Pendents del ‘Brexit’

Fa pocs dies la UE donava per bo l’acord sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Un acord que ningú volia perquè, de fet, ve a donar resposta a una situació, la del Brexit, aprovada per referèndum en el Regne Unit, que cap estat ni molts ciutadans s’haurien pensat mai que succeiria: que un estat membre volgués sortir de la UE. Però les urnes així ho varen confirmar. Ara ja hi ha mitja feina feta, però falta l’escull més important, que és la ratificació de l’acord per part del Parlament britànic, que ho votarà el dia 11 de desembre. La situació és complicada per a la primera ministra britànica, Theresa May, perquè en el debat a Westminster, després de l’aprovació de l’acord per part de la UE, es varen veure unes posicions molt contràries a l’acord, tant dels laboristes com dels conservadors, de manera que, ara per ara, caldran moltes reunions i voluntat de consens perquè s’hi doni llum verd.

De fet, però, passi el que passi no hi ha bones notícies, almenys per al Regne Unit, perquè el Banc Central britànic ha fet públic un informe en què s’admet una pèrdua del PIB d’un 3,9% en 15 anys, si hi ha acord, però una catàstrofe econòmica, amb caiguda de la lliura esterlina i pèrdua del PIB d’un 9%, si s’hi gira l’esquena, en un intent de donar suport a May, de manera que s’auguren pèrdues econòmiques en la gestió del Brexit, encara que s’aprovi l’acord.

A més d’una previsible crisi territorial al Regne Unit que pot venir motivada per la voluntat d’Escòcia de continuar formant part de la UE, reforçada perquè allà va guanyar amb un 62% la permanència a la UE, que pot provocar la petició d’un segon referèndum d’independència. I tampoc està clar si la situació que s’ha acordat per a la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord generarà estabilitat, un escenari molt complicat perquè podria portar al malson del conflicte, ara per ara estable, però encara no superat entre catòlics i protestants. D’altra banda, si el dia 11 els parlamentaris britànics votessin contra l’acord del Brexit, la situació encara seria pitjor. S’obriria una crisi institucional que previsiblement abocaria a la dimissió de May i a la convocatòria de noves eleccions, amb resultats incerts i amb moltes incògnites sobre la taula per al nou govern, que hauria de gestionar una probable inestabilitat econòmica, política i social, i trobar solució a la situació creada i decidir, i pactar amb la UE, sobre la sortida del Regne Unit prevista per al 29 de març, i també sobre la possible convocatòria d’un segon referèndum.

Esperem que, com a mal menor, s’aprovi l’acord previst i ens estalviem la ruptura, que portaria problemes tant al Regne Unit com a la Unió Europea. Ja tenim massa reptes per superar perquè el Brexit, que no hauria d’haver succeït mai, no es gestioni de la millor manera possible. Esperem que el pragmatisme guanyi al cor, i tinguem acord per al Brexit i estabilitat a Europa.