Drons contra Maduro

Nicolás Maduro no en té cap dubte. Després que uns drons suposadament carregats amb explosius esclatessin durant una desfilada militar, dissabte a Caracas, el president de Veneçuela va acusar el seu homòleg colombià, Juan Manuel Santos, d’haver intentat assassinar-lo amb el suport dels EUA i de grups locals d’oposició.

La denúncia, per la seva gravetat, no té precedents. Colòmbia ha lamentat les declaracions del veneçolà i els ha restat tota credibilitat i els partits assenyalats per Maduro han posat en dubte, fins i tot, que s’hagi tractat d’un intent de magnicidi. La profunditat de la crisi política que travessa el règim veneçolà impedeix una lectura serena del que ha passat.

Dissabte a la tarda, mentre Maduro parlava a centenars de militars que celebraven el 81è aniversari de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) a l’avinguda Bolívar, la principal de Caracas, un seguit d’explosions va obligar l’equip de seguretat presidencial a protegir Maduro. Les càmeres de televisió van captar, abans de tallar abruptament la transmissió, el moment en què el president interrompia el seu discurs i mirava al cel alarmat. Després, un pla obert, per evitar detalls de la tarima d’autoritats, va captar la desbandada en desordre dels soldats. Passats uns minuts de confusió, el govern va informar que franctiradors havien disparat contra drons carregats amb explosius que s’havien acostat a l’escenari amb la intenció de matar el president. “Avui, han intentat assassinar-me”, va dir Maduro des del palau de Miraflores, seu del govern veneçolà. Durant el missatge, i vestit amb la mateixa roba que duia hores abans, el president va donar la seva versió dels fets. “El nom de Juan Manuel Santos és darrere d’aquest atemptat”, va sentenciar, amb acusacions directes a la “ultradreta” colombiana i veneçolana. També va acusar els EUA de finançar l’atac “des de Miami” i va anunciar al país que ja hi havia set sospitosos detinguts. Les fotos d’aquests presumptes culpables, tots ells molt joves, van ser lliurades de seguida a la premsa. “[Els sospitosos] ja estan en poder de les forces de seguretat. Per als responsables [de l’atac fallit], he promès justícia i el màxim càstig. Que s’oblidin del perdó!”, va exclamar Maduro.

La resposta de Colòmbia va ser immediata, però diplomàtica. En un comunicat del Ministeri d’Afers Estrangers, va rebutjar “categòricament” les acusacions de Maduro i les va titllar d’“absurdes” i “sense cap fonament”. “Ja és un costum que el mandatari veneçolà culpi permanentment Colòmbia de qualsevol mena de situació. Exigim respecte per al president Juan Manuel Santos, el govern i el poble colombians”, hi afegia el comunicat. Santos, que demà cedirà el poder al seu successor, el conservador Iván Duque, va preferir callar. Sens dubte, les males relacions amb Veneçuela marcaran l’inici de la nova presidència colombiana.

Segons la versió oficial de la jornada, “exactament a les 5.41 h de la tarda, es van sentir unes detonacions que la investigació ja ha establert amb claredat que corresponien a artefactes voladors, que contenien una càrrega explosiva que va esclatar prop de la tarima presidencial i en algunes zones de la desfilada”.

Hores després, un grup autoanomenat Moviment Nacional Soldats de Franel·la es va atribuir l’atac. Segons el missatge que van penjar a les xarxes socials, “l’operació consistia a fer sobrevolar dos drons carregats amb C4 damunt de la tarima presidencial”, però “franctiradors de la guàrdia d’honor van abatre els drons abans que arribessin al seu objectiu”. “Hem demostrat que són vulnerables. Avui no ho hem aconseguit, però és qüestió de temps”, hi van afegir. En un altre comunicat sense firma, l’assalt duia el nom d’Operació Fènix. El document instava els veneçolans a sortir al carrer per “culminar amb èxit aquesta lluita emancipadora sense retorn” i formar “una junta de govern de transició”.

Maduro va acusar Colòmbia de ser al darrere de l’atac, però també els EUA, que van negar tota vinculació. En una entrevista amb la cadena Fox News, l’assessor de Seguretat Nacional de Donald Trump, John Bolton, va dir que els incidents de dissabte “podrien ser un pretext fabricat pel mateix règim”.