“La bruixa i la cirera omplen el poble de gent”

La unitat que hem aconseguit com a poble. Ara ens entenem i anem en una mateixa línia, n’estic molt orgullós.

L’oposició no és dolenta si és constructiva. Criticar per criticar no val, però les propostes positives vinguin d’on vinguin s’han de discutir i tenir en compte. El que volia dir és que el poble avança sense les tibantors d’abans.

Treballant per a tothom igual, sense cap distinció. L’alcalde no pot ni ha de ser sectari, ha d’actuar sempre en interès dels ciutadans, escoltar els veïns, valorar les seves demandes i fer el que sigui possible per donar-hi resposta. No sempre es pot, però si s’actua correctament, la gent, generalment, ho comprèn.

L’experiència és bàsica i els companys de l’equip de govern també ajuden molt. Tots els regidors i regidores amb qui he tingut la sort de compartir responsabilitats m’han aportat molt i a tots els agraeixo els seus consells, especialment a en Joan Sagué, que durant els primers anys va ser un gran puntal, i després va ser en Miquel Roura, que degut al seu caràcter d’home pausat i calmós m’aconsellava i tranquil·litzava en moments difícils. Els estic profundament agraït.

És evident que hem guanyat molt en benestar, infraestructures i obres. Hem millorat l’enllumenat, la xarxa d’aigua, el clavegueram, el casal d’avis; tenim escola nova, llar d’infants, pavelló, piscina, dos dipòsits d’aigua; vam comprar can Casagran, on ara hi ha l’ajuntament; vam restaurar el castell; ens ocupem de les urbanitzacions. Llers és un poble molt escampat i això genera més costos de manteniment. Tenim uns 1.300 habitants i la meitat viuen al nucli urbà i la resta en les urbanitzacions. S’han engalanat dues rotondes, una amb una cirera, obra de Josep Ministral, i l’altra amb una bruixa, obra de Pelayo Martínez, i un racó del carrer Nou amb la Bruixa Blanca, obra de Ricard Ansón. La bruixa i la cirera són els dos emblemes del municipi.

Sí, de fet aquestes dues fires han fet que Llers sigui molt conegut tant a la comarca com al país. Venen visitants d’arreu de Catalunya i de la Catalunya del Nord. A Llers preparem activitats molt lluïdes, perquè aquest és un poble molt viu, molt animat. Aquí, a causa del clima i del terreny, es cultiva una cirera de molt bona qualitat, és especial, té un gust dolc i molt bona textura.

No, les bruixes d’ara fan concursos de llançament d’escombres, dansen a la plaça de les Herbes, ens porten a les Garrigues a conèixer les plantes per preparar remeis per al dolor, consulten els oracles, fan conferències, i des del 1987 la Carme Joan té una consulta on tira les cartes i s’ha guanyat una gran reputació.

Ara formen part de la llegenda i de la tradició. Abans per aquests paratges hi havia molta vinya i hem de pensar que el vi fa els seus efectes màgics... Aquell era un altre món i la gent s’ho creia tot.

Sí, després de molts anys de patir un servei de correus precari, ara finalment funciona. No ens agradaria perdre l’oficina de La Caixa, ja que presta un servei essencial, sobretot per a la gent gran que té més dificultats de desplaçament. I hem d’aconseguir desenvolupar un pla parcial aprovat fa anys per facilitar habitatges, en especial als joves.

Sí, després d’aquest any tan boig políticament parlant m’agradaria formar part del grup d’alcaldes i alcaldesses que caminem cap a la República. I a més hi ha projectes nous i d’altres que no s’han pogut dur a terme tant per la crisi i les restriccions econòmiques com per l’actual situació política, i voldria veure’ls finalitzats.

Certament, és un poble molt animat per les seves associacions. A part de les fires es preparen activitats com ara el pessebre vivent, les quines, els grallers, escacs, patinatge, futbol, cantada de caramelles...

Un dels moments més tristos per a mi com a alcalde va ser l’estiu del 2012, quan l’incendi forestal que va arrasar bona part de l’Alt Empordà també va atemorir els veïns de Llers i va canviar dràsticament la imatge del nostre preuat territori. En poc temps la naturalesa ha anat recuperant el seu aspecte inicial, si bé les persones que malauradament van perdre la vida no les podrem recuperar.