Turquia torna a rebutjar l’alliberament del religiós tot i l’amenaça dels EUA
Washington alerta Ankara de noves sancions si no treu de la presó el pastor Brunson
S’accentua la crisi diplomàtica mentre la lira turca continua a la baixa
La crisi diplomàtica entre els EUA i Turquia no afluixa. Un tribunal turc va tornar a rebutjar ahir la petició d’alliberar el religiós nord-americà Andrew Brunson, en presó preventiva des de fa gairebé dos anys i que ha generat una profunda topada entre Washington i Ankara, tradicionalment aliats, que ha accelerat l’esfondrament de la lira turca.
La d’ahir és la tercera vegada que la justícia turca no accepta l’apel·lació del pastor, resident a Turquia des de fa 20 anys i acusat de vincles terroristes. Detingut l’octubre del 2016, Brunson està acusat d’espionatge i de vincles amb la guerrilla kurda del PKK i també amb el predicador turc exiliat als EUA Fethul·lah Gülen. Segons el govern turc, aquest és al darrere del cop d’estat fallit contra el president, Recep Tayyip Erdogan, de fa dos anys, en el qual també estaria vinculat Brunson.
Els Estats Units n’han demanat amb insistència l’alliberament, però Turquia s’hi nega emparant-se en la independència judicial. Dijous, el president dels EUA, Donald Trump, va escriure una reveladora piulada a Twitter que fa pensar que la crisi s’allarga: “Turquia s’ha aprofitat dels Estats Units durant molts d’anys. Ara reté el nostre meravellós pastor cristià, a qui he de demanat que representi el nostre país com un gran ostatge patriota.”
A principis d’agost, els EUA van imposar sancions econòmiques als ministres de l’Interior i de Justícia turcs. Ankara hi va respondre amb mesures idèntiques. La situació ha aprofundit la desconfiança dels inversors en l’economia turca, llastada amb un elevat deute en divises i una inflació que se situa en el 15% interanual. Els EUA van tornar a amenaçar amb més sancions, dijous, una setmana després d’haver duplicat els aranzels sobre l’acer i l’alumini turcs. Com a resposta, Erdogan va instar a boicotejar els productes electrònics nord-americans. Aquestes mesures han enfonsat la lira turca, que va de baixada des de principis d’any i que ahir va tornar a perdre el 5%, encara que en els darrers dies es va recuperar una mica gràcies a les mesures anunciades pel Banc Central turc.
Reformes
Entre les primeres mesures concretes que s’aplicaran es preveu retallar la despesa pública. També s’aplicarà una política fiscal més ajustada i un paquet de reformes estructurals amb l’objectiu de tranquil·litzar els inversos. El ministre de Finances, Berat Albayrak, gendre d’Erdogan i al centre d’aquesta polèmica, també va prometre altres mesures com flexibilitzar el mercat, laboral i rebaixar la inflació a un dígit.
Segons els economistes, el Banc Central turc hauria d’apujar els tipus d’interès, una política a la qual fins ara s’ha oposat Erdogan, que amb els canvis constitucionals del juliol té un enorme poder sobre la institució.