FRANCÉS BOYA

SÍNDIC D'ARAN I DIPUTAT DEL GRUP PARLAMENTARI DEL PSC-CPC

«Plantejar la independència de l'Aran no és realista, però ha crescut el malestar»

El síndic d'Aran, Francés Boya, secretari general d'Unitat d'Aran i màxima autoritat institucional d'aquesta vall occitana sota administració catalana, adverteix que la proposta de vegueries que inclou l'Aran dins la vegueria de l'Alt Pirineu ha fet créixer el malestar amb Catalunya

la relació amb el psc
Des d'Unitat d'Aran hem obert un parèntesi en les relacions amb el PSC. Ara hem de veure com va la tramitació de les vegueries.
països occitans
L'autogovern i l'oficialitat de l'aranès ens fa ser un motor de l'occitanisme. Però la realitat als altres territoris és molt dura.
Per què rebutja la llei de vegueries que tramita el govern de la Generalitat?
–«L'Aran sempre ha volgut tenir institucions pròpies; ja en va demanar als anys trenta del segle passat quan els alcaldes de la vall ho van plantejar al president Macià, i també als anys vuitanta, promovent d'acord amb l'Estatut una llei de l'Aran que no va veure la llum fins a l'any 1990. El primer esborrany de llei de vegueries que va presentar el govern no preveu cap situació especial per a l'Aran dins la vegueria del Pirineu. Això era inacceptable per a nosaltres, i així es van manifestar els ajuntaments i el Conselh Generau d'Aran. Ara s'ha posat en marxa un procés de negociació en què ja es recull, en l'article 10 de la llei, l'excepcionalitat de l'Aran, tot i que dins d'una vegueria. Per a nosaltres aquest és un reconeixement no gaire clar i molt poc precís. N'hem de parlar més.»
–Què hauria d'incloure?
–«L'Aran hauria de ser una entitat territorial amb capacitat per gestionar els seus interessos. Sabem que és complicat, perquè la Constitució espanyola fa una divisió territorial en províncies i l'Estatut, en vegueries, i per tant no podem quedar fora d'aquestes divisions. Però sí que podem assumir o participar de manera especial en algunes competències provincials o veguerials com ara la cooperació municipal, i en d'altres.»
–És a dir: voleu que el Conselh Generau tingui competències en l'administració d'aquest fons de finançament dels municipis?
–«Crec que en l'àmbit de la cooperació municipal és necessari que hi hagi mecanismes de cogestió amb l'Aran que ara no s'han previst. I en això el Conselh Generau té el suport tàcit dels ajuntaments aranesos.»
–Si Catalunya no fa un ordenament territorial en què l'Aran estigui còmode, demanareu la independència?
–«Quan vaig dir el que vaig dir, no ho vaig fer en aquests termes. El cas és que l'Estat ens va incloure el 1843 en la província de Lleida, i fins llavors no havíem estat en cap divisió territorial. Ara formem part de la província de Lleida i, per tant, de Catalunya, però si la divisió administrativa de Catalunya, que vol substituir les províncies, no ens reconeix, bé haurem de replantejar-nos aquesta situació. Però el nostre objectiu no és aquest. Catalunya és la primera que hauria d'entendre les nostres demandes d'autogovern, que són unes demandes que vénen de lluny. L'Aran sempre ha tingut una clara ambició de recuperar les seves institucions i consolidar el seu autogovern. Hi ha un relat històric antic i que en la història democràtica recent ha tingut diversos episodis, com ara la negociació dels alcaldes amb Macià als anys trenta o la constitució per part dels alcaldes aranesos d'un conselh provisional als anys vuitanta i que no es va poder consolidar fins al 1990. Tenim un gran bagatge polític de recerca d'autogovern i de preservació de la nostra identitat, i això no és caprici d'un dia.»
–Hi ha sentiment independentista, a l'Aran?
–«Crec que ara per ara no és realista ni coherent plantejar-ho, això, tot i que les vegueries ens han portat a una situació molt tensa amb Catalunya i fan créixer el malestar, la desafecció. També va passar l'any 1987, quan el govern de CiU ens va convertir en una comarca més, ignorant les demandes de l'Aran. Allò també va crear molta tensió, fins que es va arribar a la llei de l'Aran de 1990, que regula el nostre autogovern.»
–Una llei, precisament, que ara està en procés de reforma. El debat de les vegueries afectarà aquesta reforma?
–«Són processos diferents. La llei de l'Aran regula les nostres competències, el finançament i l'autogovern. Des de l'Aran hem fet una proposta de reforma que hem enviat al Departament de Governació, i ara es crearà una comissió mixta per estudiar-la. No crec que pugui tirar endavant en el que queda de legislatura. En canvi, la llei de vegueries ja es tramita i el que esperem ara és que no posi en entredit el desplegament competencial i d'autogovern que preveu la llei d'Aran, cosa que el primer esborrany feia molt clarament.»
–El conflicte per les vegueries ha posat en perill l'acord entre el PSC i el seu partit, Unitat d'Aran?
–«És evident que aquest tema ha tensat les relacions. És un assumpte molt important per a nosaltres, i crec que això ho han entès des del PSC. Ara cal veure si amb la tramitació de la llei de vegueries trobem punts de trobada.»
–Però som a les portes d'unes eleccions al Parlament, en les quals caldrà tenir clar si es manté o no la col·laboració. Encara no és clar, això?
–«De moment l'assemblea extraordinària d'Unitat d'Aran ha decidit obrir un parèntesi en el protocol que mantenim amb el PSC des del 1991, tot esperant a veure com evoluciona la tramitació de la llei de vegueries. Confiem a trobar una bona col·laboració en els nostres socis en un assumpte tan important per a nosaltres i per a l'autogovern d'Aran.»
–La llei electoral i l'escàs pes demogràfic obliguen els partits aranesos a associar-se amb els catalans. Us perjudica, aquest sistema?
–«No és un sistema de partits gaire diferent del català, i els partits hem pogut establir aliances i col·laboracions polítiques amb facilitat. El sentiment aranesista és molt transversal, i a més les aliances que tenim actualment permeten que, governi qui governi a l'Aran o a Catalunya, l'aranesisme sigui present.»
–L'Aran aspira a tenir algun dia vincles polítics amb la resta de països occitans?
–«Ja ens agradaria, però actualment les coses són molt complicades. L'occitanisme ha tingut uns resultats molt fluixos en les eleccions regionals franceses. Som conscients que l'autogovern que tenim i la situació d'oficialitat de l'aranès que es reconeix a Catalunya converteixen la Val d'Aran en un referent en el conjunt d'Occitània, i que podem ser la locomotora en projectes culturals i econòmics conjunts, com ja fem. Però la realitat a la resta de territoris occitans és molt dura.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.