opinió
Federico Molina
Tots contra Bolsonaro
El món mira amb estupor el Brasil. Com és possible que el mateix electorat que fa una mica més de 15 anys va votar per Luiz Inácio Lula da Silva, el primer obrer a arribar a la presidència, hagi optat ara per Jair Bolsonaro, un exmilitar que defensa la tortura i que molts consideren un perill per a la democràcia?
La premsa brasilera sumava explicacions més o menys complexes, en bona part basades en el descontentament social envers la classe política, enfonsada en el descrèdit de múltiples casos de corrupció i una economia en crisi. Bolsonaro, que fa 27 anys que està al Congrés sense que hi hagi cap llei amb la seva signatura, era fins ara el polític que les televisions convidaven per riure de les seves barbaritats. Ara se situa a menys de quatre punts de la presidència del Brasil, el país més gran i poderós de l’Amèrica Llatina.
Els polítics brasilers estan sacsejats per la irrupció de Bolsonaro. Ningú s’esperava que el seu creixement electoral fos tan meteòric, però en l’últim moment van témer fins i tot que guanyés en la primera volta. Les urnes li van donar diumenge el 46,5% dels vots, a una distància de més de 16,5 punts de Fernando Haddad, l’home escollit per Lula per lliurar batalla en nom seu i en el del Partit dels Treballadors. Lula està empresonat per corrupció i no va poder ser candidat.
El resultat ha posat en evidència la desintegració política que viu el Brasil. El vot a Bolsonaro ha arribat tant a les classes acomodades com als estrats més pobres, principalment aquells que van fer cas de la crida al vot que va fer per als grups evangèlics, molt poderosos al Brasil. Bolsonaro té, a més, el suport dels empresaris i els mercats. Aquests sectors no tenen clar què podrà fer Bolsonaro al poder, al capdavant d’un partit minúscul i un Congrés en què serà segona minoria, darrere del PT. Però el prefereixen abans que Haddad. La borsa de São Paulo, la més gran de l’Amèrica del Sud, va pujar ahir més del 6% i el real es va apreciar respecte al dòlar.
Mentrestant, tot l’arc polític que va del centre a l’esquerra va iniciar ahir una dura feina d’aliances per revertir el triomf de Bolsonaro en la segona volta, prevista el dia 28 d’aquest mes. Va obrir el joc Ciro Gomes, un exministre de Lula que va aconseguir el 12% dels vots: “Faré el que he fet tota la meva vida, que és lluitar per la democràcia i contra el feixisme.” Les matemàtiques i la història estan contra Haddad, que necessita més de 20 punts per superar el 50% dels vots en la segona volta i mai un candidat que ha perdut en la primera ho ha aconseguit.
Els vots de Ciro Gomes no resolen el problema a Haddad, però almenys podrien obrir la porta a noves aliances. El Partit Socialdemòcrata (PSDB), protagonista de la política brasilera durant els últims 25 anys, pràcticament ha desaparegut. El seu candidat a president, Geraldo Alckmin, ha quedat reduït a menys del 5% dels vots, lluny de quan el partit era el protagonista de totes les finals. El votant del PSDB sembla més pròxim a Bolsonaro que a Haddad, però mai se sap. Com pot el líder esquerrà aconseguir llavors els vots que li falten? La clau de la segona volta rau en el 20% que no van anar a votar, 30 milions de brasilers que diumenge van preferir quedar-se a casa.
Per seduir aquest ampli electorat, Haddad haurà de virar cap al centre i aconseguir així el suport de tots aquells que detesten Lula, a qui consideren responsable de la crisi econòmica que hi ha al país, però que es neguen a fer el salt al buit que implica Bolsonaro.
L’exmilitar té la presidència sota el braç, però no pot cometre errors. El seu principal obstacle són els debats televisats en què haurà de participar contra Haddad. La seva campanya es va concentrar en les xarxes socials, principalment després d’haver estat apunyalat fa un mes durant un míting. I no és gens clar si sobreviurà a un debat cara a cara en què sigui interpel·lat sobre temes a fons.