Si els fets de Sant Julià de Ramis d’un any enrere es poden considerar el símbol de l’actitud violenta de l’Estat, el que va passar a Cornellà del Terri s’hauria d’interpretar com la demostració de la capacitat de superació que té el país: després que la Guàrdia Civil li ho impedís fer al municipi del Gironès, l’aleshores president Puigdemont va poder votar al del Pla de l’Estany, esquivant la vigilància policial. No és estrany, doncs, que aquest municipi fos l’escenari escollit per celebrar l’acte de commemoració de l’aniversari del referèndum de més envergadura de la comarca, al qual van assistir centenars de persones i que va tenir la participació de la dona i la germana de l’expresident exiliat, Marcela Topor i Anna Puigdemont.

Del que vaig sentir a Cornellà, em quedo amb dos missatges dels parlaments de l’esmentada Topor i l’alcalde, Salvador Coll (PDeCAT), encaminats a reclamar que no s’oblidi el mandat del referèndum; o sigui, mantenir com a objectiu la independència, L’alcalde, en un discurs molt abrandat, ho va dir de manera poètica agafant un vers de Martí i Pol (“Siguem la remor que persisteix”), “És el compliment del mandat de l’1 d’octubre el que ens permetrà superar la situació”, va assenyalar, per la seva banda, l’esposa de l’expresident. Abans de descobrir la placa que certifica el nom de la data del referèndum per a l’espai del davant de l’ajuntament, es va projectar una intervenció de Carles Puigdemont en què, sense oblidar les crítiques a l’actitud violenta i antidemocràtica de l’Estat, va voler encoratjar els assistents: “Estem guanyant, cada dia que passa som més independents.” La seva germana va aclarir que ella intervenia com a membre de l’Associació Catalana per als Drets Civils, l’entitat que aglutina els familiars dels empresonats i exiliats. Anna Puigdemont va agrair el suport del poble, va denunciar –entre altres coses– l’aiguabarreig de política i justícia i va exigir l’anul·lació de la causa oberta contra els caps visibles del procés independentista.

L’aniversari s’havia començat a commemorar a Cornellà al matí, amb l’elaboració d’un mural entre l’ajuntament i l’església. La seva autora, Conxi Puig, va tenir la col·laboració de voluntaris. A molts altres punts del Pla de l’Estany es van organitzar actes commemoratius, alguns dels quals –com ara una cercavila pels col·legis electorals de Banyoles, la inauguració d’un monument a Esponellà o el bateig d’un carrer a Sant Miquel de Campmajor– s’havien avançat a diumenge. On també es va veure una gentada va ser a Porqueres, on es va batejar amb aquella data històrica l’esplanada del davant del centre cívic. Per recordar el referèndum, han instal·lat una urna al terra de l’esplanada, protegida per una superfície transparent. Els parlaments es van centrar en el dispositiu que va fer possible la celebració de la consulta i tot plegat es va completar amb una botifarrada i amb una exposició artística (vegeu article en aquesta mateixa plana).

A Banyoles, a més d’una concentració davant de la casa de la vila, es va descobrir la placa amb el nom d’1 d’Octubre en el parc que hi ha a prop de l’institut Pla de l’Estany. Hi van assistir representants de tots els partits de l’Ajuntament (CiU, JpB-ERC, la CUP i ICV) i una setantena de persones. Després de la intervenció de l’alcalde, Miquel Noguer (CiU) –en què va convidar a recordar l’1 d’octubre del 2017 com una victòria– pels altaveus es va poder sentir un resum del programa especial que el dia del referèndum va elaborar Ràdio Banyoles, i amb el qual l’emissora municipal va aconseguir un premi de Ràdio Associació i va quedar finalista de l’última edició dels Rahola.

Els més originals van ser els de Vilademuls, que van celebrar un petit referèndum per decidir si el local social de Sant Esteve de Guialbes portarà el nom d’aquella data, una proposta que va tenir un ampli suport. Prèviament es va projectar un documental del fotoperiodista Jordi Ribot sobre la logística que va fer possible que l’1 d’octubre del 2017 es pogués votar en aquest municipi.

La programació va reunir desenes de persones, majoritàriament famílies amb mainada, tal com havia passat just un any abans.