Política

Prova de foc a Erdogan

Les presidencials i parlamentàries d’avui revelaran la resiliència del president turc després d’anys de polítiques controvertides

Els principals partits de l’oposició s’han aliat per plantar-li cara

Vuitanta milions de turcs estan convocats avui a les urnes per votar en les eleccions parlamentàries i presidencials. El president, Recep Tayyip Erdogan, va decidir avançar-les un any i mig per accelerar la implantació del nou sistema presidencial, després que aquest fos aprovat en un ajustat referèndum l’any passat. La reforma constitucional suposa l’abolició del càrrec de primer ministre, cosa que fa que el president assumeixi tot el poder executiu.

Els ciutadans ompliran dues paperetes. En primer lloc, votaran per escollir els diputats del Parlament. A principis d’any, el govern de l’AKP (el partit d’Erdogan) va aprovar una llei que possibilitava la creació de coalicions amb l’objectiu d’aliar-se amb l’MHP, partit d’ultradreta. En resposta, els partits de l’oposició van forjar una aliança liderada pel CHP, partit basat en els ideals kemalistes de centreesquerra, i l’IYI Partisi, formació de centredreta fundada, l’octubre passat, per la feroç Meral Aksener. La veterana política, que va escindir-se de l’MHP, s’erigeix com l’alternativa conservadora i laica a Erdogan. La seva retòrica populista (elogis a “la vermellor de la bandera turca”) intentarà arrabassar al president els votants més nacionalistes. Finalment, el partit d’esquerres i pro-minories HDP participa fora de les aliances.

En segon lloc, els votants escolliran el president. Si cap candidat s’imposa amb la meitat dels vots, els dos més votats s’enfrontaran en una segona ronda el 8 de juliol. Segons les enquestes, una segona ronda sembla inevitable: Erdogan lidera els pronòstics, amb un 45-47% del vot; el candidat del CHP, Muharrem Ince, rebria un 29-31%, i Aksener, un 13-15%. El líder de l’HDP, Selahattin Demirtas, que es presenta des de la presó (on fa vint mesos que és sota acusacions de fer propaganda terrorista), reuniria un 11-13% dels sufragis. És molt probable que Demirtas rebi la majoria del vot kurd (un 20% de la població): segons els analistes, és possible que aquella part dels votants kurds que tradicionalment donaven suport a Erdogan li retreguin la seva aliança amb els ultranacionalistes MHP, així com les operacions militars a la regió kurda de Rojava, al nord sirià.

Erdogan cerca l’aprovació del poble després d’anys d’accions polèmiques, com ara la reforma constitucional. Segons l’oposició, la reforma suposa un debilitament del Parlament i l’arribada d’un “règim d’un sol home”. En un discurs televisat des de la presó, Demirtas hi va reflexionar poèticament: “Som kurds, som turcs, som dones, som homes, som alevis, som sunnites, però abans que tot som humans. No som un sol home; som molta gent.” Segons el president, però, el canvi constitucional brindarà un govern més ferm i dinàmic: “Tots els vots que rebem suposaran l’últim clau al fèretre del vell sistema de Turquia, ple de crisis i cops d’estat”, va dir Erdogan en referència a la inestabilitat de les dècades de govern sota tutela militar.

El president segueix gaudint d’una indiscutible popularitat en gran part del territori gràcies a la seva combativa actitud. Conscient de les crítiques provinents d’Europa, en un multitudinari míting a Istanbul, va etzibar: “Què és el que esperen, a Occident? Que Erdogan s’enfonsi? Esteu preparats per donar una lliçó a Occident?” Sota l’eslògan equí “Amb virtuts, voluntat i coratge, Turquia piafarà” i fent ús de la seva característica oratòria, ha elogiat els mèrits de la “nova Turquia”: projectes d’infraestructures, millores en el sistema educatiu, increment del nombre de llocs de treball i establiment de noves relacions comercials amb l’estranger.

Els candidats de l’oposició han criticat la continuïtat de l’estat d’emergència (establert després del fallit cop d’estat de 2016) i les restriccions a les llibertats personals, la política exterior (el distanciament respecte a Europa i la intervenció militar a Síria), l’arribada d’una crisi econòmica i la relativa polarització social del país. Ince ha insistit que vol reconciliar la totalitat de Turquia. “Ningú no hi sortirà perdent. Ni els votants del CHP, ni els de l’AKP, ni els idealistes, ni els d’esquerres. Tothom guanyarà perquè vaig més enllà del símbol del meu partit.”

LES XIFRES

80
milions
de turcs estan cridats a participar en les eleccions presidencials i legislatives d’avui.
45
al 47%
dels vots atorguen les enquestes a Erdogan. Si no supera el 50%, hi haurà segona volta.

Brega verbal entre rivals

Els líders del CHP van optar per substituir el seu candidat tradicional, el taciturn Kemal Kiliçdaroglu, per l’enèrgic Muharrem Ince, que ha adoptat un llenguatge de carrer més proper a la retòrica populista d’Erdogan. Tot i no haver participat en cap debat televisat, la picabaralla entre els dos, mantinguda al llarg de tota la campanya electoral, ha assolit proporcions quasi absurdes i ha estat objecte de mems i paròdies.

El president va acusar Ince de ser “un home completament cec”. Aquest, però, va respondre que “el cec és ell; més que a les eleccions, hauria d’anar al metge”. Erdogan també va recriminar a Ince no haver-se fotografiat a cap mesquita, a què l’altre li va respondre: “Nosaltres anem a la mesquita a resar, no a fer-nos fotografies. Quina mena d’acusació és aquesta? És que ets el cobrador de deutes de Déu?” Quan Erdogan va prometre establir kiraathanes (cafès) amb te i menjar gratuït, Ince va replicar que “l’home ens xerra de te i pastissos; jo parlo de feina”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.