Estrasburg sosté que Otegi no va tenir un judici just
Conclou que els magistrats de l’Audiencia Nacional que el van enviar a la presó no van ser imparcials
El líder d’EH Bildu diu que “no hi ha democràcia quan no hi ha tribunals justos” a l’Estat espanyol
La justícia europea confirma que el líder de l’esquerra independentista basca, Arnaldo Otegi, no va tenir un judici just quan l’Audiencia Nacional el va condemnar a deu anys de presó i deu d’inhabilitació.
Més de set anys després de la sentència, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, li va donar ahir la raó, a ell i a quatre demandants més del cas Bateragune –un procés en què se’ls acusava de terrorisme–, i va dictaminar que la justícia espanyola va violar l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el “dret a un procés equitatiu” quan els va jutjar. Actualment, ja han complert les penes i estan en llibertat, però no poden exercir cap càrrec públic.
En concret, Otegi denunciava a la justícia europea que la sala de l’Audiencia Nacional que va portar el judici en què se’ls acusava d’intentar reconstruir Batasuna per formar una aliança independentista seguint ordres d’ETA no va ser imparcial. Entre els jutges que els van condemnar a tots a la presó, hi havia Ángela Murillo, la mateixa magistrada que en un procés anterior, el 2010, havia condemnat Otegi per la seva participació en un homenatge a un etarra. En aquell judici, Murillo va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme d’ETA. Quan es va negar a contestar, ella va dir: “Ja sabia jo que no em respondria a aquesta pregunta.”
Ara Estrasburg ha donat la raó a Otegi i ha conclòs que els demandants tenien “un temor legítim” que la sala no fos imparcial perquè la jutgessa que la presidia “havia utilitzat públicament expressions que implicaven que ja s’havia format una visió desfavorable del cas” en un procediment judicial anterior.
“No hi ha democràcia quan no hi ha tribunals justos i imparcials”, va dir ahir Otegi a Brussel·les. El líder de Bildu va fer una roda de premsa al Parlament Europeu per valorar la sentència, que, segons ell, “deixa en evidència” que “no hi ha estat democràtic” a l’Estat espanyol. En aquest sentit, el polític basc confia que el seu cas porti cua i tingui “algun tipus de conseqüència” en el judici de l’1-O als líders catalans. Però Otegi no només va lamentar les conseqüències polítiques que va tenir aquell judici, com ara la incapacitació, sinó també les personals. “Ningú ens tornarà els sis anys i mig a la presó; jo vaig perdre la mare estant-hi a dins”, va denunciar.
Tot i constatar la violació dels drets humans d’Otegi, el tribunal europeu no va imposar reparacions als afectats perquè considera que encara tenen vies legals a l’Estat espanyol per revisar les sentències. Una posició, però, que no va compartir una magistrada dels set a la sala. En un escrit annex a la sentència, la jutgessa suïssa Helen Keller es va mostrar en contra de deixar-ho en mans de la justícia espanyola, perquè retarda encara més “la possibilitat de reparacions”.
“El temps sempre és preciós a la vida, però encara és més valuós si tenim en compte que el sol·licitant va néixer el 1956 i vol participar en la vida política de l’Estat espanyol”, va assenyalar.
Futur polític incert
Amb aquest silenci sobre les reparacions, queda oberta la incògnita sobre l’aixecament de la inhabilitació a Otegi i el seu futur polític. L’actual líder de Bildu va assegurar, ahir, que ara “s’obren vies” per intentar “neutralitzar la condemna afegida d’inhabilitació”.
Tanmateix, de moment, els advocats del polític basc estan estudiant la sentència i Otegi no va voler donar detalls sobre els propers passos judicials ni sobre si preveu ser candidat electoral de Bildu si finalment se li revoca la pena d’incapacitació política.
Paral·lelismes amb el procés
RedaccióLa consellera de Presidència i portaveu del govern català, Elsa Artadi, va afirmar ahir que la sentència del TEDH sobre Otegi constata la “injustícia” i els “abusos” de l’Estat i va subratllar els “paral·lelismes” entre aquest judici i el del procés. “Molt satisfet que Estrasburg hagi donat la raó a Otegi i a la resta de condemnats del cas Bateragune”, va piular el president Torra. La sentència “demostra que els prejudicis polítics de jutges no passen la prova del cotó fluix del TEDH”, hi afegia el vicepresident Aragonès. Des de Brussel·les, el president Puigdemont es demanava: “Què més necessita Europa per adonar-se que hi ha un problema amb la justícia espanyola?” Al Senat, el portaveu del PDeCAT, Josep Lluís Cleries, exigia la llibertat de tots els encausats catalans “per deixar de robar-los la vida i la de les seves famílies sense un judici just”.