opinió
Serenor i fermesa
Us podríem donar les gràcies mil cops i serien insuficients. Farem sempre curt a l’hora de retornar-vos tot l’escalf, el suport i la companyia que ens lliureu dia sí, dia també. Gràcies per no oblidar-nos, per ser al nostre costat, per tenir-nos presents i ensenyar cada dia al món sencer la causa justa que sempre és la lluita pels drets i les llibertats civils que a nosaltres ens han estat arrabassats.
Som ja molt a prop de l’inici del judici davant del Tribunal Suprem. Aquest és un moment que vol la màxima fermesa per part nostra, però també tota la serenor. I també la vol de vosaltres, de tots els que esteu al nostre costat, dels que ens veniu a veure de fora la presó estant, dels que ens escriviu, dels que us manifesteu, dels que assistiu a sopars grocs, dels que ens teniu, en definitiva, presents i heu fet des del primer dia de la nostra injusta situació la vostra causa i també la vostra lluita.
Entenem que molta gent que s’apropa físicament o emocionalment a la presó senti en carn pròpia la impotència que provoca tanta injustícia. Entenem que algú pugui considerar, fruit d’aquesta indignació que generen els abusos, que la solució hauria de ser obrir les presons. Però, de la mateixa manera que podem entendre la necessitat d’esbravar la impotència, també hem de dir clarament que això, lluny d’afavorir la nostra causa, la perjudicaria, igual que també perjudicaria els objectius polítics del país que volem i pels quals som aquí empresonats pendents d’un judici polític.
La repressió pretén desestabilitzar-nos i dividir-nos. No ho hem de permetre. La riquesa del sobiranisme és la seva pluralitat i aquí rau també la seva força. Només amb una unitat estratègica granítica, construïda sobre la premissa del respecte i la generositat, serem capaços de superar els embats de l’Estat espanyol.
Afrontem el judici amb plena consciència i responsabilitat. No us resulti estranya aquesta serenor. Compartim la convicció que no hem comès cap delicte, perquè posar urnes no ho podrà ser mai. I això ens fa forts davant de qualsevol embat judicial i davant qualsevol arbitrarietat i injustícia. Som innocents. Ho sabem. I és aquesta plena convicció d’innocència la font de la nostra serenor i de la nostra ambició de situar el judici com una gran oportunitat per denunciar les arbitrarietats i la vulneració dels drets civils i les llibertats ciutadanes.
Quan vam anar a declarar davant l’Audiencia Nacional i del Tribunal Suprem, vam escollir, amb plena consciència i voluntat, el camí de donar la cara i assumir les conseqüències que se’n poguessin derivar. Fa més d’un any que som a la presó des d’aquell dia, i el judici al Tribunal Suprem és el pas que dona continuïtat i coherència a les decisions que vam prendre llavors. En vam assumir les possibles conseqüències, igual que les assumim ara. La coherència de les nostres accions es mantindrà intacta quan estiguem asseguts al banc dels acusats del Suprem.
Quan declarem davant del Tribunal Suprem, no renunciarem, no capitularem, no ens rendirem. Ben al contrari. Mantindrem el cap ben alt i parlarem clar, convençudes i convençuts plenament de la nostra innocència i de la legitimitat de les nostres accions i de les nostres conviccions. Despullarem el llast de mentides i oprobi que acompanya el nostre captiveri i la volguda inconsistència de les acusacions que se’ns formulen, construïdes sobre els fonaments de la venjança i l’escarment en aquesta causa contra el conjunt del sobiranisme, de la qual nosaltres som la part més visible.
Per això us diem que és el moment de saber-se forts i serens. Ho estem nosaltres i necessitem que també ho estigueu els que sou i voleu ser a prop nostre, independentistes o no. Som milions de persones les que compartim la convicció que aquesta és una situació profundament injusta. El judici oral serà el moment propici perquè aparegui la veritat al mig de la sala on se’ns estarà jutjant, i el que la vulgui negar haurà de girar per força la cara, perquè se’l menjarà la vergonya, i estem convençuts que el carrer ens hi acompanyarà.
Ens podran condemnar, perquè tenen la força. Ja hem dit moltes vegades que no esperem un judici just, perquè ningú ja no dubta de la fonamentació política, i no jurídica, que té aquesta causa.
El que mai podran demostrar és que la seva condemna sigui justa i estigui fonamentada amb fets i proves. No, no podran, perquè, arribats a aquest punt, ja ha estat demostrat que les acusacions no s’aguanten de cap de les maneres. I és per aquest motiu que el judici és una oportunitat per als que estem empresonats, per al conjunt del sobiranisme i per a tots aquells que, sense compartir la idea d’una Catalunya independent, no dubten a posar-se al costat de la defensa dels drets civils i polítics.
El judici és el mirall en què els diferents poders de l’Estat, i en particular el judicial, hauran de mirar-se. Potser ells podran suportar el que vegin –al capdavall, ja hi estan acostumats–, però el que tothom descobrirà és la fallida de la democràcia a Espanya, la justícia de les nostres reivindicacions i la legitimitat de les nostres ambicions polítiques.
Serenor i fermesa. La que ens dona saber que som innocents i que no renunciarem a res. Gràcies per ser al nostre costat.
*Presons de Mas d’Enric, les Basses i Lledoners, 14 de desembre del 2018