El bipartidisme tria Marchena
El PSOE i el PP relleven Lesmes al Tribunal Suprem per un magistrat igual de conservador i de defensor de la tesi de la rebel·lió
El judici del procés serà presidit per Martínez Arrieta, més moderat
El CGPJ passa a tenir majoria progressista
El bipartidisme va revifar ahir després que Pedro Sánchez trenqués la relació amb Pablo Casado, el 24 d’octubre, i el PSOE i el PP van anunciar un acord per renovar la cúpula del poder judicial, un front de batalla per promocionar jutges afins. L’acord fixa que el relleu de Carlos Lesmes com a president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i alhora del Tribunal Suprem serà el fins ara president de la sala segona o penal de l’alt tribunal, el canari Manuel Marchena, de 59 anys i igual de conservador i de defensor de la teoria de la rebel·lió violenta a Catalunya. El ball de cadires no permetrà a Marchena presidir el tribunal que al gener jutjarà els líders del procés, i la responsabilitat serà per al veterà Andrés Martínez Arrieta, de 63 anys, menys conservador i membre de l’associació Francisco de Vitoria.
Tot i que Lesmes no marxa fins al 4 de desembre, el PSOE i el PP han negociat un acord amb discreció en ple descrèdit del Suprem per la inèdita revisió d’una sentència sobre l’impost hipotecari per acabar donant la raó a la banca i obligant el client a pagar. En l’acord, el PP hi obté la col·locació com a president d’un home molt conservador i, a canvi, el PSOE s’assegura una majoria progressista en el poder judicial. Perquè, dels vint vocals, el PSOE en situa onze juntament amb Podem, i al PP li corresponen els altres nou.
Tot i que a la pràctica l’acord sobre el CGPJ és un plat que han de cuinar el PSOE i el PP –al Congrés s’exigeix una majoria reforçada de tres cinquenes parts–, formalment el nom de Marchena ha de ser votat pels vint membres de l’òrgan de govern dels jutges com si fos una idea que neix d’ells. “És el primer cop que es coneix el president abans que els vocals”, va denunciar el portaveu de Jutges per a la Democràcia, Ignacio González Vega.
Prada, Seijo i Espinosa
Entre els nous vocals, hi haurà més rostres progressistes: José Ricardo de Prada, que va jutjar la primera etapa del cas Gürtel i va acreditar la caixa B del PP; José María Fernández Seijo, el jutge mercantil que va portar l’abús de les clàusules sòl a Luxemburg i va derrotar la banca; Carmen Sáez Lara, catedràtica de dret del treball; la fiscal feminista Pilar Fernández Pérez, i la presidenta de l’Audiència de Navarra, Esther Erice.
El PP, al seu torn, es disposa a promocionar l’exdirectora de l’escola judicial Gema Espinosa, que és la dona de Llarena.
Apartar Atutxa i Garzón
Si bé al Madrid oficial aviat es va obrir pas una versió segons la qual el judici del procés i la redacció de la sentència queda ara en mans de Martínez Arrieta, més moderat, el cas és que Marchena serà el seu superior jeràrquic i l’home fort del Suprem en el quinquenni 2019-2024. Amb Pablo Llarena com a instructor de l’1-O i amb Lesmes com a president del Suprem, el tercer vèrtex del triangle de la teoria de la rebel·lió violenta ha estat Marchena des de la sala segona de l’alt tribunal, que ell presideix des del 2014 i al capdavant de la qual ja va condemnar Francesc Homs pel 9-N. “Això no és casa seva, això és el Tribunal Suprem”, va etzibar a Homs durant el judici el febrer del 2017. Que Marchena és implacable en el judici de la dissidència ho demostra la singularitat de lluir en el full de serveis dues inhabilitacions, la de l’expresident del Parlament basc Juan Mari Atutxa, per no haver dissolt el grup Sozialista Abertzaleak, i la del jutge Baltasar Garzón, per unes escoltes il·legals del cas Gürtel.
Un tribunal progressista
Amb el salt de Marchena, el tribunal que jutjarà els presos polítics es queda amb un seient buit, que previsiblement ocuparà Susana Polo, de la progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, que farà perdre la majoria als conservadors. Així que el tribunal de l’1-O serà de majoria progressista i integrat per Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Ana María García Ferrer, Andrés Palomo i Susana Polo.
El líder del PP, Pablo Casado, que al setembre va veure com l’actual Suprem enterrava el cas del seu màster a la Universitat Rey Juan Carlos, es va desfer ahir en elogis cap a Marchena: “És dels millors juristes de les últimes dècades i té el respecte de tota la professió.” A Ciutadans, Albert Rivera denuncia que el PP i el PSOE fan del poder judicial “un supermercat” on “la majoria la té Podem”. Si bé la vicepresidenta Carmen Calvo recalcava que Marchena quedarà fora del judici de l’1-O, Podem no comparteix l’elecció d’un home dretà i hauria preferit una dona per presidir el Suprem. “Cal feminitzar el poder judicial”, avisa la portaveu de Podem, Noelia Vera.
Premi pels “serveis prestats”
J.A“Perplexitat”, “premi” i constatació de similituds de tarannà entre el PSOE i el PP. Així van reaccionar les formacions catalanes al nomenament de Manuel Marchena. El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, va ser contundent i ho va considerar un “disbarat més”, ja que palesa que no hi ha diferències entre el PSOE i el PP per posar-se d’acord en el que els interessa, com ara premiar “el cervell ideològic de la repressió contra l’independentisme”. Hi coincidia la portaveu d’ERC, Marta Vilalta: “És una recompensa pels serveis prestats”, va dir, i posava en relleu que totes les persones que han actuat contra l’independentisme “tenen premi”. Pel president del PDeCAT, David Bonvehí, el nomenament “no dona esperances” de cara al judici, perquè l’acabarà portant un altre “jutge afí”. Finalment, pel portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, no es pot parlar de “renovació” de la cúpula del poder judicial perquè l’escollit no té un perfil progressista ni és una dona.