De militant combatiu a cap de la Diputació

Joan Reñé i Huguet (Fondarella, 21 de gener de 1958) és pagès de professió i es va iniciar en la política des de la combativa militància sindical a finals dels anys setanta. No és un independentista sobrevingut, al contrari: als anys vuitanta, militava en els cercles favorables a l’alliberament nacional i va ser des d’allà que va optar per liderar una candidatura independent al seu municipi per tal de fer fora les velles estructures que havien manat sempre al poble. Aquella candidatura opositora va guanyar l’alcaldia l’any 1987 i va enviar a CiU a l’oposició. Fondarella es va convertir en un dels pocs pobles del Pla d’Urgell que sortien de l’ampli domini de Convergència a la comarca, una Convergència capitanejada pel Josep Grau, alcalde de Mollerussa i autèntic home fort del partit a Ponent. En lloc de combatre l’alcalde díscol d’aquell petit municipi, Josep Grau, acabat de nomenar llavors president de la Diputació, va convèncer Reñé perquè el 1991 es presentés a Fondarella sota la sigla de CiU. Així ho va fer. I la candidatura de Reñé va revalidar la majoria absoluta.

Des de llavors, Reñé va ser militant de CDC i a poc a poc es va anar fent un lloc en la política de Ponent, primer assumint la presidència del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, i finalment assumint la presidència de la Diputació de Lleida, que havia viscut un petit període en mans d’un tripartit d’esquerres en el mandat (2007-2011).

Des de la Diputació, Reñé va teixir acords amb altres partits, va ampliar la seva influència política dins el partit a través del seu rol a la Diputació, de la qual depenen molts dels ajuts necessaris per a la gestió dels petits municipis que formen la demarcació de Lleida, i va establir una aliança estratègica amb l’altre gran poder a Ponent, la Paeria de Lleida, governada pel socialista Àngel Ros fins aquest any. Tot i això, la seva creixent influència no va estar exempta de problemes dins del seu propi partit, fins al punt que el 2016 va haver de disputar-se la direcció regional del llavors Partit Demòcrata Català en una tensa campanya davant la diputada Violant Cervera, sobre la qual es va imposar amb un 56% dels vots. Durant aquest darrer mandat, la relació amb el seus socis a la diputació, ERC, ha estat difícil. Un grup d’alcaldes d’aquest partit es van voler plantar per la política de subvencions de la Diputació, que consideraven arbitrària, però el motí va ser sufocat per la direcció d’ERC per preservar l’acord en un moment d’unitat pel procés polític independentista.