Pelegrins a les presons
Les tres presons on estan tancats els dirigents catalans s’han convertit en punts de pelegrinatge on es fan sopars, cantades o castells per mostrar-los solidaritat
Un saxofonista que toca cada dia per Forcadell a Mas d’Enric o el maquinista de tren que saluda amb la botzina quan passa per Lledoners són algunes mostres de suport personal
El trasllat de l’exvicepresident i els exconsellers del govern català així com de Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a presons catalanes ha convertit els centres penitenciaris de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), Puig de les Basses (Figueres) i Mas d’Enric (el Catllar) en punts de pelegrinatge polític de milers de persones que, setmanalment, s’hi desplacen per mostrar-los el seu suport i per denunciar el seu empresonament. En un degoteig d’accions de solidaritat organitzades o espontànies, al davant de les presons s’hi fan, un dia a la setmana parlaments, castells, cantades o concerts de gralla, però ara també s’hi sopa els dimarts, s’hi desplacen tractorades de pagesos i, fins i tot, cada dia s’hi interpreta El cant dels ocells de Pau Casals, s’hi desitja bona nit als presos amb una cançó o se’ls saluda amb la botzina del tren.
El degoteig d’accions s’ha convertit en un devessall difícil d’organitzar i amb risc que molts actes es perdin pel camí o es trepitgin les agendes d’entitats i grups. Per això, l’ANC, Òmnium, l’Associació Catalana pels Drets Civils, la Plataforma d’Afectats per l’1-O, Dones per la República, les campanyes Free o l’Associació Tamara Carrasco acaben de crear un grup de treball que posarà en marxa la plana digital Deslliurat per quadrar calendaris i donar ressò a tots els actes.
Tot va començar amb les concentracions de suport el dia que els presos polítics van ser traslladats. El dia que van arribar Sànchez i Cuixart, la gent es va concentrar a les portes de la presó de Lledoners però es van adonar que les cel·les donaven al darrere del centre i, per tant, els represaliats no podrien sentir els manifestants. Les noves mobilitzacions es convocarien al camp de darrere de la presó, on els presos no poden veure la gent però sí sentir els càntics. Les concentracions i la interpretació de la peça de Casals que es feia a setze municipis del Bages es van traslladar a la presó. Músics per la Llibertat va coordinar els intèrprets que ho feien a cada poble. Ara el diumenge és el dia de la solidaritat setmanal a Lledoners. “Cada vegada hi ha més gent, i aquest diumenge va ser una mica caos perquè n’hi havia molta, unes tres mil persones”, explica el bagenc Jordi Font. Hi van arribar quatre autocars d’una coral de Lleida. El diumenge anterior hi havien actuat els Castellers de Vilafranca.
Entre els gestos personals, destaca un noi que desitja cada dia bona nit als presos interpretant-los una peça. O el del maquinista “del tren de potassa” que passa a les vuit del matí a tocar de la presó i toca la botzina amb la tonada d’“Els carrers seran sempre nostres”.
A Lledoners també s’hi ha importat una iniciativa que va néixer a Puig de les Basses: portar-se la taula desmuntable, la beguda i el sopar, cada dimarts, per fer companyia als presos. Efectivament, a Figueres els sopars van començar fa setmanes amb una convocatòria a les xarxes socials: “Demà, dilluns, 20.30 h, ens trobem al pàrquing del Puig de les Basses a fer un pa amb tomata, per fer companyia a la Dolors i la Carme.” La crida la va fer la Consol, veïna de Figueres, amb relacions a Llers, el poble de Montse Bassa, germana de la Dolors. Aquell dia van ser vuit o nou persones. Els dies anteriors ja hi havia hagut concentracions per l’ingrés de Dolors Bassa i Carme Forcadell.
Però la cosa ha anat a més: s’hi van anar afegint les convocatòries dels CDR de Figueres, Empordà-Vallespir i d’arreu de les comarques gironines, el suport de membres i simpatitzants d’entitats com l’ANC i Òmnium, però sobretot les ganes de ser-hi d’anònims que van sumant. A partir de la segona setmana la cita va quedar fixada al dimarts, i en l’última convocatòria la participació ja era d’unes 1.500 persones. Aquest dimarts passat, a partir de les vuit del vespre, amb l’espai d’aparcament replè, l’últim quilòmetre de carretera ja era una enfilada de cotxes i de gent caminant amb taules, cadires i neveres.
Entre els grups que despleguen taules o mantes s’evidencia que la participació ja no es limita a Figueres, Llers i els pobles més propers; hi ha gent de tota la demarcació, però també gent de les comarques veïnes de la Catalunya del Nord (entre la qual l’escriptor Joan-Lluís Lluís). Dimarts s’estrenava una nova iniciativa, un llibre per recollir firmes que es faran arribar a la Dolors, i es va formar una llarga cua. Les úniques consignes són portar material per fer soroll i el sopar. Una desena de músics que van coincidint aquí els dimarts amb uns instrument a la mà, es reagrupen per actuar. Quan descansen, un equip de so i la resta de participants s’apodera de cassoles, paelles o qualsevol cosa que tinguin a mà per mantenir el volum sonor. “Avui fa vent, la Dolors ens sentirà més bé”, diu una participant. Aquest dimarts, l’únic parlament va ser el de Montse Bassa, per agrair la presència de tots. Fora de context, algú que descobreixi aquestes imatges podria pensar que és una festa més; però tots els que hi són tenen clar que és un acte polític. I que anirà a més: el proper 21 el CDR de Celrà es desplaçarà amb un autocar per acompanyar els gegants de Celrà, que faran una “ballada per la llibertat”.
A Mas d’Enric, on va ser traslladada Carme Forcadell, els col·lectius del Camp de Tarragona també van triar el dimarts per concentrar-se. Aquest agost s’hi fan cantades, però la setmana passada uns dos-cents tractors també van decidir anar-hi fent desenes de quilòmetres des de la Conca de Barberà i l’Alt Camp. A la presó de Mas d’Enric, el saxofonista Òscar Cid interpreta cada dia El cant dels ocells a les set de la tarda.