu sobiranista han enviat cartes als seus conciutadans per animar-los a respondre la pregunta de si «està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?»
Sense llistons
Aquest cop, l'organització no es vol arriscar a fixar-se un objectiu de participació, tal com va passar el 13-D, en què esperaven arribar al 40% (finalment va ser de gairebé el 30%). Tanmateix, va quedar comprovat que la idiosincràsia de cada municipi fa variar molt la xifra d'un municipi a un altre. A més, les consultes seran encara més desacomplexades, ja que s'ha esvaït la por que l'Estat espanyol impugni la col·laboració dels ajuntaments, que sovint cedeixen locals municipals, així com l'ombra de les concentracions feixistes convocades per la Falange Española y de las Jons. Els 128 col·legis electorals obriran les portes a les nou del matí i les tancaran a les vuit del vespre, però molts municipis han recollit des de fa dies el vot anticipadament. Tot plegat serà seguit de prop per una desena d'observadors internacionals, encapçalats pel diputat sard Gavino Sale.
