ANTONI ABAT I NINET
PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL
«Per què no podem ser els catalans els qui vetem els espanyols?»
L'autor de l'estudi «Catalunya independent en el si de la UE» fa una crida a evitar que es caigui en el «parany» de l'imaginari col·lectiu espanyol, que «dóna per suposats uns fets» que no depenen de la seva voluntat
–El seu informe conclou que una Catalunya independent no quedaria al marge de la UE. Podria passar que els catalans fossin ciutadans de ple dret de la UE però Catalunya no fos reconeguda per les institucions europees?
–«La qüestió parteix d'una premissa especulativa i negativa del no reconeixement de Catalunya com a estat. Per què els espanyols no es fan la mateixa pregunta: pot quedar l'Espanya resultant fora de la Unió i els ciutadans espanyols mantenir els seus drets? L'imaginari col·lectiu espanyol dóna per suposats uns fets que no depenen dels espanyols ni de la seva voluntat. Nosaltres no hem caure en el mateix parany però tampoc hem de tenir por a la llibertat, tal com deia Fromm.»
–L'altra gran conclusió és que l'Estat espanyol resultant de la independència de Catalunya ja no seria Espanya, sinó un estat nou. Això no dóna ales a l'argument que la resta de l'Estat hauria de poder votar en un referèndum sobre el seu futur?
–«Novament partim d'una premissa negativa i continuem en un discurs imposat, ja que hem de suposar que la nova Espanya és reconeguda com a successora de l'actual Regne d'Espanya, i Catalunya no ha pogut succeir els Tractats de la Unió. Aquesta successió depèn de molts factors i no és, ni molt menys, automàtica, i si no que li ho preguntin a Sèrbia o a Rússia. Per què no podem ser els catalans els qui vetem els espanyols? Un cop assolida la independència ja parlarem amb els espanyols davant d'un tribunal europeu, i la millor opció per a tothom serà un acord, i subratllo ‘per a tothom'.»
–L'absència de normes pròpies de la UE sobre ampliació interna és un handicap o una oportunitat?
–«El mateix temps respondrà aquesta qüestió. Que no hi hagi una norma reguladora d'aquest supòsit concret als tractats constitutius no exclou el fet que la UE tingui capacitat normativa i que davant d'aquesta situació d'anòmia pugui establir una regulació concreta. L'eixida de Grenlàndia és un bon exemple del qual podem extreure conclusions sobre la manera com actua la Unió Europea davant d'aquests supòsits.»
–Irlanda es va independitzar del Regne Unit i Algèria, de França i la Comunitat Internacional no va concebre el Regne Unit ni França com a estats nous. Què li fa pensar que amb Espanya no succeiria el mateix?
–«La independència d'Algèria i Irlanda són diferents. Cada procés de successió és molt particular; Irlanda del Sud s'independitza el 1922 i Algèria ho va fer el 1962. La UE no era comparable amb el que és ara, no s'havia ratificat el Conveni de Viena del 1978 i no s'havien produït les successions de finals del segle XX que normalitzen aquests fenòmens.»
–El seu estudi cita el Conveni de Viena com un aval a la tesi d'una nova Espanya, resultant de la marxa de Catalunya, però l'Espanya actual no l'ha ratificat. Importa?
–«Sí que importa que Espanya no hagi ratificat el conveni. Però la seva aplicació és subsidiària com a font de dret consuetudinari. Altres països de la unió sí que l'han ratificat. Els espanyols no han tingut problemes per aliar-se amb Sèrbia, la Xina i Rússia i en contra dels Estats Units, Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit en el reconeixement de Kosova. Catalunya o els Països Catalans sí que ratificarem el Conveni de Viena del 1978 i reconeixerem la nova Espanya.»
–Maine i West Virginia es van independitzar dins dels Estats Units, però els EUA no són la UE. Serveix com a precedent per a Catalunya?
–«Qualsevol exemple d'ampliació interna és positiu perquè es pot entendre com a exemple a seguir i del qual es pot aprendre.»
–En dret internacional, quins mecanismes podrien frenar l'ús de la força militar recollida a la Constitució per assegurar la integritat del territori espanyol? Quin marge de maniobra tindria la UE, vist el cas?
–«La UE i els EUA no permetran que es repeteixi un altre cas iugoslau, en què els espanyols desenvolupin el paper de Sèrbia i Catalunya, de manera no violenta i democràtica, exerceixi un dret fonamental reconegut per la carta de les Nacions Unides. La UE reconeix i és garant dels drets humans.»
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.