PERE OLIU I CASAMITJANA
alcalde d'Isòvol
“S’ha treballat molt pel poble”
El turisme i els serveis han substituït l’agricultura i la ramaderia
La millora de les carreteres ha potenciat la comarca
Pere Oliu és un veterà en la gestió municipal, fa 39 anys que va entrar com a regidor i des de fa diversos mandats n’és l’alcalde. Ara està buscant relleu. Té un negoci propi familiar.
Es coneix com a Isòvol però la capitalitat és a All, on viu la majoria de la població, i, juntament amb Olopte, formen un dels municipis més equilibrats i actius de la Baixa Cerdanya.
En els darrers vint anys Isòvol ha passat de viure de la ramaderia i l’agricultura a dependre del turisme i els serveis. Un canvi brusc?
No tan sols ha canviat Isòvol, ha canviat tota la comarca de la Cerdanya, que si abans vivia del sector primari, com ha dit vostè, de l’agricultura i la ramaderia, amb l’actual conjuntura econòmica no ha tingut altra sortida que espavilar-se i decantar-se cap a altres activitats econòmiques com el turisme i els serveis.
Ja no queden pagesos?
El pagès no ha desaparegut, però el que passa és que abans eren explotacions petites i ara són explotacions molt grans, i del que abans en vivia tot el poble ara en viu una part limitada. Li posaré un exemple: abans, si una casa tenia 30 vaques podia fer un jornal perfectament, i ara és impossible, les circumstàncies han fet que aquests pobles, que eren essencialment agrícoles, hagin hagut de canviar el modus de producció.
Es van decantar pel turisme però també per la construcció?
Uns anys enrere, el mercat de les segones residències era molt important, però després va arribar la crisi. Avui s’ha alentit tot, però es continua treballant.
Un dels problemes dels pobles de muntanya és la pèrdua de població. En aquest aspecte a Isòvol com estan?
Isòvol es manté, i té tendència a l’alça; els joves no marxen, s’hi han establert noves famílies i ha crescut el nombre d’habitants.
Potser hi ha influït molt la millora de les comunicacions?
Ni que ho digui. Ja sap que a la Cerdanya hi ha uns paisatges fantàstics i la millora de les comunicacions és el que ha ajudat a desenvolupar-la. Avui, en una hora i mitja, una persona de Barcelona o de Girona pot arribar a Isòvol. Si ho comparem amb el viatge que s’havia de fer fa pocs anys, quan per venir de Girona s’havia de passar per Santigosa o la collada de Toses, veurem que tot ha millorat i amb les comunicacions s’han pogut desenvolupar noves potencialitats.
En aquest aspecte els veïns d’Isòvol tenen més tendència a anar a Girona o a Barcelona?
Podríem dir que nosaltres ens sentim lligats a la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, que està integrada per pobles de les demarcacions de Girona i de Lleida, però si ens atenem a la divisió actual nosaltres tenim molta tendència a anar cap a Girona, jo crec que la gent de Cerdanya està contenta essent de Girona.
Em pot fer un balanç del mandat?
S’ha treballat molt pel poble, hem fet el nou ajuntament, perquè l’antic que teníem era molt petit, i davant s’hi ha obert una plaça molt gran; s’ha restaurat la plaça de l’església; ara estem en un tema de turisme pel qual tenim una subvenció molt important, estem reforçant molt el senderisme, fent nous vials...
El fet que hi hagi tres pobles al mateix municipi genera complicacions?
Nosaltres intentem que no hi hagi diferències, però és inevitable que si un dels nuclis exerceix la capitalitat allà es faci més obra, i aquest cas es dona a All, que és on s’ha fet el nou ajuntament i on viu la majoria de la població.
El fet que els tossals d’ Isòvol estiguin en una zona PEIN afecta d’alguna manera el desenvolupament?
Tot i que aixeca contradiccions, en una zona com la Cerdanya, que és turística, ens agradi o no, una zona PEIN sempre afavoreix.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.