No hi ha hagut cop de porta

No hi ha hagut cop de porta a La Moncloa. Des de Tarradellas fins a Puigdemont i des del restabliment de la Generalitat, en més o menys intensitat, tots els presidents catalans han tingut el seu cop de porta després d’haver estat protagonistes de grans escenes de sofà fluides, llevat de Puigdemont, que des dels inicis de la seva presidència es va trobar un Rajoy tancat en banda. El Rajoy del “no a tot” que ha abandonat la política sense trobar cap solució. Sánchez no diu ni no ni sí, i tot allò que passa pel dret a l’autodeterminació s’ha de donar per descomptat que serà que no, malgrat que estigui a l’agenda.

Quim Torra ha anat a La Moncloa en un dels moments més fràgils políticament de la història de Catalunya. Després del daltabaix de l’aplicació de l’article 155, ser rebut al Palau de La Moncloa i poder regalar llibres d’imatges i mapes catalans i una ampolla de ratafia al president del govern espanyol és un pas endavant. Malgrat que no hagi aconseguit res concret de les seves primeres intencions, que incloïen solucions immediates per als presos i el dret a l’autodeterminació.

Quim Torra i Pedro Sánchez han pogut parlat de tot gràcies al fet que són dos presidents poc contaminats. Torra no va ser cap de cartell electoral, no anava per a president i no està adscrit a cap polític. Sánchez va ser cap de cartell electoral d’unes eleccions en què el PSOE va rebre una de les derrotes més notables i, fruit de la màgia política, va ressorgir fins a guanyar una inesperada moció de censura a Rajoy. La poca contaminació dels dos presidents ha fet possible una bona química. Veurem què diuen de la bona sintonia el PSOE i el món independentista davant el fet que ni els uns ni els altres han canviat les seves posicions.