Un segon plat decebedor

L’acte d‘entrega dels premis Ferrer Salat i les medalles d’honor de la patronal Foment del Treball estava ahir trufat de simbolismes. Després de mantenir la incògnita fins a primera hora de la tarda, la consellera Artadi deixava anar la fumata bianca i anunciava que el president Torra assistiria a la trobada anual en què Foment lliura els seus guardons, en aquest cas destinats a figures com Francisco Reynés, president de Naturgy; empreses com Cellnex i Aigües de Barcelona, i un premi pòstum a Montserrat Caballé. Una segona coincidència del líder català amb l’espanyol, aquest cop en una gala en principi distesa després de la seva entrevista cimera, que prenia un aire de diagnòstic, de balanç. Ho havia demanat el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, quan va instar Torra a assistir a l’àpat, “com a mostra d’entesa i de voluntat de diàleg”, per generar “l’estabilitat política que volen els empresaris”. I és que més de 500 pròcers encorbatats –poquíssimes dones, encara– van assistir a l’hotel Sofía. Hi eren també els consellers de les àrees econòmiques, liderats pel vicepresident econòmic, Pere Aragonès, i les ministres d’Economia i de Treball.

Poc abans dels parlaments, Torra i Sanchez van tenir alguns moments de distensió i copets a l’esquena junt amb Xavier Trias i Sánchez Llibre. La despressurització semblava un fet. Va obrir el foc una abrandada al·locució de l’alcaldessa Ada Colau, reivindicant el doble vessant de Barcelona com a ciutat dialogant però exigent i rebel alhora i reclamant que el Consell de Ministres d’avui doni peu a mesures socials i que es prioritzin les solucions “democràtiques i no repressives”. Tot seguit, Torra va recordar al president espanyol la tríada de mínims de la societat catalana: republicanisme, rebuig de la repressió i “desfranquització”. Aquests missatges inflamats es van veure descafeïnats, però, amb el discurs prefabricat de Sánchez. Ni una sola menció a la reunió prèvia, ni una resposta als reptes exposats per l’alcaldessa i el president català i sí, en canvi, molta promoció dels pressupostos que té pendents d’aprovar com a solució a tots els problemes i paraules comodí: diàleg, unitat, estabilitat... Pragmatisme.