La Bisbal lluita per reforçar la capitalitat

La Bisbal d’Empordà afronta aquest darrer any de mandat amb la certesa que es pot obrir una nova etapa, especialment perquè disposarà d’equipaments ja plenament desplegats –o gairebé–, com el Museu Terracotta i un ambiciós procés participatiu que ha apostat per preguntar a la ciutadania i per obres importants, com ara la reforma de l’antic ajuntament. El mandat, però, ha estat i és intens, perquè hi ha encara sobre la taula temes molt importants, i alguns de molt polèmics, com és el cas del contracte amb l’empresa d’aigües Sorea –un problema de factures no reconegudes–, un tema judicialitzat i que com a derivada va comportar tenir embargada durant els primers dos anys d’aquest mandat la capacitat de dur a terme inversions; un segon tema també important, i també judicialitzat, és el de la sentència que preveu l’enderroc parcial de la que havia de ser la flamant biblioteca comarcal, en espera que el jutge ho resolgui definitivament. Ara s’ha hagut d’habilitar l’antic escorxador, en espera de la resolució. Tot això sense oblidar el capítol de la contaminació de l’aigua potable, que va obligar a repartir aigua, a posar uns filtres de carboni i a plantejar noves inversions per millorar l’abastament.

Un altre element, i gens menyspreable, és la decisió de l’alcalde, Lluís Sais (ERC), de no presentar-se com a alcaldable per a un tercer mandat. Una moció de censura el va fer fora i no el va deixar esgotar el que havia de ser el seu darrer mandat; se la va jugar, va tornar, i va recuperar l’alcaldia en les eleccions passades. Amb aquest mandat ha passat, doncs, comptes. Va ser llavors quan es va bastir un govern amb un pacte amb la CUP –molt moderada i aplicada a satisfer la seva clientela impulsant debats participatius– i ICV-EUiA –centrada en temes socials i que, capitanejada per Maite Bravo, va saber liderar l’afer candent dels pisos ocupats, a més dels reptes de la sensibilització en temes socials, aquest darrer punt una prioritat per a tot el govern–. Amb tot, no ha estat un mandat fàcil, gens. Però la Bisbal no es rendeix i vol defensar la seva capitalitat amb un projecte que aposta per la cultura, especialment pel que fa a la gestió –la Fira del Circ en seria un exemple–, o la participació ciutadana, a la qual s’han abocat molts recursos. I tot això, amb un govern format per ERC, la CUP i ICV-EUiA i, a l’oposició, el PSC –que havia assolit l’alcaldia el mandat passat–, Compromís per la Bisbal i CiU.

Amb dos anys de retard

L’alcalde, Lluís Sais, destaca que entre el 2015 i el 2016 es va aconseguir finalment regularitzar el tema de les factures pendents de Sorea –al voltant de tres milions d’euros–, pagant-ne algunes o fent una provisió de diners en espera de la resolució judicial. Un retard, però, que no ha desviat el govern del seu projecte. “Fa només un any que fem realment inversió. Això ha representant un retard, ho admeto, però també cal destacar la gran aposta en temes socials; mai hi ha hagut tants recursos destinats a polítiques socials i això cal remarcar-ho”, afirma l’alcalde. Sais, però, que es mostra satisfet del mandat, no deixa de tenir un punt agredolç pel tema de la biblioteca comarcal, tancada i lligada en un litigi judicial que pot comportar un enderroc parcial.

Aquest també ha estat el mandat de la participació. Carles Puig (CUP) es mostra esperançat que aquesta tingui continuïtat. Puig és conscient que encara s’ha de fer molta pedagogia, però considera que és el camí a seguir, no ja només per a la Bisbal. Puig destaca el paper de les entitats i el dinamisme cultural. Per això, i segons la portaveu de la Fira del Circ, Eva Gasull, és important destacar el model de gestió cultural bisbalenc, que beu de les fonts del voluntarisme d’una població que té, precisament, en les entitats un dels seus grans punts forts. Sent la Fira del Circ un model a seguir, especialment per la qualitat que dona lligada a un pressupost ajustat, Gasull considera que amb aquesta base cal, i és indispensable, més implicació de les administracions, de totes, perquè aquest continuï i s’expandeixi.

A la Bisbal, l’oposició no ha llançat en cap moment la tovallola; un PSC-CP, amb el veterà exalcalde Óscar Aparicio, aporta discurs, reflexió i història; Compromís per la Bisbal –ara ja una marca associada a Junts per Catalunya, però sense perdre la seva identitat– manté una línia serena i molt centrada, com també ho fa l’única representant de CiU, Núria Anglada. Una oposició que oscil·la entra la duresa i el discurs raonat però, si cal, bel·ligerant. Molt centrada, això sí, en la crítica.

Un govern poc efectiu

Per Òscar Aparicio, portaveu del PSC-CP, però, la Bisbal ha patit els darrers anys la inacció del govern, “dedicat a equilibrar-se internament, fent una política d’aparador, incrementant la despesa corrent en prop de tres milions d’euros anuals, endeutant-se en prop de quatre milions més, per fer accions de lluïment, però sense tenir una visió clara de què és la Bisbal”. A més, és molt crític amb la transparència perquè “l’Ajuntament ha patit un retrocés”, afirma; “segons l’estudi oficial de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Ministeri d’Administracions Públiques, ha passat de prop del 70% de compliment a menys del 50% i, a més, s’ha perdut la ràdio local”.

Xavier Font, portaveu de Compromís per la Bisbal, un partit crític amb el govern, considera que ha estat un mandat mancat de solucions per a la població: “Amb l’excusa que el primer any no van poder fer inversió, el segon es van demanar, igual que el primer, 1,5 milions d’un crèdit, i el tercer se n’ha demanat un altre; la veritat és que tot això no es veu a la població.” Per Font és essencial abordar una política transformadora que converteixi la Bisbal de l’Empordà en l’autèntica capital, més enllà de la històrica i administrativa.

El president de la Federació de Comerciants de la Bisbal, Marc Carreras, considera que els principals reptes que ha d’afrontar el municipi són essencialment apostar per una gran transformació urbana, que faci que la població sigui més atractiva per al visitant: “Els comerciants hem de ser curosos en l’atenció als clients, oferint un bon servei; però no ens hem de conformar que la gent vingui a comprar a un comerç determinat, el que volem és que la gent tingui motius per venir a la Bisbal a passejar. I per això ens cal un bon entorn, ben cuidat i atractiu.”

I precisament, aquest sempre ha estat una mica el repte pendent per a qualsevol govern de la Bisbal: el de donar més visibilitat a la capitalitat que ostenta a la comarca. Una capitalitat històrica i administrativa, indiscutibles totes dues, però que ha de competir amb potències al seu voltant, com ara Palafrugell o Palamós, i per no dir Torroella, amb la gran oferta de museus i el característic Espai Ter, un referent ja a la comarca.