Tensió tot buscant la calma

Convocats per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, UPEC, a l’edifici de la UGT a la rambla de Santa Mònica de Barcelona, Eduard López, vicesecretari general d’acció política d’ERC; Salvador Illa, secretari d’organització del PSC; Paola lo Cascio, de la direcció de Catalunya en Comú, i Mireia Vehí, exdiputada de la CUP, van intentar ahir respondre a la difícil pregunta de “I ara, què cal fer?” en relació amb la situació d’excepcionalitat política que viu Catalunya i per buscar solucions de futur. No hi va haver consens dels polítics “d’esquerres” en les possibles sortides del conflicte ni tan sols a l’hora de definir en quin punt del conflicte estem i quan va començar. “El que està clar és que, després del paper de l’Estat l’1-O, una tercera via no és possible”, va dir López. Salvador Illa va apostar per “aprofitar l’oportunitat que es va obrir amb l’arribada de Pedro Sánchez” i va opinar que “aquesta oportunitat imprevista” ha de servir per recuperar les polítiques d’esquerres que va destruir la regressió i “restablir” el diàleg. Illa va apostar per “generar un clima de respecte” per salvar la tensió social, reconèixer la pluralitat de la societat catalana i “respectar-nos i obrir una etapa de reconciliació” que, segons ell, es va trencar “els dies 6 i el 7 de setembre”. La comuna Lo Cascio va mostrar la seva preocupació “perquè la tasca del govern català sigui fer govern” i va demanar reflexió a l’esquerra. “Ens hem de preguntar –va dir– el perquè de la victòria de Ciutadans, perquè en zones populars guanya el partit taronja”. “Ens enganyem si no veiem tensió social –va dir–, i va alertar “que no sigui que volent fer un estat acabem trencant una nació!”. Va afirmar que cal “buscar consensos” en coses on poden haver acords d’esquerres: en educció i sanitat, per exemple, i va demanar “trencar la política de blocs”.

Mireia Vehí va dir que l’1-O va ser una “fita irreversible” per la legitimitat que li va donar el poble i va qualificar la violenta resposta de l’Estat com un punt que només té una resposta: “Iniciar el procés constituent.” Hi va haver tensió, sobretot, entre Mireia Vehí i Salvador Illa quan la cupaire va acusar el PSOE de triar un “còmplice dels GAL” que volia “desinfectar Catalunya” com a ministre que suposadament ha de potenciar el diàleg i Illa, enfadat, li va recordar que Borrell no va tenir res a veure amb els GAL i va ser qui, entre altres coses, “va modernitzar la hisenda espanyola” i la va situar “en l’òrbita d’Europa”. El públic també estava dividit.

També hi va haver tensió entre Vehí i Lo Cascio perquè aquesta última, i parlant de la República que es vol construir, va dir que ben bé de quina República s’estava parlant, si de la catalana, l’espanyola o la “intergalàctica”, broma que l’exdiputada de la CUP no va acceptar i va demanar respecte perquè, va dir, “és justament per voler fer República que hi ha presos i exiliats i tot és tan dolorós”.

Diguem que tots menys la CUP –que només hi veu un canvi estètic, una “operació de màrqueting”– van reconèixer que l’escenari que s’obre amb Pedro Sánchez de president del govern espanyol és molt diferent de l’escenari que hi havia amb Mariano Rajoy i que hi ha marge –poc però n’hi ha– per iniciar el diàleg. Una mica d’esperança que el dia 9 els presidents Torra i Sánchez dialoguin i se citin un altre dia sí que hi és, malgrat la idea irrenunciable de fer República dels uns i la idea irrenunciable de fer un Estat federal dels altres. I a tot això els quatre partits d’esquerres citats ahir a la UPEC van acabar reconeixent que, entre ets i uts, ara, en definitiva, qui mana a Catalunya “és la dreta”. “Mentre fem aquest camí hi ha d’haver entesa «amb aquesta gent»”, va dir López, d’ERC. “I no oblidem que “tenen gent a la presó i això mereix un respecte”.