la crònica
Vol de Tarradellas a Suárez
Sánchez fa escala en la República i la Transició gastant mig milió d’euros per rebatejar el pont aeri
La sala de Contractacions de la Llotja de Mar exhibeix un imponent rellotge clàssic d’agulles del fabricant barceloní Ferrer Collin i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, entestat a celebrar el Consell de Ministres a Barcelona el 21-D, no es va poder resistir a endarrerir l’hora local amb jet lag republicà. Perquè, curiosament, la Llotja de Mar, escollida en el 40è aniversari de la Constitució per La Moncloa pel simbolisme de ser el lloc on des del seu balcó es va proclamar la Constitució de Cadis (la Pepa), va embarcar Sánchez en una insòlita escala en la República i en la Transició. Al gest de reparació i reconeixement de l’honorabilitat del president Lluís Companys, afusellat el 1940 per un consell de guerra franquista a només 3 quilòmetres de la Llotja de Mar, Sánchez hi va sumar una picada d’ullet més a la Catalunya republicana i de l’exili anunciant que l’aeroport del Prat rebrà el nom del fundador d’ERC i el 125è president de la Generalitat, Josep Tarradellas.
Que l’imminent aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat és una idea que Sánchez imposa al BOE sense haver-la consensuat aviat es va evidenciar des de la Casa de la República a Waterloo. “Queda clar quin concepte tenen de Catalunya. Que el nom de la infraestructura més important i estratègica no el puguem decidir, ni tan sols fer propostes, ni ser consultats… és que efectivament ens consideren una possessió”, va denunciar el president Carles Puigdemont. Però la sorpresa no va ser només de Puigdemont, perquè el govern de la Generalitat i molts ministres no ho van saber fins ahir perquè es tracta d’una idea personal de Sánchez que no va compartir per evitar filtracions i que per a ell té la virtut perversa d’empènyer l’independentisme a beneir-la o a justificar per què renega del president que entre el 1954 i el 1977 va mantenir viva la tènue flama de la Generalitat a Saint-Martin-le-Beau. Que Isabel Celaá, portaveu basca del govern espanyol, no pensava en dècades d’exili francès de Tarradellas va quedar clar quan el va definir com “el primer president de la Generalitat en democràcia”. Al seu costat, la ministra Meritxell Batet mirava a l’horitzó amb la mirada de qui sap que la història d’Espanya és tan complicada que no arrenca precisament el 23 d’octubre de 1977 del cèlebre “Ja soc aquí” cridat des del balcó de la Generalitat. La basca Celaá, de fet, va obviar que el restabliment de la Generalitat en la figura de Tarradellas va ser l’únic element republicà que va tenir la Transició, perquè el 1977 enllaça i reconeix la continuïtat de la Generalitat a l’exili i ho fa un any abans de la Constitució de 1978, amb què part del Madrid oficial creu que va néixer l’era contemporània.
La jugada de Sánchez amb el seu homenatge a Tarradellas no té la unanimitat catalana i ell ho sap. “Ha estat consensuat amb la família i ha estat comunicat a la Generalitat i als ajuntaments del Prat i de Barcelona”, va ser ahir la resposta oficial de la portaveu Celaá i la ministra Batet per voler dir que al Llobregat i a la plaça de Sant Jaume s’acabava de saber. I té un preu que tant el Ministeri de Foment com Aena coneixen: l’import de canviar aeroport de Madrid-Barajas per aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas el 26 de març del 2014 per ordre de Marino Rajoy va ser de 476.000 euros. Fonts del sector indiquen que el cost de rebatejar l’aeroport barceloní rondarà també el mig milió d’euros. Per aquest preu, decidit per Sánchez però que ha de ser desemborsat pel català Maurici Lucena com a gestor d’Aena, el president del govern espanyol regala als usuaris del pont aeri la metàfora de poder embarcar a Tarradellas i aterrar a Suárez o a l’inrevés, una al·legoria de la nostàlgia del diàleg fluid i empàtic entre polítics que eren aparentment irreconciliables. “Va perjudicar a Suárez la legalització del Partit Comunista? va perjudicar a Suárez facilitar el retorn del president Tarradellas? Cal fer el que més convé a l’interès del país”, va reflexionar el líder del PSC, Miquel Iceta, ocupant ja un seient de primera en el vol inaugural del pont aeri Tarradellas-Suárez.
Si el Madrid oficial va intentar expiar a través de la toponímia del seu aeroport la seva mala consciència pel viacrucis polític que va dedicar a Suárez al final de la seva vida activa, amb moció de censura del PSOE inclosa, en el cas de l’aeroport Josep Tarradellas està per veure si serà origen i destinació com a hub del diàleg o bé una simple idea sorgida del desglaç hivernal d’un Consell de Ministres a Barcelona per marcar un gol a l’independentisme. “Es va descobrir un dia que el procés de destrucció política d’un home pot ser una gran jugada política”, va denunciar Jordi Pujol el 1984 sobre l’acoso y derribo del PSOE contra Suárez. Si la porta d’embarcament a la solució al conflicte amb Catalunya s’obre posant Tarradellas a un aeroport, el temps i la Biodramina ho diran.