“Caldria aclarir responsabilitats en el tema de Vacamorta”

Volem que es compleixi el mandat de les sentències i es buidi. En aquest moment, s’està redactant el projecte encarregat per la Generalitat per al buidatge, que hauria d’estar enllestit a la tardor. I entre el setembre i l’octubre hem de trobar data per a una reunió de la comissió de seguiment del procés, amb la Generalitat, representants de la plataforma i l’Ajuntament.

Si es fa correctament, i per això hi ha un projecte en redacció, no hi hauria d’haver cap problema. I hem de ser conscients que, en els 18 anys que s’hi han estat dipositant deixalles amb un procés judicial obert, la Generalitat va tenir en diverses ocasions l’oportunitat d’aturar l’activitat i no es va fer. Si s’hagués actuat abans, o com a mínim s’hagués suspès cautelarment el dipòsit, ara hi hauria menys residus a extreure. I el cost seria inferior per a tothom, tot i que pensem que caldrien mesures d’exemplaritat.

A l’abocador, en aquest temps, s’hi han declarat incendis, a més de presumptes fuites denunciades de residus volàtils o lixiviats. El consistori creiem que seria bo exigir l’aclariment de les culpes i les responsabilitats polítiques i tècniques, perquè en aquest període hi ha hagut set o vuit consellers que han donat suport a la instal·lació amb el vistiplau dels tècnics del Departament. No sé si el país està en el millor moment per obrir una comissió d’investigació monogràfica, però seria convenient que es constituís i establís un precedent perquè una situació similar no es torni a repetir.

Vaig començar com a alcalde fa vuit anys, en plena crisi, i déu-n’hi-do de la quantitat de coses que s’han pogut fer. Vam acabar l’anterior pla d’obres el mandat anterior, amb la gran actuació de reforma del carrer Bordeta. I encara que el següent pla només va servir de carta als reis, perquè no es va materialitzar, hem continuat fent actuacions, com ara l’asfaltat del camí de les Rabioses, que semblava una utopia però en tres fases aquest mandat s’ha completat fins a connectar, amb uns tres quilòmetres, amb la carretera de la Ganga.

Hem volgut asfaltar diversos camins rurals, com ara el de l’església de Sant Joan de Salelles. I aquests anys hem hagut de fer actuacions importants per refer-los. Però també un repartiment d’obres entre els diversos pobles.

Una de les inversions fortes l’any passat va ser per a la nova gespa artificial del camp de futbol de Monells, que dona cobertura a una escoleta esportiva amb 21 equips i ens aporta projecció, per la presència d’equips i la disputa de partits del MIC, amb visibilitat per al municipi. I a Sant Sadurní, en aquest moment, després que Ensenyament hagi ampliat l’edifici de l’escola, s’està reparant el teulat i la façana de l’edifici existent. De passada, també s’ha compactat i plantat arbrat a l’esplanada d’aparcament que hi dona servei i a l’edifici de la Concòrdia, que l’any vinent celebrarà el centenari de la fundació. Però és molt important, sobretot, mantenir una escola en una població rural.

Una trentena de Sant Sadurní, vora els cinquanta de Cruïlles i uns quinze a l’escola bressol de Monells. Si no mantinguéssim les escoles estaríem morts.

Estem ancorats en els 1.300 habitants. Però arran del pla de dinamització econòmica hem detectat que, especialment a Monells, cada cop tenim més habitatges turístics. I, com passa a Peratallada, n’hi ha en excés. Caldria alguna mesura que vingués de fora, per exemple a través d’un recàrrec de l’IBI, per posar-hi fre i donar avantatge a les primeres residències respecte a les segones.

Més que per créixer, sí que caldria refer el planejament de 1997 per corregir algunes situacions, com ara al nucli de Sant Sadurní.

A l’estiu hi ha sovint queixes per la saturació dels contenidors i hauríem de redimensionar el servei i repensar-lo, al voltant d’un model de porta a porta que faci créixer el reciclatge.

Aquest és un tema que s’estava negociant amb la Generalitat i va quedar paralitzat arran del 155. Treballem plegats amb el Consell Comarcal i hi anem fent activitats, però la Generalitat s’hi ha d’implicar per fer-hi les inversions que resten: lavabos, accessos per a persones amb mobilitat reduïda i saldar el deute amb els propietaris, als quals s’ha de compensar amb un habitatge a prop. Serà també un tema a treballar en el pròxim mandat, alhora que es podria començar a pensar en el mil·lenari, el 2030.

Encara no ho tinc decidit, però ja acumulo dos mandats com a alcalde i seria una qüestió en què la Generalitat podria posar ordre, amb una limitació per llei que hauria de ser d’un màxim de dos mandats en ciutats i, potser, tres en el cas de pobles, perquè els projectes van més lents.