“La MAT va ser una presa de pèl política”

Pràcticament tot. Llavors hi havia un servei d’aigua deficitari en dues o tres cases, no hi havia gairebé xarxa de sanejament, la meitat dels carrers estaven sense asfaltar, l’enllumenat públic era amb bombetes antigues i una instal·lació que no s’aguantava. Com molts pobles en aquella època. Com que no hi havia ajudes ni gaires impostos, tampoc es podia fer gaire res.

Sí, vam començar a fer la xarxa de clavegueres, la instal·lació d’aigua potable, l’enllumenat, l’asfaltatge de carrers i fer camins veïnals. Es va encarrilar la instal·lació d’un centre cívic i es van deixar una sèrie de millores per al poble. Amb l’arribada del nou equip de govern, va fer el que va creure convenient.

Aquest mandat ha estat molt intens perquè portàvem al cap una sèrie de coses. A més, ens vam trobar amb un projecte que s’esgotava de l’anterior ajuntament que eren els serveis bàsics al nucli de Fellines. Però vam ser a temps de salvar-ho tot. També s’han asfaltat tres camins més de masies, s’ha fet la depuradora de Fellines i ara estem en fase d’adjudicació de la de Viladasens. Hem fet una nova captació d’aigua perquè teníem problemes de nitrats, i s’ha eixamplat el carrer Tramuntana.

Tenim en projecte adequar el carrer del cementiri, l’any que ve volem asfaltar el camí de la Mora i amb això acabaríem el mandat.

Entre 190 i 200. Fluctua una mica depenent del restaurant Can Lladó si empadrona el seu personal o no. Som un poble bastant envellit, que la gran majoria viu d’una activitat agrícola a petita escala. Després hi ha un 20% de persona forana que hi té casa i que ve el cap de setmana. I un altre 15% que hi té casa, que fa vida al poble i treballa fora.

La gent jove del poble no marxa, se senten bé al poble. Però alhora no tenim capacitat per atraure gent jove de fora. No tenim cases buides, no hi ha més espai. Si ha de venir algú s’ha de comprar un solar i començar a construir de nou una casa, i és una mica farragós. Tenim dues o tres cases de lloguer que estan permanentment ocupades.

No em cal ni m’agrada. Jo tinc activitat agrícola i ramadera i el Whatsapp has d’estar per ell i fa perdre el temps. A mi m’agrada dir les coses de tu a tu, i pel mig no hi ha interferències. Tinc un telèfon Nokia que el carrego dos cops per setmana i tinc bateria suficient. I si algú em necessita, segur que em troba.

Segurament que sí. Però encara no n’hem parlat. Si la resta de candidatura aguanta, jo continuaré. També em sap greu haver començat uns projectes i no acabar-los. És una feina que m’agrada i li tinc estima.

Vam tenir un punt calent a la T66, la torre número 66 del tram de la molt alta tensió de Bescanó-Santa Llogaia, a la zona de Fellines, que estava situada a 17 metres d’un habitatge. La MAT va ser una presa de pèl política. La Generalitat es va vendre al govern central per res. Els acords que hi va haver per compensar els ajuntaments van ser de riure. S’hauria d’haver imposat un lloguer o una taxa anual a la companyia elèctrica per l’ocupació. El dia que aquests senyors vinguin, ens trinxaran els camins, ens ho faran malbé tot, i ells ja han cobrat. No hi va haver voluntat política de treure profit del tema.