Buch i Lloveras defensen la seva acció de suport a l’1-O
El conseller i expresident de l’ACM i l’expresidenta de l’AMI declaren al TSJC com a investigats per desobediència
Asseguren que no van rebre cap notificació del TC i que les entitats són privades
Miquel Buch, conseller d’Interior i expresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i Neus Lloveras, expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), en van tenir prou amb mitja hora de declaració cadascun per exposar al magistrat del TSJC Jordi Seguí que la seva actuació “no va ser pas delictiva” i que, com a líders de les dues entitats municipalistes, van “informar” els alcaldes sobre el referèndum d’autodeterminació de l’1-O i els van “animar” a participar-hi, segons van explicar en sortir del Palau de Justícia.
La fiscalia va presentar una querella, el setembre del 2017, contra Buch i Lloveras per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver impulsat la votació tot i que havia estat suspesa per aquest tribunal. “Nosaltres vam fer política i vam respondre a les inquietuds dels alcaldes”, va assegurar Lloveras. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú va indicar que també va manifestar al jutge que “el Tribunal Suprem ja l’havia interrogat per aquests fets i per d’altres, i que va decretar el sobreseïment lliure” en la causa per rebel·lió contra ella, l’expresident Artur Mas i la líder del PDeCAT, Marta Pascal. A més, el que era titular del jutjat d’instrucció 13 a Barcelona, que instruïa la causa contra els organitzadors de l’1-O i que va morir diumenge, també va refusar investigar Lloveras com insisteix a demanar l’acusació de Vox.
Per la seva banda, el conseller Buch va reiterar al magistrat que l’AMI i l’ACM són entitats “privades, no pas institucions públiques”. Precisament, el magistrat ja va descartar investigar els dos presidents pel delicte de malversació de fons públics. “No vam donar cap ordre perquè respectem l’autonomia del món local”, va declarar l’expresident de l’ACM. Buch i Lloveras també van aclarir que no van rebre cap notificació del TC per aturar l’1-O, i que la carta del delegat del govern, Enric Millo, en què alertava de la suspensió als alcaldes, va entrar al registre dels seus ajuntaments. El fiscal no els va fer cap pregunta.
La querella de la fiscalia es fonamenta en tres correus electrònics que van enviar als municipis associats entre el 6 i el 12 de setembre del 2017. El primer era un model de decret per donar “suport polític” al govern de cara a l’1-O. El segon, un informe de secretaris municipals, que validava jurídicament l’acció. I en el tercer, l’AMI enviava una adreça web per descarregar-se cartells, i avisava que s’havien de posar només en campanya.
Judit Gené, advocada de Buch i Lloveras, va avançar ahir que tornarà a demanar l’arxivament de la causa, ja que considera que el que van fer no encaixa pas en el delicte de desobediència.
LA XIFRA
Nombrosa comitiva política, poca mobilització popular
ò.PalauEls expresidents de l’AMI i l’ACM van ser acompanyats fins a la porta del TSJC per una nombrosa comitiva en què anava el govern en ple, encapçalat pel president Quim Torra, després que s’avancés a primera hora el consell executiu perquè hi pogués participar l’ara conseller d’Interior. També hi havia els seus respectius relleus, Josep M. Cervera i David Saldoni, que van demanar que cessi la persecució i que s’arxivin les causes obertes contra alcaldes per l’1-O. També els van acompanyar diversos batlles i diputats de JxCat i ERC, a més de la cupaire Maria Sirvent. En canvi, no hi havia ningú dels comuns ni del PSC, fet que va criticar el portaveu de JxCat, Albert Batet. Si bé hi va ser el vicepresident de l’ANC, Josep Cruanyes, aquest cop les entitats no van convocar cap concentració popular de suport. Això sí, hi havia un grup de funcionaris d’Interior i Territori convocats per les assemblees en defensa de les institucions catalanes. (ADIC)