Baviera, més a prop de Roma
La dreta bavaresa s’aparta de la línia centrista de Berlín i segueix el model italià de tancar les fronteres als refugiats
El gir estratègic no evitarà a la CSU perdre la majoria absoluta en els comicis d’octubre
“Aquí teniu el malvat Seehofer. L’assassí, el terrorista, el racista...” La frase no és d’un rival del ministre de l’Interior d’Angela Merkel i líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), sinó del mateix Horst Seehofer. La va pronunciar aquests dies en un acte a Töging am Inn, una ciutat bavaresa, en un to que anava de l’amargor al sarcasme.
Seehofer, el ministre que va fer trontollar la gran coalició de Merkel al juliol exigint el tancament unilateral de fronteres per aturar la immigració, se sent víctima d’una “campanya mediàtica”. I promet posar-se a escriure des de Twitter els seus propis missatges per contrarestar-la, tot i que “en un estil diferent del de Donald Trump”, aclareix.
Van ser un parell de frases, en una ciutat de 9.800 habitants i en un agost marcat per una calor que ofega fins i tot la verda Baviera, que van ser reproduïdes en els informatius nacionals. Durant la legislatura anterior, Seehofer ja va liderar, aleshores com a cap del govern bavarès, la pressió del partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel per imprimir un gir dretà a la política migratòria. Ara la cancellera el té dins del seu govern. Alemanya ja no té les xifres rècord de sol·licitants d’asil del 2015, quan el país va rebre prop d’un milió de refugiats. El còmput de nous sol·licitants és d’uns 15.000 al mes. Però Seehofer no afluixa.
“El seu discurs s’assembla més al de Matteo Salvini que al de Heiko Maas”, denunciava aquests dies, en una gira d’estiu per Baviera, la líder del Partit Socialdemòcrata (SPD), Andrea Nahles, al·ludint a l’ultradretà ministre de l’Interior italià i al titular d’Afers Estrangers alemany. Maas és un dels sis ministres de l’SPD de Merkel, que reivindica solidaritat europea cap a Espanya, país cap a on s’ha desviat l’arribada d’immigració, ara que Salvini ha tancat els seus ports als rescats de la Mediterrània.
Aliança amb AfD
“Seehofer vol un model austríac per a Alemanya”, diu Timo Fischer, membre del col·lectiu Seebrücke Statt Seehofer (joc de paraules traduïble per ‘pont marítim en lloc de Seehofer’), una organització que ha convocat aquest estiu manifestacions per unes 50 ciutats del país i petits actes de protesta contra Markus Söder, cap del govern bavarès i successor en el càrrec de Seehofer.
Fischer no descarta, fins i tot, que la CSU acabi buscant una aliança amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) després de les eleccions regionals en aquest land, el 14 d’octubre. Una coalició d’acord amb el model del primer ministre austríac, el conservador Sebastian Kurz, amb la radical FPÖ. El gir dretà de la CSU, allunyat de la línia més centrista de la CDU de Merkel, no ha fet que recuperi terreny, segons els sondejos. Es preveu que aquesta formació, que ha dominat la política bavaresa des dels anys seixanta, perdi la majoria absoluta i caigui per sota del 40%. Els Verds podrien ser la segona força (16%), seguits de l’SPD i AfD, amb 14% i 12%, i els anomenats Electors Lliures, una escissió històrica de la CSU, quedarien en un 9%. El segon lloc en un land tan conservador com Baviera seria una victòria moral per als ecopacifistes. Però quedaria ofegada pel panorama general d’una Baviera on la dreta tradicional ha clonat el discurs a la ultradreta i on la suma de la CSU, AfD i Electors Lliures deixa molt poc espai al centreesquerra.
“Baviera no té una dreta normal com la de Merkel”, admet l’activista Fischer. La CDU i la CSU mantenen la norma de no competir entre si a les urnes. El partit de la cancellera no presenta candidat a Baviera, ni la CSU fora del seu land. Seehofer, “l’assassí, el terrorista i el racista” –en les seves pròpies paraules–, ha començat a aplicar pel seu compte a Baviera allò que la gran coalició de Merkel ha frenat a Berlín. Ha implantat controls a la frontera amb Àustria per aturar els immigrants o refugiats registrats en altres països de la UE. També ha reestructurat els centres de primera acollida, ara llocs per gestionar els processos dels sol·licitants d’asil rebutjats fins que se’n pugui executar l’expulsió. Mesures més properes a Itàlia i Àustria que a les de Berlín.
LES FRASES
Morts que no afecten el populisme
Gemma C. SerraUns 1.500 immigrants han mort a la Mediterrània aquest 2018. Dels quals, 850 entre juny i juliol, segons les darreres dades difoses per l’ONU. Són xifres que haurien d’espantar, sobretot perquè ha baixat també el nombre dels que han aconseguit arribar vius a Europa (60.000) en aquest període. És a dir, la meitat dels que van arribar l’any passat. Però les forces populistes i ultradretanes d’arreu d’Europa semblen més concentrades en les imatges dels rescats que en les xifres dels que moren en l’intent, probablement perquè pensen que en trauran més profit polític. Paradoxalment, un 75% dels alemanys creuen que han de continuar les operacions de salvament. I la immigració no és la principal preocupació ciutadana, segons una enquesta setmanal de la televisió pública ARD: per a un 69%, la prioritat és la sanitat pública i l’atenció als impedits, seguida de la lluita contra la criminalitat (64%). La política d’asil i migració ve després, amb un 39%.