Fer política vol dir prioritzar i a Sant Hilari Sacalm les prioritats passen pel medi ambient. Conceptes com ara “bosc terapèutic”, “control biològic de plagues” o “hotels d’insectes”, que a molts dels lectors els pot semblar una collonada, l’equip de govern els utilitza amb una familiaritat i un convenciment admirables.

Jordi Rotllan, el responsable de Medi Ambient d’un consistori controlat amb majoria justa però absoluta pel PIG (Partit Independent de les Guilleries), ens comenta que l’actuació mediambiental de l’Ajuntament es basa en dues potes: per un costat la jardineria i per l’altre la Càtedra de l’Aigua, una càtedra impulsada conjuntament amb les universitats de Vic i Girona que volen que tingui més repercussió en el territori. Pel que fa a la jardineria, s’estan impulsant nous conceptes de poda menys agressius, s’ha deixat de banda el glifosat per al control d’herbes i s’ha posat en marxa el control biològic de plagues a base d’alliberar insectes, una actuació que ha rebut el reconeixement del “banc de bones pràctiques”. “Ens està funcionant molt bé i les plagues, tot i que apareixen, duren molt poc i són menys agressives. Hem construït hotels i refugis per als insectes, que no és cap altra cosa que un lloc on es puguin refugiar els mesos d’hivern. Són sistemes que ja fa anys que s’utilitzen en molts països europeus. També estem treballant per portar ocells al centre del poble per potenciar la biodiversitat. A banda de coloms i pardals, les altres espècies tenien tendència a fugir del nucli urbà.” Però la reintroducció d’animals no s’acaba aquí, ja que estan potenciant la presència dels esquirols en els parcs urbans, per fer-los visibles. No hi ha dubte que a Sant Hilari miren cap al nord.

Però no tothom ho té tan clar. Per a Albert Santaugini (un cognom curiós que sembla originari de Santa Eugènia de Berga), cap de l’oposició i membre del PDeCAT, que no va ser alcalde per poc més de seixanta vots, arribarà un moment que a Sant Hilari no veuran el sol “perquè ara la política consisteix en no podar els arbres”. Creu que les prioritats haurien d’anar per un altre costat i donar més relleu a la promoció econòmica. Pensa que es dedica massa temps i diners a fer estudis de tota mena que no serviran per a res i acabaran en un calaix.

Joan Ramón Veciana, alcalde de Sant Hilari, justifica totes aquestes actuacions per la necessitat de replantejar-se la idea de poble. “Ens vam adonar que el poble estava molt encallat, especialment pel que feia al turisme, i que calia replantejar-ho tot plegat. Estem treballant amb una marca de poble que al setembre ja estarà definida. Imatge gràfica, eslògan i actuacions urbanístiques. Això ho hem pogut fer gràcies a uns ingressos sobrevinguts. Estem molt il·lusionats de poder destinar 400.000 euros a definir el projecte global de poble. Ho estem explicant. Creiem que el poble té uns atributs de molt bon vendre.”

L’època daurada del turisme a Sant Hilari se situa entre finals del segle XIX i la Guerra Civil. Després ha anat fent la viu-viu amb un turisme familiar especialment de cap de setmana.

“El que jo no entenc –comenta Jaume Fàbregas, jubilat, home de teatre i activista cultural– és que en un poble que vol mantenir el turisme viu els dissabtes tot el comerç estigui tancat, exceptuant els xinesos i els pakistanesos.” L’eix transversal va despertar una gran expectació, però pocs s’imaginaven que aquesta carretera facilitaria la sortida del poble i deixaria els grans centres comercials de Vic i Girona a poc més de vint minuts. “El concepte de comerç ha canviat –assegura Veciana–, s’ha desplaçat fora del nucli antic. Cal que aquest sigui atractiu perquè la gent hi torni i de passada compri, i això passa per actuacions urbanístiques que el revitalitzin.”

Santaugini, que a banda de polític és carnisser i vicepresident de l’Associació del Via Crucis, assegura que fa 25 anys hi havia un teixit comercial espectacular, ja que la gent havia de comprar aquí. “Les dinàmiques han anat canviant i els ajuntaments no hem sabut estar a l’altura, i en això m’hi incloc jo en el meu temps d’alcalde.” Creu que si el comerç tanca els dissabtes és perquè no hi ha atractius per mantenir-lo obert i que, a banda del comerç d’alimentació, el sector es troba en declivi. Critica l’actual consistori de no solament no fer res, sinó de posar pals a les rodes als comerciants en temes com ara la recollida d’escombraries, que, tot i que reconeix que les coses han d’anar per aquí, s’ha fet de manera improvisada. Jordi Rotllan manifesta una opinió absolutament contrària, ja que assegura que s’ha passat del 28 al 72% de reciclatge i que la majoria de la gent hi participa.

Jordi Moragues, responsable de Turisme, creu que el sector pot tornar a ser important però s’ha de replantejar. “El nombre de visitants s’ha estancat i tampoc tenim una imatge de marca clara. Creiem que l’entorn ha de ser el reclam i molt especialment les Guilleries. No podem tornar al passat, cal mirar cap al futur i pensar en el que podem oferir, amb les possibilitats de l’ecoturisme, del senderisme, de la BTT o el ciclisme de carretera, que està en fort augment; en fi, tot allò que vagi lligat amb l’entorn privilegiat que tenim.” Donen molta importància a la fira de les Guilleries, que aquest any inclourà la d’en Serrallonga. D’altra banda, Jaume Fàbregas ha teatralitzat una part del passat amb la Taverna de l’Aigua, s’està fent el catàleg de fonts, han construït algunes àrees de pícnic i han tirat endavant, amb la Diputació, el propietari i l’associació Selvans, el bosc terapèutic de la roureda de serra d’Heures, un nou producte turístic que pot donar valor afegit a l’oferta. Sant Hilari va ser un dels impulsors de la xarxa de boscos terapèutics, set en aquests moments, tots a la demarcació gironina.

Però no només de medi ambient viu un ajuntament. L’economia mana i la gent del PIG ha passat uns anys amb pressupostos austers per redreçar les finances locals. “Hem aconseguit reduir el deute –assenyala Veciana–, del 104 al 56%, i hem passat de pagar els proveïdors al cap de set mesos a fer-ho en un màxim de 40 dies. Pagàvem 800.000 euros d’interessos anuals i ens vam trobar amb 900.000 euros de factures per pagar al calaix. Redreçar tot això, amb un pressupost de 5.800.000 euros, no ha estat fàcil i calculem que acabarem el mandat amb un deute per sota del 50%.” Es mostra satisfet de la gestió econòmica i creu que el tema industrial és el més difícil, ja que costa crear llocs de treball amb la competència de Vic o Girona a la vora.

Santaugini veu un poble molt apagat, mentre que Fàbregas creu que s’estan fent moltes activitats i destaca l’èxit de l’Embruix, un espectacle dirigit per un antic membre de La Fura dels Baus que al mes de juliol ha aplegat 400 i 700 persones en dues tongades. Fàbregas no vol marxar sense reivindicar una vegada més una estàtua per en Jaumet, “un personatge entranyable que forma part del nostre patrimoni”.