“No hem tingut cap ajut per al centre de dia”

Les eleccions del 2015, no només a Viladrau, sinó a molts pobles i ciutats, han significat un canvi. Més dones en la política, més alcaldesses, i això és un canvi de manera de fer. Al segle XXI, cal aquesta mentalitat femenina, que no vol dir ser home o dona, vol dir establir sinergies, ponts [...]. A Viladrau, el fet de ser la primera dona alcaldessa és una satisfacció. Veníem d’una majoria absoluta d’un partit, l’Alternativa, que ha estat al poder vuit anys. Esquerra entra amb força i obté el segon resultat (200 vots).

Ens vam reunir amb els dos partits. A nosaltres, com a ERC, ens hauria agradat reunir-nos els tres partits alhora, però va ser impossible. Ens vam reunir amb l’Alternativa, que va ser el grup més votat, però no va ser possible, tot i fer propostes de compartir alcaldia i regidories. I vam parlar amb el PDeCAT [CiU], el tercer grup. El pacte va ser possible, i vam fer l’equip de govern amb 5 regidors.

Ha suposat un canvi de paisatge. I el que hem hagut de fer, i amb bona col·laboració per part de tothom, ha estat fer reunions a tres nivells: amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), perquè això està al costat de la riera; amb representants de l’empresa i amb l’Ajuntament. [...] Es tracta que la seva implicació ambiental, atès que és un producte de salut, afavoreixi la depuradora, que no dona l’abast.

S’haurà de canviar de lloc. Ja està fet tot el projecte. L’empresa l’haurà de canviar de lloc i només serà per a ells, perquè la seva producció és molt elevada. Què hem hagut de fer més? Hem hagut de veure quina és la nostra infraestructura d’aigua, molt deficitària perquè era del segle XIX. Abans, l’aigua era d’una marquesa, i el 2009 passa a ser de Sorea, que té una concessió de 50 anys. Em sembla que és una concessió massa llarga, perquè l’aigua hauria de ser un bé municipal. I què passa? No tenim estació de tractament d’aigua potable, les canalitzacions són obsoletes perquè totes es trenquen. Quan la fàbrica o algun usuari necessita més aigua, es trenquen.

El juliol del 2015, el primer ban que vaig fer, ja deia: “Estalvieu aigua!” Teníem aigua per a quinze dies. L’aigua és de bona qualitat, perquè ens arriba d’aiguaneixos. Tenim dues basses, però no tenen connexió entre si perquè es va trencar.

Hem hagut de canviar les canalitzacions, estem acabant l’estació de tractament d’aigua potable perquè hem hagut de demanar el permís. L’acabarem de fer al setembre, al costat de les basses, que és on tenim les instal·lacions. Tot i que Salut ens deia des del 2009 que no tenia tots els paràmetres biològics. No hi havia informació, ni en els plànols de l’Ajuntament ni en els plànols del Parc Natural del Montseny estava indicat que l’aigua a Viladrau està a la zona de la vila. No sabíem on teníem els equipaments i hem hagut de canviar, fins i tot, les normes urbanístiques del 1986.

Tota l’estació de tractament ha costat uns 800.000 euros [el pressupost anual de l’Ajuntament és d’1,8 milions]. L’ACA ens ha donat una subvenció de 300.000 euros. El romanent que vam trobar el 2015 el vam destinar aquí. I, a més, hi ha un conveni signat amb grans productors [Liquats Vegetals] segons el qual, a partir d’una certa despesa d’aigua [80.000 m³ d’aigua], paguen un cànon al municipi. I, per tant, la instal·lació s’ha pogut acabar de pagar amb el cànon. En el rebut de l’aigua, pagarem el mateix, per trams. No s’ha encarit per això.

Tenim tants problemes amb la infraestructura que, quan l’hàgim acabat, mirarem de resoldre el problema de la concessió. Per nosaltres, això és un problema. Això no vol dir que Sorea no hagi fet bé la seva feina. No es pot comercialitzar, tret que sigui públicament, amb els béns com ara el sòl, l’energia, l’aigua... Això són béns comuns. El 2012, el clavegueram depenia de l’Ajuntament, però es va permetre que ho portés Sorea. És com anar-se venent el poble a trossets.

[...] Si un consistori estalvia amb els seus diners, el que pot fer són obres sostenibles, de rehabilitació. Hem rehabilitat la part baixa de les antigues escoles, la seu de l’Ajuntament. Ha estat un centre que s’ha pogut fer gràcies a l’estalvi de tots. No hem tingut ajuda de cap institució. Estem acabant les obres, i la gestió la portarà l’empresa pública Sumar. És el lloc més cèntric del municipi.

Soc de Viladrau i soc del Montseny. Els altres límits són tan complicats que no em puc definir.

Som d’Osona i estem al Consell Comarcal d’Osona, però no plenament, perquè som de la Diputació de Girona i no podem rebre coses de la Diputació de Barcelona. Estem a la Mancomunitat de la Plana [14 pobles d’Osona sud, com ara Seva i Tona]. Els residus, l’assistència social, les activitats econòmiques i el servei funerari els fem amb aquests pobles. Això encara és més pervers.