L’economia argentina s’apaga

La sortida de capitals dels mercats emergents colpeja amb duresa el peso argentí, que cau del 54% respecte del dòlar des del gener. El govern del president Macri perd el favor dels inversors, malgrat el milionari rescat financer de l’FMI.

L’economia argentina només genera males notícies. El PIB va caure, a l’abril, del 0,9% per primer cop en catorze mesos; la moneda es va depreciar del 54% des del començament de l’any; el tipus d’interès se situa en el 40% i la inflació voltarà, al desembre, el 30%, més alta encara que la del 2017. L’escenari és tan complex que el govern ha admès aquesta setmana que s’acosten “mesos una mica més recessius”. El diner ha fugit, tot i els esforços de Macri per conservar la confiança que havia despertat el seu gir cap a l’ortodòxia econòmica durant els seus dos primers anys de mandat.

Divendres, el dòlar va tancar prop dels 30 pesos, 10 més que al principi del 2018. De poc ha servit que l’FMI atorgués a l’Argentina un rescat financer de 50.000 milions dòlars (47.000 milions d’euros). O que Morgan Stanley hagi elevat el nivell del país sud-americà de “país de frontera” a emergent. En un escenari de fugida de capitals de mercats poc segurs, l’Argentina ha exposat tota la seva vulnerabilitat.

El problema de fons és el seu endeutament en dòlars. Segons l’Indec, l’institut oficial d’estadístiques, el deute extern va créixer des de desembre del 2015 –quan Macri va pujar al poder– 86.000 milions de dòlars (74.000 milions d’euros), fins a arribar a 253.000 milions de dòlars (216.000 milions d’euros). Si s’hi afegeix el deute en pesos, arriba ja al 60% del PIB. És una suma assumible, però no deixa de créixer. Macri va heretar un dèficit fiscal per damunt del 4% del PIB. El govern de Cristina Fernández de Kirchner va finançar aquests números vermells crònics amb endeutament intern en pesos, una decisió que va acabar disparant la inflació. Macri podia haver aplicat un ajustament ferotge, però va entendre que la situació política i social, en un país amb un 30% de pobresa, no resistiria el cop. La tria va ser llavors el “gradualisme”, és a dir, un ajustament pas a pas. Mentrestant, el diner de fora va finançar el dèficit.

Tot va funcionar fins que van canviar les condicions internacionals. La pujada dels tipus d’interès als EUA va encarir els diners i la guerra comercial encetada per Donald Trump contra la Xina i la UE va fer el món més insegur. Els inversors van fugir dels països emergents cap a places més segures. El dèficit argentí i la seva exposició en dòlars el van convertir en el país més vulnerable de la regió i ni tan sols el suport de l’FMI ha pogut evitar setmanes de vertigen. També han estat clau els efectes d’una sequera devastadora que reduirà enguany de gairebé el 35% la collita de soja, principal font d’ingressos de divises per exportacions.

El govern admet que venen revolts i ja no es parla de tancar el 2018 amb un creixement del 3%. El banc central calcula ara que el PIB “es desaccelerarà” fins a prop de l’1% el 2018, abans de reprendre el 2019. La clau serà el marge de maniobra que tindrà Macri per reduir la despesa en vigílies d’un any electoral en què buscarà la reelecció.