ERC confia en l’anul·lació de tots els judicis de Franco

Anul·lar tots els judicis polítics del franquisme. Això és el que ERC reclama al PSOE que faci en la modificació de la llei de memòria històrica del 2007 que el Congrés tramita com a projecte de llei, i que confia que tiri endavant en el termini “d’un o dos mesos”, segons explicava ahir el diputat Joan Tardà, en presentar l’esmena que ho ha de fer possible. El republicà n’exigia l’aprovació tot recordant el compromís “de paraula” que va contreure al setembre la vicepresidenta, Carmen Calvo–que el Ministeri de Justícia també ha traslladat per escrit a l’Associació Promemòria als Immolats–, que acceptava la petició a canvi que ERC votés a favor del decret llei d’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos, que ha de ser ratificat pel mateix projecte de llei. “Ha arribat el moment de complir”, instava Tardà, que lamentava que, tot i que la llavors vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega ho havia promès, la llei del 2007 no va incloure l’anul·lació.

L’esmena reclama que, d’acord amb el dret internacional i l’intern, es declarin il·legals els tribunals de les auditories de guerra que van actuar del 1936 al 1978, a més dels de repressió de la maçoneria i el comunisme, els de responsabilitats polítiques i el d’ordre públic creat el 1963, precedent de l’actual Audiencia Nacional, un fet que implicaria la nul·litat de ple dret de totes les resolucions que van dictar. L’esmena cita només els casos instruïts fora de Catalunya, ja que el juny del 2017 el Parlament ja va aprovar per unanimitat una llei per als del país, i ERC entén que s’ha de respectar la sobirania de la cambra. Els republicans també demanen que en el màxim d’un any el govern espanyol publiqui al BOE l’inventari de les causes anul·lades i que si cal n’emeti certificacions. El partit calcula que, si a Catalunya ja hi ha publicats els noms d’uns 80.000 represaliats, a tot l’Estat podrien arribar a ser uns 400.000.

El grup va presentar una vintena més d’esmenes amb demandes referents a indemnitzacions, al reconeixement dels represaliats als camps nazis o del genocidi lingüístic. Pilar Rebaque, de la Comissió per la Dignitat, també reclamava el retorn de documentació policial i d’altra sostreta als ajuntaments. “Perquè hi hagi justícia i reparació cal revisar la llei amb molta més profunditat”, instava.