Planificació, imatge nova i dubtes de futur

L’etapa post-Josep Maria Guinart, estrenada el 27 de maig del 2007, s’ha allargat amb una consistència probablament imprevista en aquell moment. El feu convergent de l’Escala de Guinart amb un sostre de nou regidors en el mandat 99-2003 va deixar pas en aquell moment a una etapa socialista liderada per Estanis Puig que va arribar amb força i que va arribar a disfrutar d’una majoria àmplia. Amb Puig va arribar Víctor Puga que va poder viure a l’ombra de l’implacable alcalde dos mandats, amb tasques rellevants i que, finalment al 2015 va acabar emergint. I va fer-ho amb força i fermesa, de tal manera que va posicionar-se en el nou repartiment d’actes amb el mateix control de què disposava el seu antecessor. Era època de transició i Puga l’havia superat amb un resultat sòlid. L’oposició convergent, la més votada, lleugerament recuperada de la patacada del 2007, no ha arribat mai encara a assolir nivells que li permetissin pensar en tornar a l’alcaldia. El creixement demogràfic de l’Escala va tenir també el seu paper en els equilibris i desequilibris postelectorals de la població, tot i que l’increment de nombre de regidors elegibles als comicis del 2011 van afavorir només als dos grups grans, el PSC i a CiU.

Puga defineix els seus tres primers anys a alcaldia com un mandat de planificació que lliga amb els efectes del creixement de la població a principis de la primera dècada del nou milenni. “Planificar -afirma- és ara més necessari que mai . Des d’un principi sabíem que estem en una cruïlla”, afirma. Els canvis demogràfics a l’Escala han generat més necessitats en els serveis i és en aquest sentit, és que l’actual govern socialista ha buscat la previsió per preveure quin és el futur que volen per a la població. Es tracta en aquest aspecte de la renovació del servei d’escombraries, de l’abastament de l’aigua i, sobretot, de la construcció d’una nova planta potabilitzadora.

Òbviament, el portaveu del primer grup a l’oposició, el PdeCat, Robert Bosch ho veu prou diferent.L’ànalisi de l’acció de govern que fa el projecta a tots els mandats socialistes. Per ell, les mancances que eren “lògiques que hi fosin” al 2007, persisteixen. Parla de quatre grans problemes del poble: el problema d’aparcament en el centre , la qualitat del turisme que, als seu parer, no és el que li correspondria a l’Escala, el que es deriva de l’envelliment de la població i el POUM, una normativa caduca.

De l’aparcament, Bosch assegura que ha empitjorat “terriblement” des del 2007 perquè s’ha convertir el centre en territori prioritari per a vianants. Quant a la “qualitat del turisme”, assegura que “el poder adquisitiu dels nostres turistes és del més baix de la Costa Brava”. “El nostre públic és la família mitjana tirant a modesta”, defineix i posa sobre la taula la venda del Nieves Mar al Grup Rosa dels Vents: “En lloc d’exigir un projecte ambiciós hem donat llicències a un grup especialitzat en colònies”, descriu. Relata, per altra banda, el problema que al seu entendre genera l’envelliment de la població. “Les places per a centres de dia i residències privades són les mateixes que al 2007”. Coincideix amb el govern en la necessitat de crear de renovar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Ara bé, al seu entendre, els socialistes diuen “des del 2003” que s’ha d’actualitzar però “fins ara només s’ha constituït la comissió del pla General”

Per al regidor no-adscrit, Àngel Rodríguez, i també pel regidor del PP, Joan Ball·llosera, l’evolució dels pressupostos és el motiu de la seva reflexió de mandat. Això sí, amb valoracions diferents. Àngel Rodríguez, home clau en l’aritmètica plenària, l’acció de govern és d’un gran valor: “El més important -parla des del 2003 fins ara- és haver sabut retallar el deute.” Ball.llosera ho valora negativament: “Sempre ens hem queixat dels pressupostos a l’alça. Cada any s’han augmentat els impostos i s’ha gastat per canviar la fesonomia de l’Escala”. Rodríguez, d’altra banda, està en la línia de donar valor a l’esforç planificador de l’executiu amb el qual al llarg dels darrers mandats ha col·laborat amb diverses intensitats. El pla d’Urbanitzacions, a punt d’aprovar (una previsió global de com i amb quina prioritat cal enfocar un problema heretat grandiós) el Pla Especial de Turisme (el què i el cap a on de la política turística del municipi) aprovat fa uns mesos, el pla de dinamització comercial que està en fase d’anàlisi i de conclusions i, finalment, el pla director cultural, que, de moment s’ha enfocat per la planificació dels usos dels equipament culturals.

L’espectacular canvi estètic al front marítim del nucli antic ha estat la gran batalla dialèctica del mandat. S’han executat al llarg d’aquest tres darrers anys, fruit de la planificació d’anys anteriors. S’ha tandit a treure cotxes i a prioritzar el vianant tot donant una nova imatge moderna de la postal del poble. Per al l regidor del PP Batllosera s’ha desnaturalitzat l’Escala. L’oposició convergent n’ha fet cavall de batalla durant tot el mandat, des d’un punt de vista estètic i també funcional i Junts per l’Escala se n’ha queixat al llarg del mandat davant l’efecte de les envestides meteorològiques. Sovint el debat s’ha portat al subjectiu i relliscós terreny de les formes. Junts per l’Escala-ERC i el PdECAT han volgut marcar diferències amb el tracte rebut en aquest mandat des del govern i el que rebien amb Estanis Puig. La percepció que transmeten és que han guanyat amb interacció. Bosch, del PdeCat llegeix el canvi amb un cert sarcasme. “També hi ha coses positives. El caràcter de la persona que és davant del govern permet que hi puguis parlar. Del 2007 al 2015, la persona que hi havia era impossible de tractar”. En un to amable, Xavier Ballesta, portaveu del PdeCat, descriu el tracte “excel·lent amb el govern en els últims tres anys. Ens han escoltat totes les propostes i s’han sumat a moltes de les nosaltres”. Ballesta, però, posa en dubte l’efectivitat. “No han resol res sobre l’habitatge social o, per exemple, el camp de boies per protegir la poseïdònia de la platja. Bona voluntat, poca efectivitat”

I el futur? Terreny encara més relliscós que la valoració subjectiva del front marítim. I gairebé per tots. L’actual alcalde no veu gaire clar sota quines sigles presentar-se. Entre les seves opcions hi ha també no optar a la reelecció, tot que segurament no és lòpció que té més força. Al PdeCat tot està enrevessat i més després de l’assemblea nacional . Bosch ara no té gens clar ser candidat a encapçalar la llista del PdeCat “No estic ni segur de presentar-me ni de retirar-me. I més ara que no sé si ens haurem de presentar pel PdEcat per la Crida Nacional o per Junts per Catalunya i amb quins principis”, exposa desorientat. No ho tenen gaire millor a ERC. Hores d’ara encara s’esbatussen per les primàries. Àngel Rodríguez, des del 1999 al 2015, candidat d’ICV, ara no adscrit sap que no té partit. “Marxo content”, diu i a Ball.llosera del PP li sentat bé el Congrés del seu partit i veu més fàcil la continuïtat.