El rei s’ofereix ara a “bastir ponts” amb el sobiranisme

Felip VI està ara disposat a propiciar un acostament amb els partits catalans, inclosos els sobiranistes. O això, almenys, diu el president del Parlament balear, Baltasar Picornell, que va aixecar la llebre ahir després d’una trobada amb el monarca al mallorquí Palau de l’Almudaina. Segons Picornell, el rei “està disposat a estendre ponts” en relació amb el conflicte polític a Catalunya i, de fet, “està intentant parlar” amb les parts que hi estan més predisposades, per ara. I és que també admetia que fins ara ha trobat “partits reticents”. La casa reial no ho va voler confirmar ni desmentir ahir. Picornell, per cert, que milita a Podem, va presentar al rei algunes propostes legislatives de la cambra balear, entre les quals la que ahir mateix van presentar conjuntament el seu grup i Més per Mallorca perquè se celebri a tot l’Estat un referèndum sobre monarquia o república.

El sobtat canvi de discurs de Felip VI –que arriba després que el president Torra anunciés al juny que el govern hi trenca relacions, just abans que visités dues vegades Catalunya sense fer cap gest de distensió– va ser acollit amb escepticisme entre les forces sobiranistes, suposadament les que estan posant les “reticències” de què ell es queixa ara. “Som el primer partit independentista del país i no em consta que el rei s’hagi posat en contacte amb nosaltres”, aclaria ràpidament el president del PDeCAT, David Bonvehí, que en tot cas avançava que si els arriba tal oferiment, el primer que li exigiran és que “es retracti” del seu dur discurs del 3-O, quan va acusar l’independentisme de trencar la societat i l’estat de dret, i va avalar la persecució que ha patit tant abans com després.

“Si és el monarca que el 3-O va sortir a dir que s’havia de posar tota la força de l’Estat contra Catalunya i contra el desig dels catalans de respondre d’un vot i d’una decisió democràtica, ens dona ben poc marge de crèdit”, subratllava, en la mateixa línia, el líder d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch, que en tot cas és partidari que l’executiu espanyol plantegi la qüestió i la negociï directament amb el govern de Torra.

Tant Bosch com Bonvehí, per cert, van subscriure les tesis reiterades els darrers dies per Jordi Sànchez (JxCat) i Joan Tardà (ERC) en el sentit d’apostar per la via escocesa com a millor sortida, ja que van deixar clar que pactarien de totes totes amb l’Estat si oferís l’opció de negociar un referèndum. L’un i l’altre, això sí, van deixar clar també que si no arriba, els catalans no renunciaran a la sobirania. “L’alternativa no pot ser quedar-se de braços plegats, Catalunya ha d’explorar qualsevol via per fer efectiu el que ha votat els últims anys”, reblava Bonvehí, que no deixava clar si entre les vies hi ha la convocatòria d’un altre referèndum unilateral.

El portaveu adjunt dels comuns al Congrés, Francesc Vendrell, veu “positiu tot allò que sigui diàleg”, però lamentava que el discurs del 3-O, seguint instruccions de La Moncloa, no hi contribuís gens, ans al contrari. “Hauria d’haver comptat fins a deu”, deia. En canvi, els socialistes ho van rebre de bon ull. “Qualsevol iniciativa que contribueixi a la normalització i la bona relació entre institucions és positiva”, apuntava la portaveu parlamentària Eva Granados. Més en fora de joc va quedar la també diputada Sonia Sierra, de Cs. “És només un titular, és tot en condicional i no sabem en què consisteix, no sembla una proposta en ferm”, apuntava, sorpresa. “Perquè hi hagi diàleg s’han de complir les lleis i hi ha d’haver lleialtat institucional, i això avui els separatistes no ho fan”, cloïa.