Reafirmació sobiranista
Amb més de 440.000 inscrits, l’independentisme confia a refermar el suport civil omplint la Diagonal
Ciutadans, el PSC i el PP no participaran avui en l’acte institucional que el govern dedica als presos i exiliats
Avui, marxa del Parlament al Palau, amb Torra i Torrent al capdavant
Després del cop emocional que va suposar la frustració de la República Catalana i l’empresonament i la marxa cap a l’exili dels membres de l’executiu després que l’Estat suspengués l’autogovern, l’independentisme afronta la Diada d’enguany com una oportunitat per reafirmar davant les institucions de l’Estat i d’Europa el seu suport social, i també per llepar-se les ferides de les divergències estratègiques. Es pretén que sigui una mostra de fortalesa amb vista a una tardor de difícil pronòstic tenint en compte que, si bé el clima entre els governs català i espanyol és millor i tothom defensa el diàleg, l’estabilitat política no està assegurada i l’escenari judicial no ha canviat.
La nova fiscalia manté contra els dirigents catalans les acusacions de rebel·lió i sedició, que –si es confirmen en sentències– els podrien portar a condemnes de molts anys de presó, una possibilitat que els líders independentistes han anunciat que no acceptaran. “El diàleg és incompatible amb la presó”, afirmava ahir el vicepresident català, Pere Aragonès, en una entrevista a El Nacional, en què advertia el govern del PSOE que una condemna per aquests delictes agreujaria la tensió social i el conflicte. A més a més, conscients de la dependència del vot independentista al Congrés per tal que el govern del PSOE pugui tirar endavant la legislatura, Ciutadans i el PP crispen el clima i ja reclamen una nova suspensió de l’autogovern malgrat que no hi hagi hagut cap nou acte que contravingui la legalitat espanyola. En darrer terme, les divergències de la CUP amb JxCat i ERC tampoc garanteixen l’estabilitat al Parlament tret que el govern aconsegueixi trobar suport a les files de Catalunya en Comú o del PSC.
La manifestació
En aquest context incert, la manifestació convocada per l’ANC, amb el suport d’Òmnium i l’AMI, serà, com els darrers anys, l’acte central de la Diada, que enguany servirà també per iniciar una mobilització permanent durant la tardor fins al judici contra els seus dirigents. Després d’un inici tardà de les inscripcions, ahir ja hi havia més de 440.000 persones registrades en algun dels trams de la Diagonal, distribuïts per comarques, una quantitat superior a l’any passat en vigílies de la Diada. Dinou dels trenta-set trams de la manifestació ja estaven plens i els assistents ja no s’hi podien inscriure; la resta, “quasi plens”, i només la plaça Pius XII i el tram entre la cruïlla dels carrers Sicília i Sardenya tenien una inscripció tan sols “alta”. Tot i el lema Fem la República Catalana per fer efectiva la que es va declarar simbòlicament el 27-O, les entitats organitzadores han instat els manifestants a expressar individualment les seves pròpies reivindicacions per mitjà de pancartes que s’aixecaran en una onada que avançarà progressivament des del carrer Castillejos fins a l’escenari principal, enguany situat al Palau Reial de Pedralbes.
Des de La Setmana del Llibre en Català, el president Quim Torra va fer una crida a convertir la Diada “més que mai en un clam per la llibertat”. El president, però, ja feia extensiva la crida a les mobilitzacions de la tardor: “En els temps que vindran, haurem d’aprendre a dir no a la injustícia i a la vulneració dels drets civils, nacionals i socials.”
Crida de Cuixart
A través d’una entrevista a l’ACN, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat des de l’octubre de l’any passat, reivindicava la manifestació com “un punt de trobada del sobiranisme amb sensibilitats molt diferents”. Cuixart demana assumir que hi pot acabar havent “més líders a la presó” i fa una crida a no posar-se ni l’empresonament ni “les amenaces de violència de l’Estat” com a límits “en la lluita per la democràcia i per les llibertats”.
Tot i la manifestació unitària de l’independentisme, l’entorn de la CUP manté les seves pròpies mobilitzacions a Lleida, Reus i Barcelona per la Diada després d’haver carregat durament contra el govern i la majoria de JxCat i ERC amb acusacions de falta de disposició per “plantar cara” a la legalitat constitucional.
Divisió institucional
L’anunci del govern de dedicar l’acte institucional als presos polítics i exiliats ha fet que Cs, el PSC i el PP hagin declinat participar-hi al·legant que és “partidista” i “sectari” i no consensuat entre els grups parlamentaris. Començarà avui a dos quarts de nou del vespre, quan els presidents del Parlament i del govern rebran la Flama del Canigó, que portaran en “una marxa per la llibertat” fins al Palau, amb una parada al Born, on s’hissarà la bandera i el Cor Jove de l’Orfeó Català interpretarà El cant de la senyera. L’acte es clourà amb un espectacle de música, dansa i projeccions a la plaça Sant Jaume.
Els socialistes sí que van anunciar la seva assistència a l’entrega de la Medalla d’Or del Parlament a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que es farà abans, a les set de la tarda, a l’auditori de la cambra catalana.