La manera de sortir al mapa

El record de l’1 d’octubre no és només el d’aquell dia, sinó també el dels dies després. “Allò va significar una deriva de democràcia, amb gent a la presó i a l’exili, però alhora també ens queda la força del poble, que és el que es veu aquí.” Ahir al migdia, després de l’estrena del nom del centre U d’Octubre, l’alcaldessa de Garrigàs, Pilar Bosch, valorava què va significar la jornada del referèndum: el millor i el pitjor.

Les hipòtesis del perquè la Guàrdia Civil va triar Garrigàs són nombroses. “És a prop de la sortida de l’autopista”, explica la Maria. “El col·legi és als afores del poble i era fàcil fer-hi una incursió ràpida i marxar”, recorda un altre veí que estava a punt de votar el matí dels fets. “La qüestió era atemorir la gent”, sentencia en Pere Serrano.

Havien votat sis vilatans quan una quarantena d’agents de la Guàrdia Civil van irrompre al centre sociocultural, la seu del dispensari mèdic i el menjador de l’escola, entre altres serveis. La Maria diu que havia vist algú que feia voltes a prop de casa seva i, quan va arribar al col·legi electoral (el centre sociocultural), cap a les 8, una companya va comentar: “Tenim el poble envoltat de guàrdies civils.”

Era festa major. El dissabte s’havia allargat més del compte i a primera hora del matí hi havia una setantena de persones disposades a votar, incloent-hi l’alcaldessa. “Primer estàvem asseguts a terra, però ells van venir i van anar per feina. Va ser tot molt ràpid i va ser com si arrenquessin cebes”, diu la Maria. Recorda bé quina cara feia l’agent que va tenir al davant seu: “El reconeixeria si el veiés pel carrer.”

El que suposadament feia de coordinador va aixecar acta dels fets i els agents van girar cua i se’n van anar (amb la feina feta). Els vilatans –unes 400 persones empadronades– van haver d’anar als municipis veïns (Palau de Santa Eulàlia i Sant Miquel de Fluvià, entre altres) a exercir el seu vot. La Maria i en Pere ho van fer, finalment, a Riumors.