“Si presideixo l’AMI, tinc clar que és perquè soc alcalde”

Tinc molt clar que si soc president de l’Associació de Municipis per la Independència és primer de tot perquè soc alcalde del Port de la Selva. La meva prioritat és el municipi. El que passa és que en la situació que viu el nostre país tots hem de prendre responsabilitats; ja hi ha prou gent que fa passos enrere o al costat, jo he hagut de fer un pas endavant. Té parts negatives i positives.

Al poble tothom em coneix i no crec que m’hagi restat cap suport. Puc garantir que el càrrec en cap cas ha anat en detriment de la meva dedicació al municipi. En tot cas si algú em pot fer retrets serà la meva família, perquè serà a ells que els trec temps. La meva dedicació a l’Ajuntament és del 75%, però tots sabem que els alcaldes treballem al 100%, no tenim horari i hem d’estar sempre a disposició.

És un projecte que es va iniciar el 2011, quan vam fer una renovació important del nostre grup, amb un equip nou. Hi ha temes que hem anat tancant ara però que es van iniciar fa anys. Destacaria projectes que semblaven molt complicats, com el de l’habitatge de protecció oficial; avui tenim una borsa de quatre pisos de propietat municipal, disponibles de lloguer, i un bloc d’uns 20 habitatges que van anar a la venda. És cert que una part d’aquests pisos ara han quedat desocupats, els gestiona La Caixa; hem d’acabar de veure com ho podem fer perquè aquests habitatges vagin als qui els necessitin.

Som un municipi d’uns mil habitants que es multiplica per deu a l’estiu. No tenim un pressupost ni una estructura d’un municipi de 1.000 habitants. Això ens genera a vegades algun problema; potser a l’hivern ens sobra alguna cosa i a l’estiu ens falta.

En part; però sempre hem entès el nostre creixement com un creixement sostenible, també en els recursos hídrics. Fins ara el Port de la Selva ha estat un dels pocs municipis que s’alimenten del seu propi aqüífer. Teníem clar que havíem d’anar preparant maneres de garantir el subministrament, ho hem fet amb un sistema de regeneració d’aigües. Ens hem trobat amb un problema molt gran, tres anys de sequera. No se’ns acaba l’aigua però se’ns salinitza l’aqüífer. Aquest estiu hem hagut de llogar una dessalinitzadora que té un cost important, i accelerar alternatives que ja treballàvem, com ara la connexió a la xarxa de la Costa Brava nord.

Estem treballant perquè ho estigui, tothom és conscient de la situació. Per al que ens queda de mandat, això s’ha convertit en una prioritat, tot i que nosaltres ho planejàvem a més llarg termini.

No és tant un problema de recursos econòmics com de recursos humans. Ens ha afectat molt l’LRSAL, perquè no hem pogut ampliar la plantilla. Hem crescut en pressupost pràcticament un milió d’euros i no hem pogut créixer plantilla. No tenim tensions de tresoreria, la situació econòmica és òptima i probablement serà el que ens permetrà afrontar de cop i sense gaires problemes l’obra que hem de fer per l’aigua.

L’envelliment de la població és un altre tema en què treballem fa temps. Volem concretar un centre municipal de serveis per a la gent gran; un centre de dia, que sigui un punt de referència, amb un menjador. Són serveis que ja es donen però que volem concentrar en un espai de referència. Tenim l’espai, ho tenim ben encarat, ens falta fer encaixar totes les administracions; potser no hi serem a temps d’aquí a final de mandat, però està per caure. Hem modernitzat els serveis en general, amb una aposta important per prioritzar les zones de vianants, i ho continuarem fent. Vull destacar que treballem tots aquests temes pràcticament sempre amb unanimitat del ple, en comissions de treball on tots estem representats, amb l’oposició. Hem sabut crear consensos i rebaixar tensions. També fa anys que batallem per poder arreglar la carretera del monestir de Sant Pere de Rodes i que connecta amb Vilajuïga; ara estem a punt de posar a licitació les obres, amb suport d’altres administracions, i la previsió és que posteriorment la carretera passi a ser de la Diputació.

Sempre és una pèrdua; però volem veure-ho com una oportunitat. S’alliberaran espais del monestir que ens permeten estudiar altres possibilitats i treballem en aquesta línia amb el Departament de Cultura.

No està decidit; és el segon mandat, sempre he pensat que no ens hem d’eternitzar. Treballàvem en la perspectiva de fer un relleu amb l’actual primera tinenta d’alcalde; això no s’ha acabat de concretar i n’hem d’acabar de parlar. També cal dir que el país viu una situació complicada i no vull condicionar el municipi; hem de veure com evoluciona tot aquesta tardor i prendrem una decisió de cara a Nadal. No descarto res.