Artadi supedita el suport a Sánchez a mantenir el diàleg

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va aclarir ahir que el govern té la voluntat de continuar la via del diàleg tot just iniciada amb Pedro Sánchez, però també va recordar que el “rol” al Congrés d’ERC i el PDeCAT és “diferent” que amb Rajoy, quan no eren necessaris per formar majories. “Apostem per l’estabilitat del govern espanyol sempre que es continuï caminant per la via del diàleg i la negociació política”, condicionava, després que s’hagin encès les alarmes a Madrid en haver assumit el president Puigdemont més poder al PDeCAT arran de la seva assemblea. Artadi aclaria en tot cas que ja s’estaven fent reunions, i que es continuaran fent, amb el grup al Congrés per coordinar-se en qüestions que afecten el govern (i en algunes hi havia participat ja el mateix Puigdemont). Per exemple, la negociació del sostre de despesa, que s’ha de votar divendres i que condiciona el disseny del pressupost del 2019.

Preguntada per això, la portaveu espanyola, Isabel Celaá, va dir que “seria absurd” pensar en un avançament electoral per l’enduriment del suport del PDeCAT, però tampoc hi va tancar del tot la porta. “Ningú està pensant a avançar eleccions, si bé ningú resistirà més enllà d’allò raonable”, avisava. Unes paraules que fins i tot van obligar fonts de La Moncloa a puntualitzar que Sánchez manté el rumb i que té la intenció d’esgotar la legislatura, així que apel·la a deixar obert el diàleg amb els partits. “El govern és conscient dels canvis dels últims dies en l’escenari polític, però això no varia el seu compromís”, deien.

De moment, la setmana que ve es tornarà a reunir la comissió bilateral, set anys després, de la qual penjaran tres comissions específiques sobre competències, infraestructures i finançament, per a les quals encara no hi ha data. Ahir a la tarda, el govern va acabar de definir les qüestions que vol abordar en cadascuna, que, segons Artadi, sortiran sobretot dels 45 punts que Puigdemont ja havia posat sobre la taula de Rajoy, i als quals no havia obtingut resposta. Entre aquests, molts incompliments en l’àmbit econòmic, com ara el finançament dels Mossos, si bé també es vol plantejar la situació dels presos polítics –i, en especial, les acusacions de la fiscalia de l’Estat– i l’exercici de l’autodeterminació. “No ens hem trobat un vet sobre què es pot tractar i què no”, assenyalava. El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, la desmentia poc després, ja que descartava parlar de cap referèndum d’autodeterminació. “No hi ha cap raó per fer-ho, no està reconegut en la Constitució ni en el dret internacional, a veure si Torra se n’assabenta”, cloïa.