“El parc del Ter és el gran projecte de futur”

Tenim dues grans actuacions que ja encadenen dos mandats i que són vives: la primera és el parc del Ter, amb el projecte de recuperació de riberes naturals, i la segona, l’aposta per l’estalvi i l’eficiència energètica, amb la constant renovació de l’enllumenat públic, ara fent un nou salt amb la tecnologia LED.

Aconseguir recuperar uns terrenys per a l’ús públic. Ara el que fem és posar els diversos elements que ens permeten anar dinamitzant aquesta zona de ribera. Aquesta actuació, que, com explicava, és viva, parteix d’un projecte subvencionat pel pla únic d’obres i serveis; per les seves característiques tècniques, l’hem d’anar gestionant a través de diversos departaments, com ara Urbanisme i Agricultura, així com l’Agència Catalana de l’Aigua, que és la propietària dels terrenys, per citar-ne tres exemples. Ara ja fa dos mandats que ho fem, i segurament ens en caldran molts més.

Estem parlant de 15 hectàrees de terrenys, que per a un poble com Colomers representen molta feina, així com un manteniment constant.

És un projecte vital i de futur per a un municipi com el nostre. Representa superar el monocultiu econòmic; és a dir, Colomers és un municipi agrícola sense cap mena d’indústria i pràcticament sense botigues; a més, les persones que treballen al municipi i no fora són pagesos. La resta de veïns tenen la feina fora del municipi, en el sector secundari o terciari. Aquest espai ens permet dinamitzar activitats relacionades amb el sector serveis; concretament, tenim uns 50 llocs de treball, entre directes i indirectes, relacionats amb l’esport, el lleure i la restauració. És un exemple de dinamització econòmica que no només ha d’afavorir una zona del Baix Ter, que va de Verges a Medinyà, on els recursos turístics o no són gaire visibles o no estan preparats perquè siguin visibles.

Sí, però no perquè això sigui una moda, sinó perquè cada municipi té la seva idiosincràsia i cal que la potenciï. A Colomers hem viscut quaranta anys d’esquena al riu, i no pas per culpa de la gent del poble, sinó perquè hi havia una barrera que no ens permetia accedir-hi. Però teníem el potencial econòmic del riu just a davant nostre. Per tant, és lògic que des de Colomers treballem en aquesta línia –i hi treballarem–, en el sentit que el riu estigui al servei del territori. En el cas d’altres municipis veïns, el riu els queda segurament una mica lluny, però tenen altres espais singulars, que no només han de reivindicar econòmicament, sinó també, i sobretot, protegir i potenciar. Tot això revertirà en un turisme que busca la qualitat i els serveis de qualitat.

Exactament! La gent viu en un territori que ha modificat. Aquesta modificació és, a vegades, irreversible, però també ens trobem que hi ha espais que estan degradats i que són recuperables i potenciables. Ara hi ha veïns que veuen el riu des del balcó, cosa que era impensable fa només cinc anys. Hem demostrat que és possible anar endarrere i recuperar coses perdudes des d’un sentit de col·lectivitat. I sense fer-ho des de l’exclusivitat, sinó també per a la resta, per a la gent de fora.

Crec que sí. L’origen del projecte és cert que neix com una proposta de l’equip de govern, però es va partir d’un procés participatiu en què la gent del poble va poder fer les propostes que considerava més adients. Molts dels elements que han d’anar en aquest parc van sortir d’aquests procés i alguns ja hi són.

Segurament són els mateixos que ens han impulsat a fer moltes de les nostres actuacions: tenir una empremta en aquest món tan canviant i competitiu. Aquest és un món on els municipis més grans s’emporten tots els beneficis. Un exemple: Colomers va ser capdavanter fent els Estius a la fresca, pel que fa a organitzar certes activitats. Això ho vam fer fa més de 25 anys i ara tothom ho fa, però la gent només veu els més grans. La Fira del Hobby n’és un altre exemple; l’organitzem, però és molt complicat competir amb altres fires organitzades per municipis més grans com ara Torroella de Montgrí, la Bisbal d’Empordà i Figueres. Ens costa consolidar la nostra empremta, però pensem que tenim la sort de gaudir d’uns espais naturals i uns elements arquitectònics importants, i ens hem de fer valdre.

Una cosa és el desig –ja ens agradaria a tots segurament unes eleccions amb la significació d’un 14 d’abril–, però penso que no hem de fer volar coloms. Perquè en les municipals la gent va a votar els regidors, els alcaldes i poca més. Si volem alguna cosa més, ha de ser treballada i planificada.