“Toca tancar l’aixeta”

“Ningú no pot dir que no hem estat solidaris. Hem integrat els estrangers com ningú no ho ha fet. Però ara toca tancar l’aixeta”, diu Per Nordén, arquitecte de 37 anys vestit amb una samarreta amb la frase “Bésame mucho”, a punt d’entrar al vallokal –col·legi electoral–, en una escola de Södermalm, una de les illes de l’arxipèlag d’Estocolm. No diu quina és la seva opció política, però recull la propaganda del voluntari del partit ultradretà Demòcrates de Suècia (SD), que, com els col·legues de la resta de partits, esperen l’elector a la porta del lloc de votació.

“Els de l’SD no són neonazis. S’acosten més als identitaris francesos. Es diuen defensors de la identitat en perill”, explica la seva companya, Daliah, una sueca filla de palestins arribats a Suècia als anys vuitanta. Ella mai no votaria una formació xenòfoba, explica. Però entén que “alguns” ho facin, en un país de 10 milions d’habitants que amb la crisi migratòria ha acollit la xifra més alta de refugiats per càpita d’Europa: 163.000, el 2015, i un total de 300.000 en els darrers quatre anys.

“Identitaris neonazis. Que es diguin com vulguin. Ells concentren l’atenció mediàtica. Però el conjunt dels que no els votem som més”, explica Till Oscarsson al costat de l’església de Santa Magdalena mentre reparteix pastissos, te i taronjada als que surten del temple i també a un grup de refugiats d’un centre d’acollida veí. “Avui recollim donatius per a un projecte social a Guatemala. Però no et facis il·lusions: no tots els que donen els rebrien a casa. Defensen ajudar-los als llocs d’origen”, continua aquest votant “confés” socialdemòcrata de Södermalm, antic bastió progressista.

Estocolm no vol més vels islàmics, denuncia un grup de musulmans plantats al centre històric, a pocs metres dels estands de propaganda dels partits polítics. A Suècia no hi ha ni jornada de reflexió, i, de fet, la mateixa jornada electoral els candidats fan el seu darrer recorregut buscant el vot. El socialdemòcrata Stefan Löfven ha dedicat el matí a recórrer alguns punts perifèrics, després d’anar a votar i passejar pels voltants del Riksdag, el Parlament suec. El mateix han fet l’ultradretà Jimmie Äkesson i el conservador Ulf Kristersson.

“Löfven i Kristersson han assegurat que no s’ajuntaran amb l’SD. Però, sigui quin sigui el resultat, ningú no ignorarà Äkesson”, assegura l’arquitecte del “Bésame mucho”. Suècia ha retallat ja l’arribada de refugiats amb Löfven governant en minoria amb els ecologistes. Dels 163.000 del 2015, s’ha baixat a uns 25.000 aquest any.

“Es relaciona els estrangers amb terrorisme islàmic, delinqüència comuna, violacions. Les pells fosques han deixat de ser un toc d’exotisme atractiu en aquest país. Ara som un perill”, lamenta Darinka, politòloga sueca d’origen mexicà, que es planteja “tornar” al país on no ha viscut mai, però d’on van arribar els seus pares, als anys seixanta.