Política
Tota pedra fa paret
En el tercer dia de suport a la vaga de fam dels presos, els membres de la comunitat educativa de la UdG recalquen que amb aquesta acció de consciència es contribueix a la denúncia
Han rebut l’escalf dels companys
Al llarg de la setmana vinent s’han previst diverses xerrades, concerts i lectura de poemes
A la capella del Roser, on se celebren els consells de govern de la UdG, un grup de deu persones treballava amb els ordinadors portàtils ahir al migdia. Una cafetera, ampolles d’aigua, capses d’infusions i tasses s’aplegaven entre papers, mòbils i material de feina. Les màrfegues i matalassos, als extrems d’una sala on, en una taula annexa, hi havia la premsa del dia, llibres de Panikkar i Gandhi i algun poemari. És el tercer dia del dejuni que van emprendre una quinzena de professors i personal d’administració i serveis (PAS) de la UdG. Han passat les hores conversant, treballant o llegint i han rebut l’escalf dels companys però de pocs estudiants. “Són dies d’exàmens, és un mal moment per a ells”, recalquen. La primera nit –el dejuni va començar dijous– van rebre la visita de l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, i de la diputada de Junts per Catalunya Gemma Geis. El professor de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Mora, Joan Vergés, va explicar que amb la voluntat de recollir les impressions de la gent que venia a donar-los suport hi havia un llibre per deixar-ne constància. L’objectiu és fer-lo arribar als presos. El dejuni vol ser un acte obert per “generar ressò” i en aquest sentit s’han programat activitats al llarg de la setmana. Dimecres a les 20 h hi actuarà el Cor Maragall i hi haurà xerrades de Josep Maria Terricabras i Xavier Antich (dimarts a les 12.30 h). L’advocat Benet Salellas hi presentarà el llibre Jo acuso. Divendres, a més, van començar una concentració a les 12 h del migdia davant del rectorat que es vol mantenir.
En el tercer dia, una dotzena seguien el dejuni, tenint en compte que no es tracta d’una tancada, sinó que tothom té la llibertat d’entrar i sortir quan vulgui. La primera nit es van quedar a dormir cinc participants. I entre les set i les vuit del vespre se’n poden incorporar de nous. A banda del gest simbòlic d’iniciació de beure un got d’aigua, es llegeix un poema, Recalcitrants que el filòsof i assagista valencià de la UdG, Antoni Defez, els ha cedit. “Perquè no en tenim prou amb ser, i hi ha dies que també voldríem ser”, clou el vers.
“Perquè no en tenim prou amb ser, i hi ha dies que també voldríem ser” #Recalcitrants Poema que uneix en el compromís al col.lectiu d’universitaris d la @univgirona en el @dejUNIGi #vagadefam pic.twitter.com/VZIPNPAuSi
— Gemma Busquets Ros (@gemmabusquets) December 15, 2018
Es noten els efectes de no menjar, des de dijous? Mireia Agustí, de l’àrea d’estudis de la salut, explicava que va ser divendres quan, en no saber com reaccionaria el cos, van optar per “estar més quiets”. Reben supervisió mèdica; els prenen la pressió. “El gest que fan ells és molt més transcendent; el nostre és irrisori, però com a societat ens hauria de trasbalsar, no es pot normalitzar aquesta situació tan greu”, explica Glòria Plana, cap de recursos humans de la UdG i tercera tinenta d’alcaldia de l’àrea de Promoció Econòmica a l’Ajuntament de Girona. Ahir al migdia, a la capella del Roser, a banda de Mireia Agustí, Joan Vergés i Glòria Plana, seguien el dejuni Pere Roura, del departament de física; Carles Serra, de pedagogia; Eulàlia Guiu, de pedagogia; Marta Pibernat, de gerència; Jaume Rufí, cap de la biblioteca del Barri Vell; Santi Thió, professor d’estadística, i Àdam Bertran, professor de didàctiques específiques.
Sobre l’acció que van emprendre a títol personal, Carles Serra assenyala que “ara no trobem la manera d’expressar el neguit, la disconformitat i nosaltres hem triat aquesta via”. Per Joan Vergés, “tota pedra fa paret”, tot ajuda. I argumenta la dita amb una altra comparació física: “L’aigua bull a cent graus. En quin grau estem? No ho sé. Tens consciència que has d’anar fent caliu, fent pressió perquè pugi la temperatura i això hi contribueix.” Vergés ressalta que és absurd qualificar-la de banal, irrellevant o inútil si aquesta acció hi contribueix. “Una altra cosa és si és la decisiva. Perquè n’hi hagi una de decisiva n’hi ha d’haver moltes altres que facin paret. Aquest és l’objectiu.” Vergés també recalca que personalment és una qüestió de consciència: “És una protesta política en forma d’acció de consciència.” Eulàlia Guiu comparteix la idea i hi afegeix que és una manera d’empatitzar i d’acompanyar els presos. Per Serra, el dejuni serveix per demostrar que el comparteixen i també com a societat “revitalitzar la cohesió i l’empenta que hi havia fa temps”. Bertran va recalcar que del que es tracta és que la justícia faci la seva feina, “justícia”; una situació intolerable en democràcia. Així, Serra destaca que amb l’acció del dejuni hi ha hagut professors de la UdG, “no independentistes i que qüestionen el dret a decidir”, que han agraït i donat suport al gest. “Quan demanes que la justícia faci justícia, qualsevol persona decent s’hi hauria de sumar”, rebla.