Sánchez salva Merkel
L’Estat espanyol accepta acollir immigrants i refugiats en territori bavarès a canvi de diners, un pacte buscat per la cancellera per acontentar els socis bavaresos
Acords de mínims en la cimera europea sobre migració
Salvar la soldada Merkel. La cancellera alemanya tenia un objectiu molt clar per a la cimera europea que va acabar ahir: sortir-ne amb un acord migratori que acontentés els socis bavaresos, que havien amenaçat de retirar el seu suport al govern si no s’hi decidia res. I ho va aconseguir gràcies a l’ajuda del nou president espanyol.
En la seva estrena en la trobada de líders d’alt nivell a Brussel·les, el socialista Pedro Sánchez va acabar cedint i va donar un cop de mà a la líder conservadora d’Alemanya. Així, el govern espanyol, igual que el grec, va acceptar part dels immigrants i refugiats en territori alemany a canvi de més suport econòmic per gestionar-los. Al final d’una cimera de mínims amb acords parcials i ambigus sobre migració, Sánchez va confirmar el seu rescat a Merkel a canvi de diners. Segons el comunicat alemany, els refugiats que arribin a la frontera entre Alemanya i Àustria, és a dir, a territori bavarès, i que hagin estat fitxats prèviament a Eurodac –la base de dades europea en què es registren les empremtes dactilars de demandants d’asil i immigrants– a l’Estat espanyol o a Grècia, podran ser retornats a aquests països, segons el nou acord bilateral entre Berlín i Madrid i Berlín i Atenes.
A canvi, va explicar Sánchez, la cancellera s’ha compromès a cobrir “el cost de l’entrega” dels immigrants que vagin a Espanya i a prestar suport “militar i financer” a l’Estat. Tanmateix, de moment no ha transcendit la quantitat de persones que acolliria l’Estat espanyol. De fet, el mateix Sánchez no ho sabia ahir i va admetre que ara hauran de negociar “en l’àmbit ministerial” el nombre de refugiats i immigrants que s’hi traslladaran. Amb tot, el president socialista va presumir del seu “gest de solidaritat”, que Merkel, segons va dir, va agrair. L’estricta líder alemanya no va quedar satisfeta només amb això, sinó que ahir també va exigir a Madrid i Atenes que “controlin més bé la sortida de refugiats” que es registren al seu territori i que després marxen cap a Alemanya.
Amb la cimera no s’acaben els pactes. L’executiu alemany va assegurar ahir que buscarà més acords amb països fronterers per evitar més moviments secundaris d’immigrants dins de la UE. Per la cancellera, aquests moviments “posen en perill la integritat de Schengen” i per això intentarà tancar acords amb estats com ara Eslovènia i Bulgària.
Fins a les 4 de la matinada
Els pactes bilaterals i de grups d’estats membres de la UE han caracteritzat aquesta cimera monopolitzada pel tema dels refugiats. De matinada, i sota l’amenaça d’Itàlia de bloquejar totes les conclusions del Consell Europeu fossin o no sobre migració, finalment els líders europeus van arribar a un acord que afegeix més pedaços a la política migratòria europea. “És massa aviat per parlar d’èxit”, reconeixia ahir al migdia el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Per contra, Roma ja ven el resultat com un èxit. El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, polèmic polític xenòfob, presumia d’haver aconseguit en la trobada “el 70%” del que havia demanat.
Després d’hores de negociacions, cap a les 4 de la matinada d’ahir, els 28 socis van accedir finalment a fer un repartiment voluntari dels immigrants rescatats al mar i enviar-los a “centres controlats” dins del territori del bloc europeu, però sense especificar a quins estats. La idea és que aquests centres de retenció classifiquin entre els immigrants econòmics, que seran retornats, i els que tenen dret a la protecció internacional. Aquests últims serien repartits entre els estats sempre de manera voluntària d’acord amb “el principi de solidaritat”. Aquesta solució, però, no va descartar la proposta inicial del president del Consell Europeu, ja que també van donar llum verd a la construcció de camps per a immigrants i refugiats fora de la UE com a mesura per eliminar els “incentius” per embarcar-se en viatges “perillosos” i “trencar” amb les xarxes de tràfic de persones. Ara bé, aquest objectiu perd pes i es manté la proposta francoespanyola dels centres dins la Unió Europea.
Avís a les ONG
En línia amb la dura retòrica que ha dominat en aquesta cimera respecte a l’arribada de persones de l’Àfrica, Tusk va tornar a enviar ahir un missatge a les ONG que operen al Mediterrani salvant vides amb els seus vaixells de rescat per advertir-les que no molestin les autoritats líbies.
Així, va avisar les tripulacions dels seus vaixells que “han de respectar la llei i no obstruir les operacions de la guàrdia costanera de Líbia”.
El naufragi d’una barca hauria causat 100 morts
En paral·lel a la cimera de Brussel·les, ahir es va viure una altra tragèdia al Mediterrani. Un centenar de persones haurien mort ofegades en bolcar la barca de goma amb què havien sortit de Líbia, segons va informar un portaveu dels guardacostes del país, que haurien salvat prop d’una quinzena de supervivents del naufragi, a l’est de Trípoli. Els mateixos guardacostes van interceptar dues barques més carregades d’immigrants, el mateix dia que el ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, anunciava que durant tot l’estiu els ports italians estaran tancats per a les ONG que recullen víctimes al mar. El vaixell en dificultats va ser vist al matí per un avió militar espanyol, que va alertar l’ONG catalana Proactiva Open Arms. L’embarcació de l’ONG, però, no hi va poder fer res, perquè el bot era a unes 80 milles nàutiques i no duia prou combustible, segons va informar La Repubblica. “Estem sense benzina perquè Malta no ens n’ha autoritzat el subministrament i no ens deixa entrar a les seves aigües territorials”, va denunciar Riccardo Gatti, d’Open Arms. Més de 650.000 immigrants i refugiats han salpat de Líbia cap al Mediterrani central des del 2014.