Els gihadistes van començar a fabricar bombes a Ripoll
El pis que van fer servir en les primeres fabricacions d’explosius se’ls va fer petit i aleshores es van traslladar a Alcanar
El primer laboratori era un habitatge llogat per Youssef Aalla
Els terroristes de Ripoll liderats per l’imam Es Satty van aconseguir els primers resultats positius en la fabricació d’explosius en un pis que un integrant de la cèl·lula gihadista, Youssef Aalla, havia llogat a la mateixa capital del Ripollès. Tot i aquest primer èxit, els terroristes van veure de seguida que aquell pis no els seria d’utilitat per als seus propòsits de fabricar una gran quantitat d’explosius i van decidir buscar un lloc més gran i, sobretot, més discret. Va ser aleshores quan van decidir traslladar la seva activitat clandestina a la casa d’Alcanar.
L’existència d’aquesta primera fàbrica d’explosius a Ripoll mateix s’explica en un extens i detalladíssim informe de la Guàrdia Civil que apareix en el sumari del cas i que es va redactar a partir de la intervenció d’aquest cos armat en la detenció el setembre de l’any passat de Sai Ben Iazza, un magribí resident a Vinaròs que es troba en situació de presó preventiva per la seva presumpta relació amb el grup de gihadistes.
En la fabricació dels explosius participaven només els tres principals membres de la cèl·lula: Youssef Aalla, Younes Abouyaaqou i Mohamed Hichamy. L’imam Es Satty no prenia part en aquest procés més tècnic i la resta de terroristes hi prestaven suport, però sense intervenir directament en l’elaboració dels explosius.
Quan van tenir necessitat d’un espai més gran, van ser Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hachami els que van proposar de desplaçar tota l’activitat al xalet de la urbanització Monteclaro d’Alcanar. Tots dos coneixien el lloc perquè s’hi havien allotjat de forma intermitent des de la tardor del 2015, dos anys abans dels atemptats, quan van desplaçar-se a la zona a treballar en la collita de la fruita. Buscaven un lloc barat on viure-hi i van ocupar l’habitatge d’Alcanar, propietat d’un banc després de ser-ne desnonats els propietaris.
Quan van acabar la temporada de la fruita van anar-se’n però hi van anar tornant per evitar que altres ocupes poguessin prendre’ls la casa. En el trasllat al Montsià, els terroristes hi van portar neveres, congeladors, mobiliari i bidons precintats que necessitaven per dur a terme els seus propòsits.
De l’existència de la casa d’Alcanar en tenia coneixement Ben Iazza, que va col·laborar amb el grup prestant una ajuda logística important, segons s’explica en l’atestat de la Guàrdia Civil.
El xalet d’Alcanar era una construcció de planta rectangular amb un petit pàrquing adossat, paret amb paret amb un mur de la finca veïna. Al casa s’hi entrava per la sala d’estar que donava a la cuina i a l’esquerra un passadís comunicava amb les tres habitacions i la cambra de bany. Fora hi havia una barbacoa i un gran jardí o hort.
“De mica en mica, subtilment”
L’imam Es Satty va provar de captar joves per a la gihad quan va exercir a la mesquita de Castelló, però no va tenir el mateix èxit que a Ripoll. Un dels testimonis interrogats per la investigació dels atemptats és un jove castellonenc que explica el mètode de captació que feia servir l’imam, mort en l’explosió d’Alcanar. Segons aquest testimoni, que s’inclou en el sumari del cas, un dia va anar a casa de l’imam per reparar-li un problema de l’ordinador i des d’aleshores va començar a freqüentar la casa i “de mica a mica i de forma subtil” li va començar a “parlar de la gihad”. L’imam li feia mirar vídeos sobre Estat Islàmica a internet i li deia que allò que feien estava bé i que calia fer “alguna cosa similar aquí a Espanya”.
