Perillosos per l’ús de xarxes socials
L’Audiencia Nacional ha celebrat 22 judicis contra acusats de gihadisme, des d’enaltiment a integració a banda terrorista, durant aquest any
Juristes alerten que els tribunals castiguen simples simpatitzants
Els darrers dos detinguts a Catalunya acusats de col·laborar amb el terrorisme gihadista són dos veïns de Mataró, l’1 d’agost passat. El jutge de l’Audiencia Nacional Santiago Pedraz va dictar presó provisional per a un d’ells, de 46 anys i nascut a Tànger, pels indicis que actuava com a “agent actiu d’adoctrinament” tant a Mataró, com a Barcelona i Tarragona, en una perruqueria i en domicilis privats.
Actualment, 76 persones estan en presó preventiva a l’Estat espanyol en espera de judici o amb recursos de la sentència condemnatòria. Des de principi d’any, s’han celebrat 22 judicis per gihadisme, pels delictes d’enaltiment fins a integració a banda terrorista, dels quals 21 sentències han estat condemnatòries i una absolutòria, segons informava aquesta setmana la fiscalia a Efe.
El professor de dret penal i de criminologia de la Universitat de Granada, Miguel Ángel Cano, exposa, a partir d’un estudi de les sentències, que “la majoria dels condemnats són simpatitzants” del gihadisme i que “els jutges de l’Audiencia Nacional en la seva valoració del procés de radicalització veuen més enllà del que hi ha”. És a dir, la difusió d’accions violentes ja es considera delicte.
Un exemple recent és el cas de dos veïns de Roda de Ter, condemnats el maig passat a vuit anys de presó per adoctrinament i enaltiment de terrorisme gihadista. El penalista Benet Salellas, defensor d’un d’ells, Rachid El Founti, ja hi ha presentat recurs, en què demana la seva absolució, tot al·legant infraccions del principi acusatori, la llibertat de religió i la indeguda aplicació del delicte d’adoctrinament i el d’enaltiment. En l’escrit, Salellas exposa que la fiscalia no acusava El Founti d’adoctrinar dues veïnes del municipi, sinó que era a l’altre noi, però la secció primera de l’Audiencia Nacional ho afirma. L’advocat també lamenta “la confusió constant de termes religiosos i delictius en la sentència”, quan el tribunal assegura que a les noies van induir-les a una “islamització”. Salellas hi replica: “Un tribunal ha de ser conscient que quan un ciutadà s’islamitza no es converteix en islamista, sinó tan sols en musulmà.”
Finalment, exposa que El Founti només tenia “multitud de vídeos” de contingut gihadista, els quals va compartir amb amics en xarxes socials, com ara Facebook, però no van ser creats per ell, ni hi va posar cap comentari o like. Salellas recorda que en la sentència de l’11-M, el Tribunal Suprem va deixar clar que “no n’hi ha prou amb demostrar què pensa una persona sinó que cal provar que ha decidit passar a l’acció violenta”.
Per atacs concrets, a Catalunya, el cas més recent és el de l’operació Caront, en què l’abril passat es van condemnar a penes d’entre vuit i dotze anys de presó deu acusats de voler atemptar a llocs destacats de Barcelona i de segrestar i executar una persona.