Fachin repta l’esquerra espanyola

L’esquerra espanyola, però també la catalana, s’ha de posar les piles. Ras i curt, qui va ser fins fa tot just uns mesos diputat i líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, va reclamar ahir als seus excompanys, però també a un espectre que abastaria el PSC i el PSOE, que donin suport al procés sobiranista amb “tota la força si no volen desaparèixer”, perquè creu que els poders que s’hi oposen aniran després contra ells amb les mateixes armes. Fachin va instar que es decideixin ràpid, perquè la situació “és d’una gravetat insuportable”. “Han d’entendre, i cultivar, que els independentistes són magnífics aliats”, els reptava.

Per l’exdiputat, l’esquerra ha de fer autocrítica sobre el seu paper els últims mesos i anys, per no repetir els “errors o traïcions” de la transició, quan va deixar que “el punt mitjà” de la majoria de grans qüestions es decantés cap a les tesis de la dreta, com la unitat d’Espanya, la monarquia o fins i tot la bandera, cessions que es traslladarien després al camp social amb els pactes de La Moncloa. “La realitat és que dir ’ni DUI ni 155’ és pro 155”, lamentava l’exlíder de Podem, que feia “una forta crida a l’esquerra espanyola a no repetir els mateixos errors”.

Fachin ho va dir en un debat sobre el franquisme en la seva primera visita a la Universitat Catalana d’Estiu, un feu netament independentista en què es va trobar molt còmode, tot i que es va voler erigir en el portaveu dels milers de catalans que van anar a votar no l’1-O. “Algú pensa que aquesta gent no és imprescindible per fer la República?”, es preguntava Fachin, per concloure: “És necessari articular això.” I és que, segons ell, que va descartar per ara fer-se de la CUP, la idea d’“eixamplar la base” no ha de passar necessàriament per “convertir” ningú, perquè hi ha molta gent que no combrega amb la independència però amb qui es pot comptar per tirar endavant les accions democràtiques que hi han de dur, i que acceptaran el que decideixi el país. Donar-hi suport, a més, recorda que és la manera que té aquesta esquerra “si vol aconseguir algun dels seus objectius polítics, econòmics i culturals”. “Està a les nostres mans la capacitat de fer perquè ho vegi la gent d’esquerres a Espanya, i se’l faci seu”, concloïa Fachin entre aplaudiments.

És clar que la taula rodona va ser més àmplia, i també hi havia el fotoperiodista Jordi Borràs, que, per cert, confia que el ministre Fernando Grande-Marlaska expliqui com s’ha castigat el policia fora de servei que el va agredir fa unes setmanes, després que ERC i el PDeCAT registressin ahir una petició de compareixença al Congrés perquè doni explicacions sobre el seu afer. Borràs, expert en grups feixistes, no considera el PP i Cs d’extrema dreta, perquè hi ha partits encara més ultres, però avisava que cada vegada hi estan assimilant més el discurs per guanyar-se simpaties. El fotoperiodista està escandalitzat per l’augment d’agressions feixistes en els últims mesos, i llançava un crit d’alerta: “No hi ha hagut una manifestació per aturar la violència feixista a Catalunya, en això no hi ha unitat d’acció, i espero que no fem tard.” I reblava: “O ens conjurem els demòcrates contra els que utilitzen la violència per assolir el que l’Estat no pot, o tindrem un problema greu.”

Més enllà d’això, Borràs coincidia amb Fachin que “el franquisme no va morir amb Franco”. “Hi ha una pervivència amb un poder immens”, subratllava, que s’ha de tenir molt present per analitzar la situació actual. I és que així com a Alemanya hi va haver un procés de “desnazització”, a l’Estat no hi ha hagut cap “desfranquització”. “Jo a col·legi havia après que la transició va ser pacífica i modèlica, i no és ni una cosa ni l’altra, va ser una estafa democràtica”, sentenciava Borràs, que repassava la llista de dubtosos mèrits de l’Estat: ser el que va patir una dictadura feixista més llarga; el segon, després de Romania, amb més morts per raons polítiques durant la transició, o també el segon, després de Cambodja, amb més fosses comunes pendents d’obrir.

També l’exeurodiputat Bernat Joan, que tancava la taula, alertava de la pervivència d’un “franquisme sociològic”, més “primitiu” en expressions com el blaverisme, perquè “no s’ha fet net”. “S’han fet moviments perquè el franquisme pervisqui amb les mateixes estructures i objectius polítics”, denunciava, i hi posava un exemple clar: la justícia, que “s’ha mantingut intacta i impermeable a la democràcia”, per poder actuar arribat el moment. Joan s’interrogava com pot ser que hi hagi diputats a la presó sense que el Parlament ho hagi autoritzat. I encara es feia una altra pregunta: “Els que comparteixen objectius polítics del franquisme no són criminalitzables en el mateix sentit que ho van ser els independentistes per compartir objectius amb ETA?”