L’hora del castell, el vi, els joves i el Mas Pere

Des de la Torre de l’Homenatge i en un moment de relax, Gilabert IV de Cruïlles, poderós cavaller honor et virtus del segle XIII, casat amb la pubilla dels Peratallada i senyor d’una bona part del Baix Empordà, des de Santa Pellaia, a les Gavarres, fins a les platges de Begur i de Calonge, guaita l’horitzó per la banda de mar tot rememorant gestes èpiques com ara la que va protagonitzar amb el seu fill Bernat per salvar la vida i la reputació del rei de la Corona d’Aragó, Pere el Gran, que s’havia deixat reptar pel príncep Carles d’Anjou en un imprevisible duel cos a cos a la ciutat de Bordeus. Després se’n torna a dins i es passeja cofoi per les nobles estances restaurades dels seus remots dominis observant l’atrafegament dels serfs moderns que van i venen tot preparant l’escenari per a la doble exposició de Josep Canals i Núria Efe (escultura i ceràmica) i de Manel Bea (pintura) que s’inaugura aquest dissabte dia 14 de juliol, dins de la festa major d’estiu.

Fantasmes del passat o esperits de la història i del patrimoni que revenen disposats a ventar una empenta cap al futur? Ho semblaria, si se’ns permet la llicència, després de comprovar fins a quin punt l’actual equip de govern de Calonge i Sant Antoni, compost per 6 regidors de CiU, 2 del PSC, 1 del PP (ara no adscrit) i 1 de CCSA (formació liquidada), ha convertit la reforma d’aquest castell documentat a principis del XII en un dels principals i a bastament publicitat emblema del seu mandat. L’alcalde, Jordi Soler, s’hi refereix com un equipament vital per a la promoció del municipi (juntament amb la finca del Collet, situada a Sant Antoni) i per a la revitalització del nucli antic de Calonge des del moment que ha d’actuar com a porta d’entrada a les Gavarres, que vol dir que s’hi crearà un centre d’interpretació del massís amb capacitat per atreure estudiosos d’arreu, a part de celebrar-s’hi activitats artístiques i musicals de nivell. Es tracta –i ara és Arturo Prades, regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Habitatge qui amplia el focus– de travar una oferta cultural, comercial i gastronòmica prou consistent per posar Sa Bardissa en el mapa del turista o visitant de la zona. Reconeix que hi ha molta feina a fer i que la llarga durada de les obres de rehabilitació del magne edifici –començades en l’època de l’alcalde Rosselló– no ha ajudat les botigues de l’entorn que han experimentat una minva important dels seus recursos. Per aquest motiu, assegura que ara, amb el motor del castell a punt d’engegar-se, és l’hora d’enllestir un ambiciós pla comercial, amb la corresponent partida pressupostària per revertir la degradació i el despoblament del centre.

Prades, que el 2015 va encapçalar la candidatura del PSC, es mostra satisfet del “treball en equip” desenvolupat pels components del govern local, de la seva eficàcia i bona entesa, aparcant visions ideològiques en bé dels interessos del poble. Més o menys amb aquestes paraules s’expressen l’alcalde, Jordi Soler (CiU), el regidor de Manteniment, Conservació i Brigada Municipal, Joan Pons (ex-PP) i el regidor de Noves Tecnologies, Transparència i Mobilitat, David Llensa (ex-Compromís per Calonge i Sant Antoni) a l’hora de valorar, òbviament en positiu, la seva respectiva tasca i la pacificació d’un territori polític que ha conegut persistents tamborinades de notable virulència. Una visió ben diferent del mandat exposen –i ja la recollirem– els caps de llista dels partits que van quedar a l’oposició: Martí Fonalleras (ERC), que va fer un bon resultat amb 5 regidors, i Elisenda Pérez (Avancem-MES), que en va obtenir 2.

S’hi està bé, a Calonge i Sant Antoni? És un lloc ideal per viure-hi, una ciutat cosmopolita enveja dels municipis veïns, ens diu l’alcalde, que retrata un poble absent de problemes socials, a excepció de l’ocupació “mafiosa” de blocs de pisos; en el quals tots els col·lectius s’integren sense complicacions –“Tenim gent de 72 països i un apàtrida”–; on els jubilats suïssos hi passen sis feliços mesos de calendari i els turistes de temporada estan molt fidelitzats; en què només 341 dels seus 11.700 habitants han d’acudir al Banc d’Aliments; en què l’Ajuntament aposta per afrontar seriosament el problema de l’habitatge i l’atur que castiga els més joves, i on sembla que, per enèsima i potser última vegada, s’abordarà i se solucionarà el serial de la urbanització Mas Pere (una de les 37 que crivellen un terme de 33 km quadrats): nova reparcel·lació i previsió que a principis del 2019 hi entrin les màquines a treballar, si res no ho impedeix. I com a cirereta del pastís: s’ha signat un conveni per protegir, catalogar, investigar i difondre el coneixement sobre les diferents varietats de vinya autòctona, per reforçar la marca del municipi amb aquest plus de valor enològic i etnològic. Definitivament, i diguin el que diguin, a Calonge i Sant Antoni es viu molt bé i Jordi Soler no entén d’on surten aquestes estadístiques que situen la renda disponible dels seus habitants un 20% per sota de la mitjana catalana i de la mitjana gironina quan resulta que la renda de lloguer dels pisos de Sant Antoni és la més alta de la Costa Brava, la qual cosa revela l’estat més que saludable de la demanda.

El regidor Prades sí que admet la veracitat de l’estadística, es mostra preocupat pels seus efectes en el benestar dels veïns i hi posa noms i possibles solucions ja endegades en la necessitat de desestacionalitzar l’economia i buscar alternatives complementàries al sector turístic: viver d’empreses, atracció del talent, impuls de les noves tecnologies i del concepte de smart city. Formació ocupacional per a feines de llarga durada per evitar que els joves marxin del poble. Pla local d’habitatge amb una necessitat concretada en 300 pisos a preu assequible. Dins del paquet d’actuacions previst destaca la promoció de 14 pisos per a joves, de lloguer indefinit a càrrec de la cooperativa Sostre Cívic amb el suport del consistori.

Per l’oposició, en canvi, i en això coincideixen plenament Elisenda Pérez i Martí Fonalleras, la manca de planificació estratègica i la desconnexió entre l’equip de govern i els problemes de la gent és total, com si visquessin en un altre món. Parlen de despotisme il·lustrat i de manca d’informació i transparència; que s’ha prescindit de qualsevol de les seves aportacions i han deixat els serveis socials sota mínims; que no hi ha la figura de l’educador social per orientar i atendre els joves en situació més precària i que no es fan plans de formació integral per als alumnes que no superen l’ESO. Pérez reclama una cosa tan senzilla com ara que els plens es puguin seguir per internet i Fonalleras recorda que les escoles no tenen conserge a horari complet ni s’ha instal·lat ascensor a l’ambulatori, amb el perjudici que representa per a la gent gran. Tots dos lamenten el progressiu deteriorament de l’antic barri de la vila mentre es difonen arreu les meravelles del castell rehabilitat. Consideraven el 2015 –i consideren ara– que a Calonge i Sant Antoni els cal una bona sacsejada política després de 40 anys de govern convergent.