Positivisme desmesurat

El govern Ballesteros viu d'esquena a una realitat que a dia d'avui l'està superant. No es pot dir sí a tot sense reflexió ni es pot veure tot des del prisma de l'absolut positivisme; en definitiva, no es pot anar sempre per la vida amb el lliri a la mà.

Són diversos els motius que m'impulsen a fer aquesta reflexió, però a tall d'exemple en citaré dos, de diferents envergadures, encara que tots dos d'absoluta importància per a la ciutat: els Jocs del 2017 i els cinemes a la ciutat. Dijous ens va sorprendre la notícia rumor que la candidata Vólos podria renunciar als Jocs Olímpics de la Mediterrània 2013 i que aquests es podrien fer a Tarragona. En només 24 hores, l'alcalde ja havia dit que la ciutat estaria preparada si es donés el cas.

Un servidor no dubta de la capacitat de la ciutat, ara bé, cal discrepar de la capacitat de dir SÍ rotundament que es compliran els terminis establerts per hipotèticament arribar al 2013, ja que aquest Ajuntament sistemàticament incompleix terminis, previsions i, sobretot, promeses electorals. Algú em pot dir el percentatge d'assoliment d'aquestes promeses? Els asseguro que si Ballesteros hagués acomplert el 50% del que ha dit, a Tarragona aniríem en nau espacial pel carrer.

I això els ho enllaço amb el segon tema: la possibilitat de tenir cinema comercial al nucli urbà, un tema que afecta tota la ciutadania, però especialment col·lectius com ara la gent gran, que moltes vegades depenen d'altres alhora de desplaçar-se a la zona comercial on ara hi ha els cinemes. Si en mig any sense cinemes Ballesteros no ha donat una resposta adequada a aquest afer, si no ha pogut fer les trucades pertinents i utilitzar els espais municipals dels quals disposem per donar a Tarragona la possibilitat de gaudir del cinema, si no se'n surt en una gestió que requereix simplement de voluntat, ¿de debò ens refiarem que tots els seus cops de cap en clau afirmativa són vàlids?

Tot segueix el mateix esquema: dir que sí a tot i a tothom, fixar una data propera i davant de l'incompliment carregar la culpa al govern anterior. I així ja han passat tres anys, sense solucions a problemes majors i menors, però sempre amb el somriure als llavis. Cal ser positius, però també mesurats i tocar de peus a terra.