El titular de Defensa firma l’ordre de retirada de les tropes dels EUA de Síria
El replegament dels més de 2.000 soldats podria començar d’aquí a unes setmanes
“Tota teva”, hauria dit Trump a Erdogan sobre la marxa del país
El dimitit secretari de Defensa dels EUA, James Mattis, va firmar ahir l’ordre de retirada de les tropes nord-americanes de Síria, la polèmica decisió del president Trump que va provocar, precisament, la seva renúncia.
La firma arriba després que Trump anunciés, diumenge, que rellevaria Mattis dos mesos abans del previst, un canvi en el calendari que el president hauria adoptat, segons alguns analistes, com a represàlia per l’esmena a la política exterior del president continguda en la carta de dimissió del cap del Pentàgon.
“L’ordre [de retirada] de Síria ja ha estat firmada”, va comunicar un portaveu del departament de Defensa a l’agència Reuters sense subministrar més detalls operacionals. Segons els experts, el replegament –més de 2.000 soldats– podria iniciar-se d’aquí a unes setmanes. Mentrestant, han anat emergint nous detalls sobre el context en què Trump hauria pres la decisió de marxar de Síria. Segons la CNN, va ser al final d’una conversa telefònica entre el president i el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, el 14 de desembre passat.
Durant la conversa, Erdogan va anar exposant al seu interlocutor els problemes que, segons ell, causa la presència nord-americana a l’Iraq i a Síria, cosa que hauria irritat Trump, d’acord amb la versió d’un alt funcionari que va rebre una transcripció detallada de la trucada entre tots dos presidents. Sempre segons aquest versió, en un moment donat, Trump diu: “OK, és tota teva [Síria]. Ja hem acabat.”
Relleu l’1 de gener
Precisament, la retirada nord-americana inquieta especialment les milícies kurdes que combaten Estat Islàmic al nord de Síria amb l’ajuda de la coalició internacional liderada per Washington. Amb la sortida dels EUA, aquestes milícies queden exposades als atacs de l’exèrcit turc, que considera els combatents kurds “terroristes”.
Mattis havia alertat d’aquest perill i havia defensat el manteniment de les aliances a la regió. Però Trump va tirar pel dret assegurant que Estat Islàmic ja havia estat “derrotat” i invocant el cost de la missió militar en vides de soldats i de diners dels contribuents nord-americans.
Mattis, que tenia previst plegar a finals de febrer, serà substituït l’1 de gener pel seu número dos, Patrick Shanahan.
Nou atac insurgent contra el govern a Kabul
RedaccióA l’Afganistan, país del qual Trump també vol retirar les tropes, la violència no afluixa. Ahir mateix, un grup d’insurgents va atacar un edifici governamental a Kabul, sense que se sàpiga encara si l’acció va causar víctimes. Els fets van passar al districte policial número 16 quan va esclatar un vehicle. A continuació, diversos atacants suïcides van entrar a la seu d’una delegació del Ministeri de Treball i Afers Socials, segons va explicar a Efe un portaveu d’Interior. Les forces de seguretat van arribar al lloc poc després i van obrir foc contra els atacants, en un tiroteig que es va perllongar. La capital afganesa ha estat aquest any escenari de múltiples atacs, alguns de molts violents. El més sagnant va tenir lloc el gener passat, quan un escamot de talibans va fer esclatar una ambulància bomba prop de l’antic Ministeri de l’Interior, on operen encara alguns serveis. L’atac va causar més d’un centenar de morts.
