Les claus
Tothom hi guanya, tothom hi perd
Com sol passar les nits electorals, tothom tenia un argument o un altre per celebrar l’èxit de la cimera d’ahir, encara que fos el d’haver consensuat un acord de mínims tan mínims que deixa la qüestió migratòria en punt mort. Tothom hi guanya, però tothom hi perd. I és que, de les conclusions del Consell Europeu, no se’n desprèn cap avenç per afrontar el desafiament de forma eficaç i humanitària al mateix temps.
Qui s’ofereix?
Més enllà de deixar clara la voluntat de segellar Europa i d’intentar taponar les rutes d’entrada a l’Àfrica mateix, en el document final de la cimera no es recull cap responsabilitat, cap compromís. Tant el repartiment dels immigrants que ja han entrat al continent com els centres que s’ha acordat instal·lar-hi per seleccionar els candidats a rebre asil, tot es fa sobre la base de la “voluntarietat”. Qui s’hi oferirà? De moment, ningú, més aviat al contrari.
El destí de Merkel
Tothom disfressa el fracàs de la cimera, menys els que de veritat n’han sortit reforçats: els països de l’est d’Europa (l’anomenat grup de Visegrad) i els seus nous aliats, austríacs i italians, que s’alliberen de quotes i obligacions. També una Merkel penjant d’un fil arrenca un acord amb Espanya i Grècia perquè es facin càrrec d’una part dels immigrants que van deixar continuar cap a Alemanya. En tindrà prou amb aquesta concessió per salvar el coll i acontentar els aliats bavaresos? Aviat ho sabrem.
