Tsipras fa un ‘mea culpa’

Tot i que, de manera inesperada, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va assumir ahir “la responsabilitat política” per l’onada d’incendis forestals d’aquesta setmana a la regió de l’Àtica, als voltants d’Atenes, aquests focs deixaran una empremta inesborrable en la consciència del país.

Al dolor per la catàstrofe humana –almenys 87 morts, més de 50 ferits hospitalitzats i encara desenes de desapareguts en circumstàncies dramàtiques–, s’hi ha afegit la indignació per la manera com es va gestionar la tragèdia –amb respostes ineficients dels serveis d’emergència– i les sospites que els incendis van ser intencionats, tal com revelen les investigacions en curs.

L’alarma la va donar dijous al vespre el ministre de Protecció Ciutadana, Nikos Toskas, que va parlar d’“indicis d’actes criminals” en almenys dos dels focs i d’una “troballa sospitosa” a Mati, la localitat on van morir pràcticament totes les víctimes i on, a causa de la força extraordinària del vent –al voltant dels 100 km per hora–, dos focus van arrasar la població en tan sols una hora i mitja.

La investigació es du a terme amb l’ajuda d’imatges i vídeos per satèl·lit sol·licitats a la NASA, el Programa d’Observació Espacial de la UE i altres entitats internacionals a petició del primer ministre grec, Alexis Tsipras. Aquestes imatges mostren com no només l’incendi de Mati, sinó també el de Kineta, en una zona forestal a l’oest d’Atenes, van ser molt probablement provocats. Especialment sospitós és el fet que en aquest indrets es registressin, en menys de mitja hora, tretze focus diferents, tots alineats en paral·lel a la carretera.

Darrere de la intencionalitat hi ha l’ombra de l’especulació urbanística, un fenomen habitual a la costa mediterrània. “A diferència de l’Europa occidental –escriu al web de l’Independent Ioannis Glinavos, professor de dret a la Universitat de Westminster–, a Grècia pots netejar una zona de matolls o tallar un tros de bosc, posar els fonaments d’una casa, connectar-te als serveis subornant les autoritats locals i, després, esperar una amnistia per a construcció il·legal, que sol venir periòdicament, normalment quan s’acosten eleccions. L’última legalització es va presentar com una manera de generar ingressos, sense tenir en compte les conseqüències en altres àmbits com ara –casualment– la gestió ecològica i la seguretat contra incendis.”

“Els incendis arreu de Grècia no són un acte diví, sinó el resultat directe de la corrupció”, sentenciava Glinavos, mentre Tsipras, després d’una reunió extraordinària del Consell de Ministres per avaluar els danys de la catàstrofe, anunciava que el seu govern posarà en marxa un pla nacional per fer front a “dècades de distorsions en matèria d’habitatge” i enderrocar edificis construïts il·legalment.

Tampoc la direcció dels bombers i de protecció civil es deslliuren de les crítiques de ciutadans i de la premsa, que denuncien que, tot i que se sabia de l’alt risc d’incendis, no es van desplaçar prou reforços. En la limitació de mitjans hi ha també les retallades efectuades pel govern grec a serveis bàsics, com ara el de la lluita contra els incendis, per complir amb les condicions del rescat financer i els objectius de dèficit pressupostari que fixa la UE.