“Soc de la vella escola i crec que la feina s’ha d’acabar”

Per descomptat que no. En aquest cas, la paciència seria mútua, ja que forma part de la relació entre governants i governats: ens hem de conèixer, escoltar i, per la part que em toca, explicar bé les propostes i les accions de l’Ajuntament. Em referia al fet que, per a una persona com jo –que, més que política, soc d’anar per feina–, és difícil acceptar la lentitud dels processos administratius que endarrereixen les obres que ens fan falta al poble. Reconec que la burocràcia em desespera, per això parlava de paciència.

Els veïns volen veure resultats, i hi tenen tot el dret. I tinc una sensació..., no sé com definir-la..., rara, en constatar que, justament quan estem a les acaballes de la legislatura, comencen a sortir moltes obres plantejades des de fa més de tres anys! Tres anys de gran insistència i dedicació, que segurament que no es veuen, però que hi són.

La veritat és que al principi em vaig resistir a acceptar-lo. Tenia una experiència de quatre anys com a regidora de Cultura i Medi Ambient, i volia continuar treballant per Agullana, però no entrava en els meus plans ser alcaldessa. Finalment, vaig fer el pas perquè un altre dels històrics, en Gerard [Couto], va decidir acompanyar-me en la legislatura, i li estic molt agraïda.

Amb la CUP vam arribar a un pacte, que incloïa el reglament orgànic municipal (ROM), la creació de diverses comissions participatives i l’objectiu d’aconseguir la implicació de la ciutadania en els temes que ens afecten a tots, que no és una tasca fàcil, però que finalment comença a donar fruits. Hi ha hagut bona entesa. No van acceptar cap regidoria, i crec que hauria estat positiu, perquè hi ha molta feina a fer i només som tres persones per tirar-la endavant. Però també vull expressar que, amb relació als temes que són del seu interès, han fet una gran contribució.

No entenc el seu paper, realment. Des d’un principi els vaig convidar a participar en les comissions. Si venen, només escolten; quan els demanes l’opinió, no es donen per al·ludits, i després en els plens ens llancen la cavalleria per sobre. No puc dir, i em sap greu, que hagin fet una oposició constructiva. De tot s’aprèn.

La rehabilitació de la nau lateral de l’asil Gomis, un equipament important on tenim el centre de dia. També l’arranjament del carrer del Ral i del carrer de l’Albera, i ja hem arranjat el carrer Bech de Careda. I més endavant preveiem actuar en altres carrers.

En aquest mandat, hem fet nova la canalització de l’aigua de muntanya, ja que la que hi havia perdia aigua per totes bandes, i ara això representa un gran estalvi per al poble. També hem completat la franja de protecció d’incendis, i he de lamentar que el Departament d’Agricultura no ens ha subvencionat la part corresponent al veïnat de l’Estrada i a la zona industrial, que ha anat a càrrec de l’Ajuntament. També ens sembla que un perímetre de 25 metres no és suficient en terra de tramuntana, i estudiarem la manera d’ampliar-lo.

Sí, a través del Mas Perxés, el municipi va esdevenir un símbol de l’exili cultural, i així es fa palès en l’exposició permanent que tenim sobre aquest tema i que ens porta molts visitants d’edats i llocs diversos. Vam signar un conveni amb el Museu Memorial de l’Exili (Mume) de la Jonquera. És bo reforçar el coneixement sobre la nostra història i alhora potenciar els espais transfronterers, la qual cosa tindrà un impacte encara més fort quan acabem d’implantar la ruta del suro, que unirà Cassà de la Selva amb Agullana i Morellàs. També quan s’editi, ben aviat, el mapa de documentació turística i de serveis d’uns vint municipis a banda i banda dels Pirineus.

Més que el 1939, ben segur que sí! [riu]. Esperem que sí, la gent té un sentit social cada vegada més fort.

Sí, soc de la vella escola i m’agrada deixar la feina feta. Un sol mandat es fa curt per abastar tots els projectes que cal tirar endavant.

Acabar els carrers, ampliar el menjador de l’escola, buscar una solució perquè no s’inundi el pati, fer manteniment curós de totes les obres...

L’Aline [Pagès] repeteix; per a la resta, hi estem treballant. Hi ha molt de temps pel mig... Ara el que importa és centrar-nos en la feina.