Política

opinió

Impressions de Cuba

Escric les impressions que he sentit d’uns quants dies a Cuba. Em ve al cap que aquesta illa va viure, com tot el continent americà, un sotragada monumental amb la conquesta dels descobridors del nou món i la submissió. Més endavant, ja amb la producció del tabac, del cafè i del sucre, i amb la ignominiosa utilització d’esclaus africans, es varen fer grans fortunes, i a finals del segle XIX va arribar la independència, que va desencadenar la pèrdua de la influència espanyola en favor de la nord-americana. I a finals dels cinquanta, ja fa seixanta anys, una altra sotragada amb la revolució castrista, que ho va canviar tot i que és omnipresent encara avui en dia. Hi ha onze milions d’habitants que se senten cubans, d’origen i ètnies molt diferents. Penses com deuria ser la Cuba, especialment l’Havana de domini espanyol i també americà, amb les cases colonials amb tot el seu esplendor, però amb una mínima societat benestant i una majoria de la població depenent d’ells, amb grans diferències econòmiques i socials que no auguraven res de bo, com així va ser, amb rebel·lions dels esclaus i també amb la revolució de 1957. Avui el castrisme és present pertot, amb Fidel, el Che, també Raúl i el partit i les proclames comunistes, però també és perceptible una societat resignada i soferta que procura viure la vida i sap que és molt difícil un canvi polític. Es fa evident el bloqueig dels EUA amb una mancança gran de productes de tot tipus i també l’efecte de la llunyana caiguda de l’imperi soviètic, gran valedor de Cuba durant anys. La realitat és que amb sous de cap a 25 euros al mes només es pot sobreviure, i això obliga a buscar alternatives enginyoses per millorar la qualitat de vida. Això sí, davant d’aquesta realitat hi ha l’estat, que garanteix aliments bàsics per a la gent que no pot, a més de l’ensenyament i sanitat per a tothom, a la cubana, és clar. M’imagino quan va guanyar la revolució i Fidel va exposar que tothom tindria accés a habitatge i que tot passava a ser de l’estat, el vertigen que es va generar entre els poderosos. Moltes famílies i empreses van marxar, i en les seves cases ara viuen, en dependències petites i trossejades, moltes famílies que llavors no tenien llar. Tot plegat deixa una sensació de desorganització i de decadència, especialment al centre de l’Havana. Després hi ha els barris de Vedado, amb l’històric hotel L’Havana Libre, i Miramar, que ja mostren una altra cara. Visitant el país es veu una naturalesa imponent, amb boscos frondosos i vegetació agraïda que faciliten els productes naturals i també una costa i platges que exploten amb el turisme, naturalment també controlat per l’estat. El sentit comú em diu que després de tants d’anys de partit únic, de control estatal i de bloqueig econòmic, convindria un cert estovament en els plantejaments, amb la finalitat de trobar punts d’acord que vagin apropant les societats, fet que facilitaria també el retrobament dels molts cubans emigrants a Miami i arreu i que tenen família a Cuba. Veurem que ens ofereix el futur d’aquest interessant país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.